Es tracta de NEMO, un vehicle submarí autònom (AUV) que pot navegar fins a 500 metres de profunditat portant instrumental variat per a l'exploració marina. La seva arquitectura oberta permetrà realitzar tasques en diferents àmbits de les ciències marines: recursos marins, riscos geològics, arqueologia submarina, conservació d'hàbitats marins o monitorització de reserves naturals.

Un estudi del CSIC constata que les zones on no es pot pescar estan contribuint a la recuperació, en pocs anys, d’espècies com el lluç, una de les més venudes i de major interès comercial al Mediterrani. L’efecte de la reserva afavoreix especialment els individus juvenils i contribueix a un augment de les seves captures al voltant de la zona on es prohibeix pescar.

Aquesta molècula, desenvolupada i patentada pel CSIC, redueix la quantitat de productes químics necessaris per a l'emblanquiment del paper i proporciona una alternativa més respectuosa amb el medi ambient.

Científics de l'IDAEA -CSIC han desenvolupat el primer mètode que permet fer un doble cribratge per detectar, en una única mostra, la presència de sis polímers i 29 additius, i l'han validat en un projecte al Delta de l'Ebre, tant en aigua dolça com salada. Ara treballen per aplicar-lo a altres mostres ambientals i humanes.

Científics del CSIC han desenvolupat biocatalitzadors que funcionen com a eines biotecnològiques per a la biodegradació aeròbica i anaeròbica d'o-ftalat (PA), contaminant orgànic persistent detectat en el medi ambient, i la seva bioconversió en polímers biodegradables de valor afegit. L'avenç consisteix en la generació de sequències genètiques ("cassetes genètics") recombinants i unes cèl·lules hostes bacterianes per contenir-los.

El passat 1 de setembre va arrencar el projecte europeu FutureMARES, que és finançat pel programa H2020 de la UE i busca proporcionar solucions social i econòmicament viables basades en els ecosistemes i els serveis que aquests proveeixen per a l'adaptació i mitigació dels efectes derivats del canvi climàtic als ecosistemes marins.

Científics de l’Instituto de Recursos Naturales y Agrobiología de Sevilla, en col·laboració amb la Technische Universitat Berlin, han emprat pellofa d’arròs, un producte de rebuig del cultiu de l’arròs que es produeix abundantment a Espanya, com a filtre per a l’eliminació de contaminants orgànics en plantes potabilitzadores d’aigua. El procés genera filtres més eficients que els carbons actius comercials.

Experts de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM) de Barcelona ​​ha dissenyat un dispositiu biodegradable per a la pesca de tonyina que podria arribar a substituir els de plàstic que es fan servir actualment. La iniciativa forma part d’un projecte dut a terme en col·laboració amb la International Seafood Sustainability Foundation (ISSF) que busca fer més sostenibles les pràctiques d’explotació pesquera.