Actualment, la vigilància ambiental implica l'anàlisi de qualsevol mostra (aigua, aliments, sòl…) i s'ha passat d'analitzar un nombre limitat de contaminants a les anàlisis “non-target”, en què analitza sense restriccions i es detecta gairebé tot allò que hi ha a la mostra. I a nivells abans impensables: ara es poden detectar contaminants a concentracions de menys d'una part per bilió.
Equips del CSIC i de la Universitat de Sevilla han desenvolupat una metodologia per extreure compostos fenòlics de la pinyolada (‘alperujo’) mitjançant l'ús de dissolvents naturals i ecològics (NADES) de base acídica. S'aconsegueixen extractes no tòxics 'in vitro' que es poden utilitzar a la indústria agroalimentària i al sector dels nutricèutics, i que tenen propietats antiinflamatòries, neuroprotectores i antimicrobianes.
En la llista de contaminants a vigilar, els filtres solars són recents. Fa 30 anys no existia la tecnologia per a la seva detecció ni les tècniques per veure'n l'efecte en organismes vius, però és que tampoc no es pensava a buscar-los. El creixement exponencial de productes de cura i higiene personal que incorporen filtres solars ha disparat el seu estudi.
El disseny computacional ha permés crear proteïnes inexistents a la natura que imiten les immunoglobulines plegades dels anticossos naturals. Poden servir de base per al desenvolupament de fàrmacs basats en anticossos monoclonals a mida i més econòmics. El treball obre la porta al disseny de proteïnes similars als anticossos, amb estructures adaptades a les necessitats i millors propietats biofísiques que els actuals.
El 1998 es van recollir les primeres evidències que els peixos de rius europeus s'estaven “feminitzant” per culpa dels contaminants estrogènics que arribaven a través de l'aigua residual. Actualment, la vigilància d'aigües residuals compta amb mètodes per detectar estrògens, drogues il·lícites, alcohol, fàrmacs, antibiòtics…
L'any 2009, investigadors de l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE) del CSIC explicaven a R+D CSIC la dinàmica dels bancs i la política monetària en el context de la crisi desencadenada el 2008. Què ha canviat des de llavors?
Un equip de l'Institut d'Instrumentació per a Imatge Molecular (i3M), centre mixt del CSIC i de la Universitat Politècnica de València, ha desenvolupat el primer dispositiu de ressonància magnètica portàtil. És de baix cost i el camp magnètic és menys intents, pel que pot ser usat en situacions en les quals aquesta tècnica quedava descartada per raons tècniques o econòmiques.
Un projecte de l’ICMAB explora un nou tipus d'indicadors de temps-temperatura basats en semiconductors orgànics per proporcionar senyals visuals de l'exposició no desitjada a temperatures elevades i verificar la cadena de fred. Estan especialment pensat per a productes farmacèutics, mèdics i de la indústria alimentària.
Un projecte de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona utilitza els nanomaterials per millorar el tractament del càncer. L’equip, dirigit per Gerard Tobias, ha aconseguit finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC) per explorar el potencial comercial i social dels resultats de la investigació.
