Anna Laromaine és investigadora del grup de Nanopartícules i Nanocompòsits a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). Actualment, aquest grup forma part de NextGEM, un projecte europeu que compta amb la participació de vint organitzacions de deu països, i que té per objectiu comprendre l’impacte dels camps electromagnètics en la freqüència del 5G.
El projecte europeu Spirs està desenvolupant solucions basades en maquinari que augmentin la seguretat contra ciberatacs, que siguin assequibles per a petites i mitjanes empreses, i puguin incorporar-les als dispositius sense necessitat d'un increment excessiu del preu final. Es busca dotar de solucions d'alta seguretat fins i tot sistemes de recursos limitats, com els dispositius que formen l'ecosistema IoT (Internet de les Coses), que solen ser portàtils (wearables) i presenten fortes restriccions en mida i pes.
L’objectiu principal és garantir la seguretat dels ciutadans davant de les tecnologies, existents i futures, de telecomunicacions basades en camps electromagnètics. Han desenvolupat un programari per modelitzar la distribució dels camps electromagnètics en organismes i predir-ne la incidència en el cos. Mitjançant experiments biològics, estudien els efectes de l’exposició a radiofreqüències en proteïnes, cèl·lules i organismes, i desenvolupen sensors portàtils per controlar la intensitat dels camps electromagnètics. Quinze mesos després de l’inici del projecte, que compta amb l’ICMAB-CSIC, els participants s’han reunit a Grècia per mostrar els primers resultats.
Aquesta iniciativa del CSIC és un espai de trobada i de cocreació entre científics, empreses i agents socials. Té quatre programes: un d'innovació oberta que fomenta la col·laboració entre empreses i centres de recerca; un altre d'identificació i acceleració de projectes per a la creació de noves empreses; un espai per posar en comú necessitats i reptes de R+D+i a l'àmbit dels serveis públics i la Compra Pública d'Innovació; i un programa de càtedres de patrocini d'empreses a línies de recerca del CSIC.
L'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) del CSIC lidera l'apartat tècnic del desenvolupament d'un software que permet accedir a la informació emmagatzemada en un xip. L'objectiu del projecte ForRES, finançat amb més de dos milions d'euros, és millorar l'anàlisi forense digital dels dispositius electrònics.
El projecte europeu de recerca NL4XAI d'H2020 aborda la qüestió de com cal avaluar la qualitat dels algorismes en el camp emergent de la Intel·ligència Artificial Explicable (XAI), es a dir, es a dir, màquines que puguin justificar i raonar les seves decisions. L'objectiu és formar la primera generació d'experts en aquest camp.
El prototip, un demostrador de flux redox de 10 kW, obre el camí cap a una bateria de flux de 50 kW. Ha estat desenvolupat per la Plataforma Temàtica Interdisciplinar PTI TrasnEner+, del CSIC, que treballa per desenvolupar tecnologies d'emmagatzematge d'energia a gran escala per a aplicacions estacionàries.
El projecte SENIX, amb la participació de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC), ha creat diverses solucions per al desenvolupament de sistemes i plataformes micro i nanoelectròniques per millorar la gestió de xarxes de distribució d'aigua i gas.
Els actuals components i sistemes electrònics s'estan tornant cada vegada més compactes i complexos, de manera que dificulten dur a terme una anàlisi de fiabilitat. Avui és necessari realitzar una aproximació holística a tota la cadena de valor d'aquests productes, com són el material, el xip, l'embalatge i el sistema. Durant 3 anys, iRel40 unirà 75 institucions de tretze països europeus, entre les quals es troba l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM), a través del grup de Dispositius i Sistemes de Potència.
