01052025
Darrera actualització: 29/04/2025 9:04

Temes clau per predir el conflicte: informació i guerra civil

Què ocupa les portades dels periòdics abans de l’esclat d’una guerra? Quines paraules defineixen un conflicte? Hannes Mueller, investigador a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC a Barcelona, i Christopher Rauh, actualment a la Universitat de Cambridge, estudien quines són les claus per predir un conflicte. En el seu projecte, han desenvolupat un algoritme que recull la informació dels principals periòdics i avalua quins temes són recurrents just abans que esclati un conflicte.

Débora Zurro: “El protagonista de la història és Gladiator, no Danny DeVito”

Els estudis d'arqueologia han considerat a les societats caçadores-recol·lectores com a paradigma de la igualtat davant d’altres sistemes socials. Després de l’aparició de l’agricultura, les societats prehistòriques es consideren igualitàries front als nous tipus socials que s'hi desenvolupen. Débora Zurro, de la Institució Milà i Fontanals, és una de les arqueòlogues que posa en dubte la creació de coneixement que s'ha produït sobre aquestes comunitats.

Débora Zurro, arqueòloga: "Les històries que s'han construït fins al moment sobre la humanitat no són sobre la humanitat"

Débora Zurro és arqueòloga i investigadora de la Institució Milà i Fontanals del CSIC (IMF-CSIC). La seva és una investigació centrada en les restes vegetals procedents de jaciments arqueològics, una especialitat de l'arqueologia coneguda com arqueobotànica.

Una producció ramadera sostenible passa per un bestiar estable a mida

Una investigació arqueològica estudia els canvis en la ramaderia entre el bronze final i l'antiguitat tardana (segles VIII aC - IX dC), a través de l'anàlisi comparada de tres zones geogràfiques del sud-oest europeu. El projecte aporta idees per procurar que la producció ramadera actual sigui més sostenible.

Campanetes. Història d'una familia botànica escrita a l'ADN

El conocimiento de los patrones de distribución de la flora y su historia evolutiva constituye uno de los frentes de la investigación botánica actual. Combinando los estudios biogeográficos con los datos moleculares, los investigadores del Instituto Botánico de Barcelona (CSIC-ICUB) han reconstruido la historia de las "campanillas", contribuyendo a un mayor conocimiento de la biodiversidad.

Cereales silvestres. Investigar los inicios de la domesticación de la naturaleza

Los cereales se encuentran entre las primeras plantas que se empezaron a cultivar, dando origen a la agricultura. Las muestras de cereales silvestres encontrados en los asentamientos de Siria, fruto de varios proyectos en los que participa el CSIC, son el rastro de las primeras experiencias agrícolas entre las últimas sociedades cazadoras-recolectoras. A partir de éstos y otros hallazgos, la investigación arqueológica puede cambiar sensiblemente la visión actual del proceso hacia el neolítico.

Altament tòxic. Efectes neurològics del mercuri orgànic present en el medi

La principal fuente de compuestos orgánicos de mercurio en las personas es por ingesta de pescado contaminado y su consumo continuado puede provocar graves afectaciones neurológicas. Los investigadores del Instituto de Investigaciones Biomédicas de Barcelona (CSIC) estudian los mecanismos de toxicidad de estos compuestos con el objetivo de ayudar a regular la dosis diaria de ingesta permisible y, a la vez, abrir las puertas a nuevas aplicaciones terapéuticas.

Ruido sísmico. Un recurso para conocer la Tierra en profundidad

Los fenómenos que se producen en las profundidades de la Tierra tienen gran relevancia para evaluar correctamente los riesgos geológicos. Los investigadores del Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (CSIC) aprovechan el ruido sísmico de fondo procedente de la actividad humana o del oleaje oceánico para tener un conocimiento más exacto de la geología profunda de la Península Ibérica.

Investigar en ríos. Los nutrientes en un ecosistema en movimiento

Los ríos reciben materiales procedentes de los bosques, campos o ciudades. De manera natural, estos materiales nutren los ríos pero, en exceso, los pueden contaminar. Investigadores del Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CSIC) utilizan una metodología innovadora que permite seguir las rutas de los nutrientes en los ríos y conocer el impacto de la actividad humana.