Un estudi realitzat per científics del CSIC, i de la UAB descriu el primer cas conegut d'una arna femella que ha perdut la seva glàndula feromonal, no produeix feromones per atraure el mascle i es comporta com una papallona diürna.
Exemplar de Paysandisia Archon.Les papallones diürnes i les arnes nocturnes estan exposades a diferents pressions ambientals, el que fa que la seva evolució difereixi i, per tant, la seva fisiologia i comportament. Un aspecte visible està en la comunicació sexual de les primeres etapes de l'aparellament per localitzar les possibles parelles.
En el cas de les papallones diürnes, les femelles no posseeixen glàndules feromonals i usen una estratègia visual, basada essencialment en la forma i colors de les ales, per atraure els mascles a llarga distància.
Ben al contrari, les arnes femelles basen la seva comunicació sexual en l'emissió de feromones de llarg abast que els mascles són capaços de detectar a grans distàncies.
En tots dos casos, un cop junts i en ple seguici, les femelles (tant papallones diürnes com les arnes nocturnes), i en molts casos també els mascles alliberen feromones de curt abast que faciliten les últimes etapes de l'aparellament i la còpula.
Ara, un estudi realitzat per científics de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) del CSIC, i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha descrit el primer cas conegut d'una arna femella que ha perdut la seva glàndula feromonal i no produeix feromones per atraure el mascle, per la qual cosa es comporta com una papallona diürna. Es tracta de l'arna Paysandisia archon.
Angel Guerrero i Carmen Quero, investigadors del CSIC a l'IQAC, i coautors del treball, expliquen que "aquesta arna ha anat evolucionant fins comportar-se com una papallona diürna. Les femelles de Paysandisia atreuen als seus possibles parelles en vol per paràmetres visuals i no per emissió de feromones de llarga distància, al contrari d'altres arnes nocturnes".
És, diuen els científics, l'únic cas conegut entre arnes de convergència evolutiva la femella, tal com afirmen en el treball, "ha perdut les seves glàndules emissores de feromones de llarg abast". "És possible que aquest fet hagi pogut ocórrer també en altres lepidòpters de la família Castniidae, a la qual pertany Paysandisia".
La investigació, publicada recentment al Bulletin of Entomological Research (1), descriu els canvis de comportament i les estratègies d'aparellament d'aquesta arna i els compara amb altres papallones diürnes.
Han identificat altres compostos que emet el mascle, i que podrien servir, d'identificar-la seva funció, per al control de plagues
Paysandisia archon és una espècie neotropical, que va arribar a Europa el 2001, procedent d'Argentina. Per caràcters morfològics i genètics, és una arna, però el fet que estigui activa de dia i no de nit, ha fet que evolucioni fins comportar-se com una papallona diürna.
El treball corrobora el que ja havien avançat els mateixos autors en un treball anterior (2), que aquesta arna no utilitza feromones de llarg abast per l'aparellament.
No obstant això, afegeix Guerrero, "sí que hem identificat altres feromones de curt abast, la funció encara està per determinar". "Són diferents tipus de compostos, que emet el mascle, i que podrien servir, d'identificar-la seva funció, per conèixer millor el sistema de comunicació química entre els sexes i, en conseqüència, per a un possible control de la plaga". Aquesta arna afecta les palmeres, i està causant danys importants en països de l'àrea mediterrània, especialment Espanya, França i Itàlia.
Articles de referència:
(1)Sarto i Monteys V., Quero C., Santa-Cruz M.C., Rosell G., Guerrero A. "Sexual communication in day-flying Lepidoptera with special reference to castniids or ‘butterfly-moths’". Bulletin of Entomological Research. 2016, p. 1-11. DOI: http://dx.doi.org/10.1017/S0007485316000158
(2) Victor Sarto i Monteys, Patricia Acín, Gloria Rosell, Carmen Quero, Miquel A. Jimenez and Angel Guerrero. “Moths behaving like butterflies. Evolutionary loss of long range attractant pheromones in castniid moths: A Paysandisia archon model”. PLoS ONE, 7 (1), e29282, 1-11 (2012), DOI: 10.1371/journal.pone.0029282