El projecte SEAREG està desenvolupant una metodologia estàndard que permeti impulsar el creixement de macroalgues en substrats artificials amb algues del gènere Cystoseira, ”sembrant-les” en estructures que imiten els esculls naturals.
Un equip de l'Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC) treballa en un mètode per descontaminar i recuperar compostos orgànics de medis aquosos industrials fent servir una xarxa MOF d'imidazolats (compostos derivats de l'imidazol) com a zeolites. Aquestes partícules són capaces d'autoorganitzar-se per formar membranes flotants. La tecnologia, amb sol·licitud de patent prioritària europea, està disponible per a demostració a nivell de laboratori.
Geociències Barcelona està estudiant com l’augment de les temperatures i les sequeres en el Pirineu Català poden alterar l’equilibri hidrogeològic de coves, cavernes i grutes. Per fer-ho, analitzaran les perles de caverna, unes formacions calcàries que han estat, fins la data, pràcticament inexplorades. És una recerca exploratòria d’un patrimoni natural pràcticament desconegut.
El projecte Undammed estudia l'impacte que té l'eliminació de preses i dics sobre les xarxes fluvials i els ecosistemes. Aquestes estructures poden ser una font d'emissions de metà amb un impacte climàtic significatiu. En els darrers anys, Europa ha iniciat una estratègia de restauració de cursos fluvials eliminant aquestes preses, especialment les de no més de 10 metres d'alçada. Però encara se sap molt poc sobre els efectes al cicle del carboni de la xarxa fluvial una vegada eliminat l'obstacle.
S’ha creat el primer grup espanyol d’experts ecosistemes de carboni blau (G3ECA), amb l’objectiu de protegir la vegetació litoral aquàtica. El carboni blau fa referència al CO2 que és capturat pels ecosistemes costaners, bàsicament prats marins, manglars i aiguamolls. Encara que cobreixen menys del 2% de la superfície del mar, enterren fins al 50% del carboni marí als seus sediments i el poden retenir durant mil·lennis. Parlem amb Miguel Ángel Mateo, investigador del CSIC al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i coordinador del G3ECA juntament amb Fernando Brun (Universidad de Cadiz).
Laura Recasens és investigadora del grup de recerca Ecologia i Conservació dels Recursos Marins Vius de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), un grup que té com a objectiu proporcionar una base científica per a l’ús sostenible i la conservació dels recursos marins vius i els seus hàbitats.
Ha finalitzat el projecte LIFE Spot, dedicat a desenvolupar solucions innovadores per desnitrificar aigües subterrànies. Entre els resultats destaca una combinació de tecnologies de baix cost, microalgues i suro que permet eliminar de l'aigua fins al 99% dels nitrats i el 73% dels pesticides. Aquesta solució podria beneficiar uns 20 milions de persones que viuen a zones rurals europees.
El Laboratori de Química de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ofereix a institucions i empreses el Servei d'Anàlisi Nutrients, on analitzen els nutrients principals presents en l'aigua. Concretament, la concentració de nutrients inorgànics (nitrat, nitrit, amoni, fosfat i silicat), de nitrogen i fòsfor totals, i de carboni orgànic total i dissolt.
Un equip d’experts ha elaborat la primera guia que identifica els reptes morals que es plantegen en el camí de retornar la vida salvatge a un territori i aporta reflexions per assenyalar les oportunitats i minimitzar els conflictes que se’n poden derivar.
