S’ha creat el primer grup espanyol d’experts ecosistemes de carboni blau (G3ECA), amb l’objectiu de protegir la vegetació litoral aquàtica. El carboni blau fa referència al CO2 que és capturat pels ecosistemes costaners, bàsicament prats marins, manglars i aiguamolls. Encara que cobreixen menys del 2% de la superfície del mar, enterren fins al 50% del carboni marí als seus sediments i el poden retenir durant mil·lennis. Parlem amb Miguel Ángel Mateo, investigador del CSIC al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i coordinador del G3ECA juntament amb Fernando Brun (Universidad de Cadiz).
Miguel Angel Mateo, en el centre de la imatge, treballant amb el seu equip fa uns dies en el mostreig a Portlligat (CEAB-CSIC)
El G3ECA neix amb un doble objectiu: informar les administracions públiques sobre el paper d'aquests ecosistemes i les seves implicacions en les estratègies nacionals en la lluita contra el canvi climàtic, i assessorar, donar suport i realitzar projectes de conservació i restauració implicant el sector privat a la missió. L'existència de mercats voluntaris de carboni, en què es podrien monetitzar aquests projectes mitjançant la certificació de crèdits de carboni, obre un camí per fer-ho.
Miguel Ángel Mateo ha estat aquests dies amb el seu equip, el Grup d'Ecologia de Macròfits Aquàtics, mostrejant les praderies de Posidònia oceànica a Portlligat, la icònica cala de Cadaqués (Cap de Creus, Girona). Potser per això la conversa ha derivat, gairebé inevitablement, cap a les praderies marines i la posidònia.
Es calcula, explica Mateo, que cada any “es perd entre l'1 i el 7% de praderies marines a tot el món”, cosa que equival a centenars de milers de camps de futbol. Segons dades del 2020 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), cobreixen uns 300.000 km2 a tot el planeta; i uns 1.619 quilòmetres quadrats a Espanya, segons l'Atlas de las praderas marinas”.
En el cas de praderies de posidònia, les pèrdues anuals a la Mediterrània podrien estar al voltant de l'1%, tot i que, puntualitza Mateo, és un valor molt difícil d'establir a causa de la manca d'estudis en una secció important de les costes.
“Cada any es perden fins el 7% de las praderies marines del món, el que equival a centenars de milers de camps de fútbol”
Què heu fet aquests dies a Portlligat?
Hem treballat en el desenvolupament d'una metodologia nova per inventariar la quantitat de carboni blau emmagatzemat sota els fons de la badia, en el marc del projecte europeu Effective. Per això estem col·laborant amb l'empresa GPA-Seabots, que posa a disposició del projecte diversos drons flotants autònoms, capaços de cartografiar el terra i el subsòl de la badia amb una rapidesa i precisió sense precedents. A més de l'inventari, aquests desenvolupaments permetran fer el seguiment de l'evolució de les praderies de manera més freqüent i menys costosa, així com avaluar l'impacte de les àncores sobre la prada, previ a la instal·lació de boies ecològiques.
Com ha nascut aquest grup d'experts i com el definiria?
És una conseqüència natural de l'expansió d'aquesta línia de recerca, que ha tingut un creixement exponencial durant la darrera dècada. El grup sorgeix davant l’evidència que hi ha una bona massa crítica d’experts en carboni blau a Espanya i que unir esforços pot ajudar a obtenir millors resultats. Recentment hem sol·licitat una Xarxa de Recerca a l'Agència Estatal de Recerca amb l'objectiu d'oficialitzar aquest grup i millorar la nostra capacitat d'informar les administracions públiques i les empreses sobre tot allò relacionat amb el carboni blau, des de l'inventariat fins als mercats de carboni .
Actualment som 30 membres, especialistes en àrees molt diverses que van des de la ciència bàsica fins a la socioeconomia i els mercats de carboni. El G3ECA es defineix per tant com un grup multidisciplinari amb vocació d'oferir solucions per ajudar a la conservació del nostre patrimoni natural costaner i amb això a la mitigació del canvi climàtic, alhora que contribueix al creixement econòmic i al benestar de la societat.
