Aquest servei de l’Institut Botànic de Barcelona ofereix la possibilitat d'identificar mostres vegetals (plantes, llavors o fragments vegetals). Mitjançant tècniques moleculars, poden esbrinar les espècies i varietats que formen un preparat d'origen vegetal o un paquet de llavors. Poden assessorar en temes relacionats amb el medi ambient, estudis d'impacte ambiental, característiques d'espècies invasores, plans de recuperació d'espècies amenaçades, etc.

Un projecte europeo analitzarà la qualitat de l’aire al ferrocarril subterrani, i desenvoluparan estratègies per tenir una qualitat de l'aire òptima, tant a l'estació com a l'interior dels trens.

Prenent mostres de l'aire al metro de Barcelona. Milions de persones a tot el món es desplacen diàriament utilitzant el metro i exposantse  a un aire que té nivells de contaminació considerables. Estudis recents han demostrat que a les partícules d'abrasió, relativament gruixudes, derivades de la fricció de frens, rodes i rails, s'uneixen alts nivells de partícules ultrafines, que es generen amb els moviments del tren als túnels del metro. Aquestes partícules contenen altes concentracions de molts metalls com ferro, coure, zinc, manganès, antimoni i arsènic, que es desprenen de les estructures metàl•liques (com els rails o les catenàries).

Teresa Moreno, investigadora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, aclareix: "moltes d'aquestes petites partícules queden dipositades en el sòl o en les parets dels túnels però cada vegada que passa el tren, el corrent d'aire les arrossega de nou i tornen a quedar en suspensió en l'aire, de manera que les partícules es van acumulant".

Fins ara, cap estudi ha pogut demostrar clarament la toxicitat d'aquestes partícules. Encara que s'ha calculat que en valors mitjans el 40% de la massa de les partícules que respirem al metro està relacionada amb òxids de ferro, aquest metall no és especialment tòxic. Altres metalls més tòxics potencialment, com l'antimoni o l'arsènic, es troben en l'aire en concentracions molt més petites. Tot i això, els científics estan convençuts que la qualitat de l'aire del metro es pot millorar.

És el que persegueix el projecte europeu IMPROVE LIFE + (Implementing Methodologies and Practices to Redueix air pollution Of the subway Environment), que s'inicia aquests dies. El seu objectiu és millorar la qualitat de l'aire en el transport subterrani. El projecte, que es realitza a Barcelona i es prolongarà fins a març de 2018, compta amb la participació de l'IDAEA-CSIC i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

És cert que el metro facilita els desplaçaments, que redueix el trànsit rodat i els nivells de contaminació a l'aire exterior. Per això està considerat com a "ambientalment net". Però "mai fins ara s'ha tingut en compte la possibilitat de millorar les condicions de qualitat de l'aire a què estan exposats treballadors i usuaris del metro", diu Teresa Moreno, que és coordinadora del projecte IMPROVE.

Els científics identificaran les fonts de contaminació en el transport subterrani i quines són les millors condicions per tenir un qualitat de l'aire òptima, tant a l'estació com a l'interior dels trens. Es tracta d'esbrinar de quina manera influeixen en la contaminació diversos factors com tipus de frens, rails i catenàries, i la seva composició química; els filtres d'aire condicionat dels vagons; les condicions de ventilació en els túnels i en les andanes; o les activitats de manteniment, entre d'altres. També col•laboraran amb l'autoritat responsable del transport públic per desenvolupar unes bones pràctiques que millorin les condicions atmosfèriques subterrànies. Així mateix, s'espera que aquestes estratègies de mitigació es puguin estendre a altres sistemes de transport subterranis d'altres països.

¿El benefici de córrer compensa el risc d'exposar-se contaminants en ciutats? Un experiment amb 22 corredors voluntaris intenta respondre a aquesta pregunta. Liderat per l’IDAEA-CSIC, Expo-Cov es realitza a Barcelona, Puertollano i Ciudad Real.

Estudiar la hidrologia i l’ecologia dels rius temporals, crear noves eines per millorar-ne la gestió i facilitar la presa de decisions en l’àmbit de la gestió d’acord amb la Directiva marc de l’aigua europea són els objectius principals del projecte europeu LIFE Trivers.

Hexacomm es un projecte europeu que estudia els riscos de l'exposició ocupacional a nanopartícules, en el marc del VII Programa Marc. Encara que l'ús industrial de les nanopartícules és relativament recent, l'exposició laboral a elles està creixent i pot donar-se en multitud d'indústries.

L'any passat es va aprovar el Pla de gestió de la gamba vermella, projecte pioner desenvolupat per científics del CSIC en col•laboració amb la Confraria de Palamós. La iniciativa europea GAP2 li dedica un dels seus reportatges.

Els científics estudien com les masses d'aire circulants transporten els contaminants, de quina manera la meteorològia influeix en la seva dispersió, i els efects sobre els ecosistemes i els èssers vius. Un nou estudi mostra per primera vegada que hi ha una transferència transcontinental de contaminants entre Amèrica del Nord i Europa.

El descobriment d’un nou mecanisme hormonal que controla la formació dels espermatozoides en peixos podria ajudar a aclarir les causes de la infertilitat masculina en peixos.