L’any 1990 es va presentar el primer informe de IPCC sobre canvi climàtic. Què ha canviat des de llavors? Entre altres coses, s'han estudiat els límits de la vegetació per segrestar CO2, com influeix l'equilibri nitrogen/fòsfor i altres elements del sòl. I un treball recent ha revelat que les temperatures a l'Àrtic estan arribant a un llindar crític.
Un treball demostra el potencial de l'encapsulació en ciment per gestionar residus miners que contenen antimoni, un contaminant tòxic considerat prioritari per la Unió Europea. S'ha aconseguit convertir aquest residu tòxic en un de no tòxic i apte per emplenar mines.
Al Centre Nacional de Biotecnologia desenvolupen processos industrials amb empremta nul·la de CO2 mitjançant la construcció de soques recombinants de cianobacteris. Han obtingut una soca que a partir del CO2 produeix sacarosa de manera eficient, i que no necessita un ambient amb alta concentració de sal i estrès osmòtic, per la qual cosa el seu cultiu és més senzill. Ara treballen per transferir el mètode a la indústria.
Actualment, la vigilància ambiental implica l'anàlisi de qualsevol mostra (aigua, aliments, sòl…) i s'ha passat d'analitzar un nombre limitat de contaminants a les anàlisis “non-target”, en què analitza sense restriccions i es detecta gairebé tot allò que hi ha a la mostra. I a nivells abans impensables: ara es poden detectar contaminants a concentracions de menys d'una part per bilió.
En la llista de contaminants a vigilar, els filtres solars són recents. Fa 30 anys no existia la tecnologia per a la seva detecció ni les tècniques per veure'n l'efecte en organismes vius, però és que tampoc no es pensava a buscar-los. El creixement exponencial de productes de cura i higiene personal que incorporen filtres solars ha disparat el seu estudi.
El 1998 es van recollir les primeres evidències que els peixos de rius europeus s'estaven “feminitzant” per culpa dels contaminants estrogènics que arribaven a través de l'aigua residual. Actualment, la vigilància d'aigües residuals compta amb mètodes per detectar estrògens, drogues il·lícites, alcohol, fàrmacs, antibiòtics…
Les darreres setmanes s'han posat en marxa dos projectes LIFE, un per concretar una estratègia per a la gestió de la flora exòtica invasora, i un altre per preservar ecosistemes aquàtics d'alta muntanya. En ambdós casos, l'objectiu final és preservar ecosistemes i espècies endèmiques.
Equips del CSIC han desenvolupat un sensor electroquímic d'un sol ús per detectar contaminants a l'aigua. No cal cap pretractament de la mostra i es pot analitzar l'aigua al moment i sobre el terreny. El sensor es pot connectar a un dispositiu portàtil, com el telèfon mòbil, i no cal cap tipus de formació específica per utilitzar-lo.
Ha estat aplicada en 21 espais naturals classificats com a Àrees Importants per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat (IBA) a Espanya, en el marc del projecte Libera. Ha permès detectar 59 contaminants de diferents tipus i permetrà avaluar l'impacte potencial d'aquesta amenaça ambiental sobre la fauna dels ecosistemes aquàtics.