Quines accions pot fer el sector privat en aquest camp amb la vostra ajuda?
Principalment, accions per aconseguir més protecció dels ecosistemes marins de carboni blau i, en alguns casos, restaurar-los. Participant en aquestes accions, a més de compensar part de les seves emissions de CO2 ajudant a mitigar el canvi climàtic, les empreses contribueixen a complir les seves estratègies de responsabilitat social corporativa i millorar-ne la reputació. Exemples concrets d'accions serien la instal·lació de camps de boies ecològiques en zones turístiques amb elevada incidència de fondeigs d'embarcacions d'esbarjo sobre prats marins, la recuperació de aiguamolls dessecats o salins abandonats, o la replantació de boscos de manglar. Gràcies a l'existència de mercats voluntaris de carboni, aquesta protecció i restauració es podria monetitzar mitjançant la certificació de crèdits de carboni, ajudant a finançar una part del cost de les accions.
Participant en aquestes accions, a més de compensar part de les seves emissions de CO2 ajudant a mitigar el canvi climàtic, les empreses contribueixen a complir les seves estratègies de responsabilitat social corporativa i millorar-ne la reputació.
Com es posa un preu a aquesta capacitat de captació de CO2? No sembla fàcil
Per bé o per mal, la funció concreta de captura i emmagatzematge de carboni per part dels ecosistemes de carboni blau és fàcilment traduïble a un valor econòmic. Cada tona fixada per aquests ecosistemes, després d'una acció de restauració, o cada tona que s'ha deixat d'emetre des d'ells, després d'una acció de protecció, té un preu definit pels mercats voluntaris de carboni, subjectes, com qualsevol mercat, a les lleis de l'oferta i la demanda. El que no és fàcil ni econòmic és l'execució dels projectes de restauració o conservació ni la certificació posterior de l'eficàcia d'aquests projectes per aconseguir la certificació dels crèdits de carboni. Això és especialment cert en el cas de les praderies marines per estar submergides.
Hi ha més accions que pugui fer el sector privat amb vosaltres? Penso, per exemple, en la reducció de l'impacte d'activitats que fan malbé els fons marins, com la pesca d'arrossegament.
A més de les esmentades abans, relatives als fondejos ecològics i a la recuperació de d’aiguamolls i repoblació de manglars, un dels objectius del grup és discutir internament possibles accions que puguin ajudar a conservar els ecosistemes de carboni blau. Anirien encaminades a la protecció i millora de l'hàbitat com ara millorar la transparència de les aigües costaneres. Es pot entreveure la diversitat i el potencial d'accions que es poden dur a terme per protegir el nostre “patrimoni blau” costaner.
Pel que fa a la pesca d'arrossegament, cal assenyalar que ha estat el responsable més gran de la destrucció de praderies marines a Espanya en el passat, i ho continua sent encara a molts llocs del Mediterrani i en altres mars del planeta. Tot i que fa anys que la pesca d'arrossegament està prohibida a Espanya a profunditats inferiors als 50 metres [les praderies es troben en fons de fins a 40 metres], encara se segueix practicant de forma il·legal en algunes comunitats. Un cop es destrueix una praderia, la pèrdua és, virtualment, per sempre, ja que triguen entre dècades i segles a recuperar-se.
Encara que es pogués documentar la destrucció de praderies a causa de pràctiques il·legals de pesca d'arrossegament, atès que la seva evitació és una obligació per llei, encara que s'aconseguís imposar l'obligació i s'aturés completament la destrucció, es consideraria una evitació d'emissions “no addicional ”, i per tant no susceptible de ser certificada com a crèdits de carboni. La manera més eficaç de combatre la pesca d'arrossegament il·legal és la instal·lació de biòtops que entorpeixin les maniobres dels arrossegadors.
Els estudis indiquen que les praderies marines retiren entre el 0,8 i el 2% del CO2 que emetem cada any els humans. No sembla un percentatge gaire elevat. El pot posar en context?
