El projecte europeu Globaqua estudiarà en els propers cinc anys la qualitat i la quantitat de l'aigua en un escenari de canvi global. Liderat per l’IDAEA del CSIC, compta amb la participació de científics 12 països i un pressupost de 7,5 milions d'euros.

Globaqua analitzara l'impacte del canvi global en la quantitat i qualitat de l'aigua a diverses conques, i l'impacte socioeconòmic. Imatge: CSIC.Quins són els escenaris futurs en una situació de canvi global? Com afectaran a la disponibilitat d'aigua, la seva qualitat i quantitat? Aquestes són les preguntes que es plantegen en Globaqua, projecte europeu del VII Programa Marc. Liderat per Damià Barceló, professor d'investigació del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA), compta amb la participació de 23 centres de recerca i universitats de 12 països (a més dels europeus, participaran Canadà i Marroc) i un pressupost d'uns 7,5 milions d'euros.

"En Globaqua parlem de canvi global perquè volem analitzar les circumstàncies generades pel canvi climàtic però també pels canvis socioeconòmics i com tot això afecta els rius i el seu entorn", explica Alícia Navarro, investigadora del CSIC a l'IDAEA i gestora de Globaqua.

"L'aprovació d' Globaqua per part de la Unió Europea", remarca Damià Barceló, "ha estat conseqüència del bon treball realitzat en el projecte Consolider SCARCE, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. En aquell projecte estudiàvem la sequera com a element d'estrès per al medi aquàtic, i com poder fer front a futurs episodis de sequera lligats al canvi global i climàtic a la Mediterrània i en altres llocs d'Europa".

A Globaqua, els científics analitzaran l'impacte del canvi global en diverses conques europees: la del riu Ebre (Espanya), la de l’Evrotas (Grècia) , el Sava (afluent del Danubi, que transcorre per Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina -Sèrbia), l’Adigio (al nord-oest d'Itàlia), l’Anglian, al Regne Unit, i el Souss Massa, al Marroc. Cadascuna d'elles té una realitat ambiental i socioeconòmica diferent que planteja, en situació de canvi global, problemàtiques específiques.

L'Ebre està afectat per la contaminació urbana i industrial, l'extracció d'aigua, canvis morfològics irreversibles i l'arribada d'espècies invasores. Un cas diferent és el Adigio i el seu afluent, el Noce. Aquest últim es troba als Alps, en un entorn amb abundants pistes d'esquí i centrals hidroelèctriques. Aquí, el canvi climàtic comporta menys acumulació de neu, menys producció hidroelèctrica i una disminució en la quantitat d'aigua disponible, el que pot conduir a conflictes sobre l'aigua.

El Sava, per la seva banda, pateix sequeres i inundacions extremes, així com contaminació i l'entrada d'espècies invasores. L’Evrotas, en què l'escassetat d'aigua és greu, està sotmès a una intensa pressió agrícola i de contaminació urbana. Finalment, el riu Anglia està subjecte a una extracció intensiva d'aigua i a una pressió humana considerable, mentre que el Souss Massa pateix sequeres agreujades per una extracció intensiva d'aigua subterrània per a l'agricultura.

El projecte analitzarà els diferents factors d'estrès i a qui o què afecten, les seves conseqüències i com es gestiona tot plegat. Per fer les simulacions, els científics prenen com a referència els diferents escenaris climàtics plantejats pel Panell Intergovernamental per al canvi climàtic (IPCC en les seves sigles en anglès).

Aigua i sòl

Globaqua estudiarà aspectes hidrològics (quantitat d'aigua disponible, qualitat i la seva  contaminació) però també estudiarà la geomorfologia del sòl, un aspecte al qual no sempre se li ha prestat l'atenció necessària.

Tal com aclareix Alícia Navarro, "la geomorfologia estudia els sediments, el llit del riu, la vegetació de les riberes, la construcció de preses...". Quan es construeix una presa, explica aquesta científica del CSIC, "aquesta afecta al flux d'aigua i reté sediments, els quals al seu torn retenen contaminants. Resultat d'aquesta retenció és que aigües avall hi ha menys aigua encara que amb menor concentració de contaminants". Però si hi ha risc d'inundació i cal obrir les comportes de la presa, amb la baixada d'aigua baixen una gran quantitat de contaminants acumulats.

"L'extracció d'àrids modifica l'estat físic del riu, afecta el sòl, la vegetació. És important tenir vegetació perquè reté el sòl en cas d'inundació".

Navarro apunta més exemples: "L'extracció d'àrids modifica l'estat físic del riu, afecta el sòl, la vegetació. És important tenir vegetació perquè reté el sòl. Si la vegetació de la ribera s'ha eliminat, quan hi ha una inundació l'aigua arrossega el sòl. I com més càrrega de sòl i de sediments porta l'aigua, més greus són els danys de la inundació".

Per això és important, recalca, respectar les zones d'inundació natural dels rius i la seva vegetació. És quelcom que no s'ha fet amb rius com el Llobregat, admet aquesta investigadora, el qual està malament encaixat entre construccions i ara no es pot moure. "Els rius”, diu Navarrpo, “evolucionen , els meandres evolucionen, no estan fixos sempre en el mateix lloc".

Altres factors d'estrès que seran analitzats són la presència de patògens, l'explotació d'aigües subterrànies, l'alteració en l'ús del sòl. Els científics analitzaran aquests canvis afecten la biologia i el funcionament de l'ecosistema, i als serveis que ofereix a la societat (aigua, pesca, oci, energia... ). Finalment, s'analitzaran les implicacions de tot això (pèrdua de biodiversitat, efectes sobre el benestar de la societat) i estratègies de gestió (polítiques referents a l'aigua i l'ús del sòl, i prioritats).

Dades de Globaqua a la web de  CORDIS: http://cordis.europa.eu/projects/rcn/111026_en.html