Un equip de recerca ha descobert els mecanismes moleculars que expliquen com els pegats de cel·lulosa bacteriana estimulen la regeneració de ferides en plantes. El procés, expliquen, requereix activar simultàniament les vies de resposta hormonals i de defensa. La troballa té implicacions per a les pràctiques agrícoles.
El cost de seqüenciar genomes costa un milió de vegades menys que fa una mica més de dues dècades. La dada impressiona. Si l'any 1998, la seqüenciació d'un tros de genoma únic de la planta Arabidopsis va ser una fita, ara les coses han canviat radicalment. Parlem amb alguns dels investigadors pioners en aquesta àrea.
L'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC) participa en un projecte per a millorar el monitoratge de fermentacions i criança de les explotacions vitivinícoles catalanes mitjançant sensors i xips. La sensorització dels cellers busca millorar els resultats econòmics de les explotacions i afrontar millor els efectes del canvi climàtic en les pròximes dècades.
El virus del clapejat plomós i el del clapejat suau causen enormes pèrdues a les collites de batata, especialment a països d'Àfrica i Llatinoamèrica, on predomina aquest cultiu. Un equip del CRAG ha resolt part de l’estructura d’aquests virus. La investigació persegueix explicar la seva manera d'infecció i obrir noves estratègies per controlar-les.
Ha finalitzat GoPinea, projecte per recuperar la producció del pinyó ibèric. Entre els seus resultats, un equip de l'Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC ha identificat quatre compostos que podrien servir per al control de la xinxa americana, insecte invasor que està causant pèrdues importants a les collites de pinyó.
DARkWIN rastrejarà les preferències de borinots (que seran seguits per radiofreqüència) perquè serveixin de guia en la selecció natural i millora de plantes. Ho faran en un cultiu experimental, exposat a la calor i a la sequera, i amb tecnologia Internet de les coses vives (Living IoT).
El Centre d'Automàtica i Robòtica, centre mixt del CSIC i la Universidad Politécnica de Madrid, ha desenvolupat un prototip de robot per ajudar a la verema del raïm. És un dels resultats del projecte H2020 FlexiGroBots, que compta amb la participació de vuit països europeus, i ha estat presentat al fòrum Transfiere.
Més d'un centenar d'experts internacionals i empreses es van reunir al 18è Simposi Internacional de Genòmica Funcional d'Arròs, centrat en l'impacte del canvi climàtic al cultiu d'aquest cereal. Els reptes del canvi climàtic, les possibilitats de les noves eines CRISPR d'edició gènica i el marc legislatiu europeu van centrar el debat.
La iniciativa Welaser desenvoluparà un robot autònom amb visió intel·ligent per discriminar les males herbes i aplicar una font làser per matar-i impedir la seva propagació.
