La iniciativa Welaser desenvoluparà un robot autònom amb visió intel·ligent per discriminar les males herbes i aplicar una font làser per matar-i impedir la seva propagació.
Vehicle amb sistema de discriminació de males herbes. WelaserUn projecte coordinat per investigadors del CSIC farà servir el làser per eliminar les males herbes dels cultius i oferir així una alternativa sostenible a l'ús de productes químics com pesticides i plaguicides.
Es tracta del projecte denominat Welaser, finançat per la UE dins de el programa Horitzó 2020 i que compta amb un pressupost de 5,4 milions d'euros. El prototip consistirà en un vehicle o robot autònom amb un sistema de visió amb intel·ligència artificial que discriminarà les males herbes dels cultius. Després detectarà els seus meristemes (responsables del seu creixement) i se'ls aplicarà un làser d'alta potència per matar les plantes. Aquest prototip serà desenvolupat per un equip multidisciplinari coordinat per investigadors de Centre d'Automàtica i Robòtica, un centre mixt de el CSIC i la Universitat Politècnica de Madrid (CAR-CSIC-UPM).
"Aquesta tecnologia, donat que s’aplica directament sobre els meristemes i no empra pesticides ni plaguicides, proporciona una solució neta al problema de l'eliminació de males herbes i ajudarà a reduir significativament els productes químics en el medi ambient", explica Pablo González de Santos, científic del CSIC al CAR-CSIC-UPM i coordinador del projecte.
"Així es podrà augmentar la productivitat agrícola a mateix temps que s'aconsegueix més sostenibilitat ambiental i es millora la salut d'animals i éssers humans", afegeix. L'equip de González de Santos s'encarregarà de la coordinació intel·ligent de tots els subsistemes, incloent la generació d'emissions i la navegació autònoma de l'robot mòbil. El projecte Welaser està format per un consorci de 10 socis d'Espanya, Alemanya, Dinamarca, França, Polònia, Bèlgica, Itàlia i Holanda i se centrarà en cultius de blat i blat de moro, els més rellevants en el mercat europeu, i de remolatxa i pastanaga.
Les anomenades males herbes són plantes silvestres que creixen en els cultius agrícoles i es caracteritzen per la seva alta capacitat de dispersió, una gran persistència i per minvar el rendiment de les plantacions. Per eliminar-les, s’acostuma a emprar productes químics, però aquests deterioren les propietats del sòl i danyen els seus organismes beneficiosos. Acabar amb l'ús de plaguicides i pesticides és un objectiu clau de la Unió Europea (UE). El projecte Welaser proposa una alternativa sostenible i preveu comptar amb un prototip en 2023, que després haurà de ser comercialitzat.
A més del CSIC, en aquest projecte participen Agreenculture SaS (França), la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (Espanya), Futonics Laser (Alemanya), l'Institut per a l'Ecologia de les Àrees Industrials (Polònia), Laser Zentrum Hannover (Alemanya), la Universitat de Bolonya (Itàlia), la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca), la Universitat de Gant (Bèlgica) i Vanden Born Projecten BV (Holanda).