El context no és ni més ni menys que aquest. Del total d'emissions globals anuals, els ecosistemes terrestres (boscos i sòls) capturen el 29%, els oceans el 26% i el 45% restant s'acumula a l'atmosfera. D’aquest 26%, els ecosistemes de carboni blau són responsables d’una petita part. Tot i que no és un percentatge desorbitat, no ens podem permetre el luxe de perdre aquesta capacitat de retenció. I és molt important recordar que la captura i l'emmagatzematge de CO2 és només un dels molts altres serveis d'ecosistema que ens presten els ecosistemes de carboni blau (ECA), entre ells, la protecció de l'erosió costanera, ser focus de biodiversitat, filtre de contaminants, o base de cadenes alimentàries de les nostres costes.
Quins impactes té la desaparició de praderies de posidònia?
La destrucció de praderies de posidònia s'ha de considerar virtualment irreversible. Les pràctiques de repoblació de praderies són efectives en alguns casos, però sempre extremadament costoses. Això fa que la seva implementació no es pugui plantejar per a grans extensions. L’impacte és molt elevat.
El valor econòmic de cada hectàrea de posidònia que es perd és molt complex d’establir, havent-hi estimacions que oscil·len entre les desenes de milers i els milions d’euros. La pèrdua de serveis associats inclou la reducció en les captures d'espècies d'interès comercial, la vulnerabilitat més gran de les nostres costes, com ara edificacions, passejades, vies ferroviàries o platges, així com la pèrdua de la qualitat de les aigües i de l'atractiu turístic, com ara les aigües transparents i les sorres blanques. També hi ha un agreujament de l'escalfament global, ja que hi ha una reducció de la capacitat de captura de carboni i la reemissió de CO2 mil·lenari.
"La pèrdua de serveis associats a les praderies marines inclou la reducció en les captures d'espècies d'interès comercial, la vulnerabilitat més gran de les nostres costes, com ara edificacions, passejades, vies ferroviàries o platges, la pèrdua de la qualitat de les aigües i de l'atractiu turístic (...). També hi ha un agreujament de l'escalfament global, ja que hi ha una reducció de la capacitat de captura de carboni i la reemissió de CO2 mil·lenari."
Robots utilitzats per mostrejar les praderies submarines, en l'últim mostreig a Portlligat, el proppassat agosto. Imatge: CEAB-CSIC.
¿S'ha comptabilitzat l'extensió d'ecosistemes de carboni blau que es perd anualment?
Malgrat l'augment exponencial de l'interès i l'esforç d'estudi dels ACA, hi ha grans extensions del planeta sense informació sobre l'abundància o ni tan sols la presència d'aquests ecosistemes. Sense anar més lluny, es creu que gairebé la meitat de les costes del Mediterrani tenen poc o gens estudiada la distribució i abundància de praderies marines, en particular, de les profunditats no visibles als drons i els satèl·lits.
Les últimes estimacions parlen de taxes de pèrdua global durant els darrers 20 anys, al voltant del 0,28% i l'1,58% per a aiguamolls i manglars, respectivament. Per a praderies marines, l'estimació és més complicada i es xifra fins al 7% de destrucció a finals del segle XX. També s'ha estimat que des de principis del segle XVIII s'hauria perdut entre el 20% i el 30% de tota la cobertura de praderies marines del planeta. Des dels anys 80, en el cas d'Espanya, l'espècie de planta marina més afectada ha estat Cymodocea nodosa, amb taxes de pèrdua entre el 10% i el 15%. Per part seva, Zostera nolti hauria experimentat una lleugera recuperació, entre l'1 i el 2%. Posidònia ha experimentat un decreixement net de poc més de l'1%, i s'aprecia estabilitat o recuperació cada cop a més llocs, sens dubte gràcies a les lleis de protecció i als esforços de sensibilització de biòlegs i associacions conservacionistes. Lamentablement, en els 40 anys anteriors (des del 1960 fins al 2000), s'hauria perdut entre el 13 i el 50% de la seva extensió total, extensió que trigarà molt de temps a recuperar-se. Amb tota probabilitat, una de les causes principals hauria estat la pesca d'arrossegament.
En el cas dels aiguamolls, a Espanya hem perdut el 60% de la seva extensió des de principis del segle XIX. Atès que es consideraven zones insalubres, es procedia a la dessecació i en alguns casos a la urbanització o a la creació de salines. Actualment estan estables o en recuperació, amb l'objectiu que almenys el 50% de les encara existents hagi millorat des del 2030.
