Ha finalitzat GoPinea, projecte per recuperar la producció del pinyó ibèric. Entre els seus resultats, un equip de l'Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC ha identificat quatre compostos que podrien servir per al control de la xinxa americana, insecte invasor que està causant pèrdues importants a les collites de pinyó.
Exemplars de xinxe americana sobre una pinya encara verda. Imatge: Sergio López / RUBAM-IQAC-CSIC
El projecte GoPinea tenia com a objectiu recuperar la producció de pinyó i investigar les causes del seu declivi. Un d'aquests factors és la xinxa americana Leptoglossus occidentalis, insecte invasor que s'alimenta de les llavors de coníferes.
A Espanya es va detectar per primera vegada el 2003, concretament a Catalunya, i des del 2013 s'ha registrat una significativa reducció de collites de pinyó ibèric a tot l'estat, a causa de les sequeres i els atacs d'aquesta xinxa.
Carme Quero i Sergio López, de la Unitat de Recerca en Molècules Bioactives (RUBAM) de l'Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC, han treballat en el marc d'aquest projecte. Aquests investigadors estan especialitzats en el desenvolupament d’estratègies de control de plagues basades en molècules com les feromones.
En el marc de GoPinea, han estudiat tant la dinàmica poblacional de la xinxa americana com els moments en què realment provoca danys, i la identificació de nous compostos implicats en la comunicació química.
“Si aconseguim monitorar la dinàmica poblacional de l'espècie, coneixent quan és present a les plantacions i en quines densitats, serà possible un ús més racional dels insecticides”
Recentment, una col·laboració entre la Universitat de Valladolid, la Universitat de California i la Universitat de Greenwich va aconseguir identificar un compost específic dels mascles, anomenat leptotriè, i que possiblement juga un paper com a feromona d'agregació, ja que resulta molt atractiu per als insectes de tots dos sexes en condicions de camp.
No obstant això, la complexa estructura del leptotriè i l'alt cost del procés de síntesi no fan viable fer servir aquesta molècula a curt i mig termini per monitorar i controlar l'espècie. Per això, els investigadors de l'IQAC-CSIC abordaran la cerca de compostos alternatius.
Després de quatre anys de treball, han identificat diversos compostos emesos pel mateix insecte que mostrin activitat tant en condicions de laboratori com al camp i que podrien funcionar per atraure i atrapar les xinxes en trampes.
Els científics investigaran ara si aquests compostos poden utilitzar-se per detectar la presència de la xinxa en un camp i ajudar en el seu control.
Danys a la pinya causats per la xinxe americana. Imatge: Sergio López / RUBAM-IQAC-CSIC
"Si aconseguim monitorar la dinàmica poblacional de l'espècie, coneixent quan és present a les plantacions i en quines densitats, serà possible un ús més racional dels insecticides", apunta Carmen Quero.
La raó, aclareix Sergio López, és que actualment l'única substància activa que permet el control de l'espècie és la deltametrina, un insecticida d'ampli espectre que encara que no suposa cap risc per al consum humà del pinyó, sí que pot afectar els insectes beneficiosos, com els pol·linitzadors, i la fauna del bosc.
Els científics investigaran ara si aquests compostos poden utilitzar-se per detectar la presència de la xinxa en un camp i ajudar en el seu control.
Aquesta investigació va comptar amb la col·laboració ciutadana. A través de les xarxes socials, l'equip de l'IQAC va demanar que els avisessin si veien densitats altes d'aquestes xinxes durant la tardor, que és quan l'insecte forma grans agregats per hivernar. D'aquesta manera es va poder obtenir diversos centenars d'exemplars per estudiar-ne la biologia i aïllar les molècules bioactives que emeten.
El projecte GoPinea, iniciat el 2019, ha comptat amb el finançament del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.