Els científics estudien com les masses d'aire circulants transporten els contaminants, de quina manera la meteorològia influeix en la seva dispersió, i els efects sobre els ecosistemes i els èssers vius. Un nou estudi mostra per primera vegada que hi ha una transferència transcontinental de contaminants entre Amèrica del Nord i Europa.
Llac Redó. Imatge: Marc Sala.
Fins ara se sabia que els retardants de flama PBDE, contaminants d'origen industrial, es transporten a grans distàncies a través de l'atmosfera i poden arribar a llocs molt remots. També se sap que s'acumulen en els organismes i que poden tenir efectes negatius sobre el seu sistema endocrí.
Ara, un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Diagnòsi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha analitzat la presència de retardants de flama en mostres de pluja i neu recollides entre 2004 i 2006 en quatre llacs remots d'alta muntanya a Europa. Concretament , al llac Redón (Pirineus, Catalunya), a Gossenköllesee (Alps, Àustria); Lochnagar (Grampian Mountains,Escòcia); i Skalnate (Tatras, Eslovàquia).
La peculiaritat del treball, que s'ha publicat a la revista Atmospheric Chemistry and Physics, és que les mostres analitzades de pluja i neu han estat recollides al moment, el que ha permès esbrinar la contaminació que arribava en cada moment, com varia el desplaçament de contaminants al llarg d'aquests dos anys i, fins i tot, d'on vénen.
El treball permet reflectir la concentració de PBDE que s'està transportant a l'atmosfera en el mateix moment
El treball té com a autors principals a Joan Grimalt, professor d'investigació del CSIC, i Pilar Fernández, investigadora de l'IDAEA-CSIC. Aquesta última explica: "fa un temps ja s'havia analitzat mostres de neu preses en llocs remots d'alta muntanya, i s'havia revelat la presència de retardants de flama. Però es tractava de neu acumulada al llarg d'un temps indefinit. Ara, en tractar-se de mostres recollides en el moment de l’anàlisi, el treball permet reflectir la concentració de PBDE que s'està transportant a l'atmosfera en el mateix moment".
Joan Grimalt detalla que "els llocs seleccionats corresponen a zones molt remotes , el que permet observar la contaminació de fons que es diposita sobre Europa com a conseqüència de les activitats que es desenvolupen en ella i en els altres continents". En les altres zones d'Europa, apunta aquest expert, tindrem concentracions superiors a aquesta contaminació de fons.
Els científics han pogut correlacionar la deposició de contaminants amb les masses d'aire circulants en el moment de prendre la mostra i, així , esbrinar el seu origen. En el cas de Lochnagar i el llac Redón, apunta Pilar Fernández, "hem vist un augment en la concentració de retardants de flama amb l'entrada de masses d'aire provinents de l'Atlàntic Nord" . Això significa, apunta aquesta experta, "que els retardants de flama d'aquestes mostres han de provenir d' Amèrica del Nord" .
En Skalnate, i una mica menys en el llac Redón, s'han observat increments en la concentració de PBDE coincidint amb l'entrada de masses d'aire provinents d'Europa central. Les majors concentracions es donaven quan les temperatures eren més elevades, i quan hi havia més deposició de pluja i de partícules. També s'ha identificat increments de PBDE en les mostres de Lochnagar, provinents de masses d'aire del Regne Unit.
Mostra per primera vegada que hi ha una transferència transcontinental de contaminants entre Amèrica del Nord i Europa
"Aquest estudi mostra per primera vegada que hi ha una transferència transcontinental de contaminants entre el nord d'Amèrica i Europa i que aquesta transferència suposa, per al cas dels PBDE, una aportació superior a la contaminació de fons que existeix a Europa com a conseqüència de l'ús d'aquests compostos. Aquesta transferència és coherent amb el predomini dels vents contraalisis que bufen a la latitud de 35º - 50º N i amb el el gran ús que s'ha fet d'aquests compostos en certs països d'Amèrica del Nord", conclou Joan Grimalt.
Els difenil èters prolibromats, coneguts com PBDE, es van començar a utilitzar als anys 70 en productes com roba, aparells electrònics, tapisseries o mobiliari, per evitar la seva inflamació. Posteriorment, es va descobrir que són persistents, que s'acumulen en els éssers vius i poden alterar el seu sistema endocrí, amb efectes negatius sobre les hormones tiroïdals i els sistemes reproductors. Als EUA van ser prohibits l'any 2004. A Europa, entre els anys 2004 i 2013. Tanmateix, els productes que van ser fabricats en anys previs segueixen estant en el mercat i alliberant PBDE al medi ambient.
Arellano, L., Fernández, P., López, J. F., Rose, N. L., Nickus, U., Thies, H., Stuchlik, E., Camarero, L., Catalan, J., and Grimalt, J. O.: Atmospheric deposition of polybromodiphenyl ethers in remote mountain regions of Europe, Atmos. Chem. Phys., 14, 4441-4457, doi:10.5194/acp-14-4441-2014, 2014.