Com monitoreu aquesta pèrdua?
L'evolució de l'extensió de aiguamolls i manglars es monitora mitjançant imatges aèries (tant a baixa altura com des de satèl·lits). El seguiment en el cas de les praderies és més complicat i costós perquè són ecosistemes submergits. A certes profunditats, l’observació mitjançant sistemes òptics no és possible. L'evolució de l'extensió de les praderies s'estudia comparant l'extensió i la densitat de l'hàbitat entre una campanya de cartografiat i una altra. Atès que el límit profund de les praderies és especialment vulnerable al deteriorament de les aigües costaneres, una pràctica habitual és abalisar aquest límit i mesurar si la praderia avança o retrocedeix en relació amb aquest límit d'un any a un altre. Aquesta comprovació la fem bussejant.
Les noves i més accessibles tecnologies, com drons aeris, satèl·lits, o drons flotants i submergibles, equipats amb sistemes de sonar, fotografia i vídeo, estan facilitant molt la tasca respecte a anys anteriors i permetran un seguiment més freqüent, precís i a menys cost tant de praderies marines com de maresmes i manglars.
“Actualment sols un 8% dels nostres mars està protegit”
Es diu que no podem saber com eren els ecosistemes marins pristins. Si es planteja la restauració dels ecosistemes al seu estat original, quina seria la meta?
La pristinitat és un concepte retòric si no se li dóna un marc de referència. Es defineix com allò “primer, primitiu, original”. Quan parlem de restauració d'ecosistemes ens hem de centrar en objectius assolibles que n'assegurin la funcionalitat i la resiliència, és a dir, hem de decidir nosaltres a quin estat anterior aspirem a tornar l'ecosistema. En general, aquesta “virginitat” o pristinitat s'entén com un estat previ a impactes humans significatius. A efectes pràctics, la meta sol ser recuperar l'àrea d'ecosistema perdut per causes antropogèniques identificades o per esdeveniments naturals catastròfics. S'ha estimat que protegir el 30% del nostre planeta permetria que les agressions a la resta es poguessin reparar.
Expliqui'm algun dels projectes més immediats del grup.
L´activitat més actual del nostre grup se centra en dos projectes europeus iniciats recentment. Un és l'European Coastal Blue Carbon, finançat per l'Agència Espacial Europea. En aquest projecte, GAME és responsable de posar a disposició la nostra extensa base de dades, publicades i no publicades, sobre les reserves de carboni blau a la biomassa i el sòl de praderies marines i aiguamolls a Espanya i en algunes zones de la resta del Mediterrani, així com de les taxes d'acumulació. Emprarem models Regression Boosted Tree per obtenir mapes espacialment explícits de l'emmagatzematge de carboni blau a Espanya i França, inicialment. Aquest projecte finalitza el 2027.
En el projecte Effective, el nostre grup lidera l'objectiu de cartografiar tridimensionalment les praderies marines per inventariar les reserves de carboni blau emprant vehicles autònoms flotants i submergibles dotats de sondes acústiques superficials i subsuperficials. Els treballs, de manera pilot, s'estan realitzant a la badia de Portlligat, al Cap de Creus. Aquest projecte finalitza el 2026.
Mercè Fernández / Comunicació CSIC a Catalunya
Per a saber-ne més:
Grup Espanyol d'Experts en Ecosistemes de Carboni Blau (G3ECA) https://g3eca.com/
Recent trend reversal for declining European seagrass meadows https://www.nature.com/articles/s41467-019-11340-4
Protecció del 30% del planeta. “Why we’re committing to 30 x 30”. https://www.nature.org/en-us/what-we-do/our-priorities/protect-water-and-land/land-and-water-stories/committing-to-30x30/
Projecte Effective: “Potenciando el bienestar social y la prosperidad económica mediante el refuerzo de la gestión de la protección y la restauración de áreas marinas protegidas mediterráneas.” https://effective-euproject.eu/
Projecte European Coastal Blue Carbon https://esa-coastal-blue-carbon.eu/