El projecte Undammed estudia l'impacte que té l'eliminació de preses i dics sobre les xarxes fluvials i els ecosistemes. Aquestes estructures poden ser una font d'emissions de metà amb un impacte climàtic significatiu. En els darrers anys, Europa ha iniciat una estratègia de restauració de cursos fluvials eliminant aquestes preses, especialment les de no més de 10 metres d'alçada. Però encara se sap molt poc sobre els efectes al cicle del carboni de la xarxa fluvial una vegada eliminat l'obstacle.
Cross mill Weir, una petita presa feta de blocs de formigó i gres, a Barrhead (Escòcia), que va ser eliminada el 2023.
El projecte Undammed està coordinat per Rafael Marcé, investigador de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) a l'inici del projecte i actualment investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). "Ara se sap que les preses són una font emissora de metà, un gas d'efecte hivernacle molt més potent que el CO2", explica Marcé. El projecte, que també compta amb la participació d'equips de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Lleida, tracta d'esbrinar l'impacte climàtic de les diferents preses.
Embornal de carboni, però emissor de metà
Tal com explica Marcé, “en fer una presa, es crea un nou ecosistema i s'acumulen sediments al fons, en bona part matèria orgànica que ha estat arrossegada pel cabal”.
Això té dos efectes, apunta. D'una banda, l'acumulació de matèria orgànica no deixa de ser carboni retingut, un embornal de CO2. Tot i així, l'altre efecte és que en aquests sediments proliferen microorganismes que degraden la matèria orgànica, els quals al seu torn generen metà, un gas amb un efecte hivernacle molt més gran que el CO2.
L'investigador del CEAB-CSIC i coordinador del projecte Undammed, Rafael Marcé.
Les darreres directrius dels informes de l'IPCC (el panell intergovernamental sobre Canvi climàtic) per a l'elaboració d'inventaris d'emissions comencen a incloure aquests processos en els informes i recomanen començar a calcular les emissions d'aquestes preses perquè poden estar tenint un impacte climàtic més gran del que es pensava.
Les darreres directrius dels informes de l'IPCC recomanen començar a calcular les emissions d'aquestes preses
En quins casos compensaria eliminar les preses? Això és el que es pregunten els investigadors: què passa quan s'elimina una presa o un dic, quins efectes hidrològics, morfològics i biogeoquímics té sobre el riu i les àrees circumdants, i si la reducció a les emissions de metà és significativa i compensa les pèrdues d'altres possibles beneficis de la presa.
El cas de Monistrol de Calders
Els investigadors, en contacte amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), van buscar una presa que pogués servir de cas d’estudi. La van trobar a Monistrol de Calders (Barcelona), on l'ACA tenia previst retirar la resclosa de l'antiga colònia tèxtil Rio, vinculada a un antic molí. Els investigadors van fer un seguiment d'indicadors biogeoquímics i morfològics abans, durant i després de la retirada de la presa.
Xifres preliminars revelen que les emissions de carboni de la presa eren d'1 mol de CO2 equivalent per metre quadrat i dia, emissions que després de l'eliminació de la presa van baixar fins a 0,1 mol per metre quadrat i dia.
En el cas de Monistrol de Calders, xifres preliminars revelen que eliminar la represa va reduir fins a 10 vegades les emissions de metà
No són resultats definitius, adverteix Rafael Marcé, però suggereixen que l'eliminació de les preses podria ser una ajuda significativa a la descarbonització. Tenint en compte que a Espanya hi ha unes 170.000 barreres en els cursos fluvials, “si només el 5% d’elles fossin similars a la de Monistrol, estaríem parlant d'1 milió de tones d'emissions anuals de carboni equivalent que es podrien reduir”.
L’Agència Catalana de l’Aigua té un pla d’eliminació d’aquestes estructures. Tot i això, caldria avaluar cada cas. “Volem saber on cal posar l'esforç de descarbonització del paisatge, entendre quines preses caldria prioritzar per eliminar-les -perquè són un punt calent d'emissions de metà i carboni- i en quins casos no, aclareix Marcé. “Hi ha altres condicionants culturals, socials, de serveis ecosistèmics i fins i tot legals.
Represa de Monistrol de Calders abans de ser eliminada (esquerra) i estat del curs fluvial després de la seva eliminació (dreta) Imatge: projecte Undammed i ACA.
Per exemple, en principi, eliminar la represa és beneficiós per a la biodiversitat però de vegades la barrera al curs fluvial evita la dispersió d'espècies invasores. Altres vegades pot ser una de les poques zones de bany de la zona”.
Determinar si l'eliminació és prioritària o no
Per això, l'objectiu a llarg termini de la investigació és caracteritzar les preses per saber en quins casos la seva eliminació seria prioritària i quins casos no. A més, moltes d'aquestes preses van vinculades a la producció hidroelèctrica, una energia considerada fins ara neta, perquè no s'havien tingut en compte les emissions de metà.
L'objectiu a llarg termini de la investigació és caracteritzar les preses per saber en quins casos la seva eliminació seria prioritària i quins casos no.
Altres preguntes que intenten respondre a Undammed és què passa amb els sediments quan s'elimina la represa, com afecta l'eliminació de la barrera a la morfologia, si la remoció de les preses afectarà la infiltració i la recàrrega de les aigües freàtiques, entre moltes altres.
"En el context actual d'emergència climàtica, la modificació dels embornals de carboni i els punts crítics d'emissió de metà s'hauria d'afegir a les consideracions mediambientals habituals incloses en els projectes d'eliminació de preses", expliquen al projecte.
Tot i això, "cal anticipar les compensacions entre la recuperació de l'equilibri hidrològic i sedimentari, l'eliminació dels focus d'emissió de metà a les zones inundades i la possible re-movilització atmosfèrica del carboni orgànic soterrat en els sediments".
Undammed conté tres subprojectes coordinats que aporten una col·lecció única de mètodes d'avantguarda de diferents disciplines (morfodinàmica, biogeoquímica del carboni, modelització numèrica). D'aquesta manera, s'espera oferir una nova perspectiva sobre com s'alinea l'eliminació de preses amb diverses polítiques ambientals a escala nacional (per exemple, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència), europea (per exemple, Pacte Verd de la UE) i global (pe exemple, acords COP26). UNDAMMED ajudarà a prendre decisions informades sobre el destí de les petites preses que es desmantellin en la propera dècada
Per saber-ne més:
Dam Removal Europe, iniciativa europea de restauració de cursos fluvials