El Parc Natural de l’Alt Pirineu forma part de la Xarxa Natura 2000, creada per protegir hábitats d’interès comunitari. El projecte LimnoPirineus, del programa LIFE+ de la Unió Europea i coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, hi fa tasques de restauració i preservació.
L'Institut de Ciències del Mar i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona participen en aquest projecte que implica a 16 països.
La Directiva Marc de l’Aigua Europea obliga a la gestió de tots els rius amb una conca superior als 10 km quadrats, però ignora l’existència de rius temporals. Un estudi revela que les entrevistes a veïns i les fotografies aèries són mètodes efectius per conèixer la situació dels rius efímers quan manca informació.
El projecte europeu CERES, que acaba de començar, estudiarà l'impacte del canvi climàtic sobre les poblacions més importants de peixos, crustacis i mariscs d'Europa, els seus hàbitats i les activitats econòmiques que depenen d'aquestes espècies.
Un estudi realitzat per científics del CSIC, i de la UAB descriu el primer cas conegut d'una arna femella que ha perdut la seva glàndula feromonal, no produeix feromones per atraure el mascle i es comporta com una papallona diürna.
Un treball liderat per investigadors del CSIC descobreix que més del 50% de les espècies de rèptils a l'arxipèlag de Socotra, al Iemen, podrien estar encara per descobrir. El treball és resultat de la seqüenciació d'un gen que es troba en tots els rèptils. La tècnica, coneguda com 'DNA barcoding', permet identificar les espècies de manera barata i ràpida.
L’augment de la temperatura del mar és un element clau en relació amb el canvi climàtic. Com s’està produint l’escalfament? Com està afectant els organismes? Al Mediterrani, els científics treballen per registrar sistemàticament la temperatura a diferents profunditats i investiguen els impactes en els ecosistemes marins.
Pescadors i científics estudien conjuntament com mitigar l’impacte de la pesca d’arrossegament sobre el fons marí a Palamós. Un estudi del CSIC i la UAB conclou que aquesta tècnica ha multiplicat per 10 el ritme de sedimentació natural.
L'Institut d'Investigacions Marines de Vigo ha liderat el desenvolupament d'un programari que permet el càlcul automàtic del potencial reproductiu dels peixos. L'aplicació, "Govocitos", és gratuïta i ajudarà a millorar la previsió i preservació dels recursos pesquers.
