L'Institut d'Agricultura sostenible del CSIC ha obtingut i registrat una nova varietat de mostassa, molt rústica i de gran resistència a la sequera, per a la producció simultània de compostos d'alt valor afegit i biomassa. Es busquen empreses de llavors o de producció de biomassa per acords de llicència i / o assistència tècnica.
Un grup d'investigadors del CSIC a l'Estació Experimental del Zaidín, a Granada, ha desenvolupat un mètode per identificar oliveres a través del seu pol·len. Es tracta d'un mètode d'anàlisi genètica, interessant per a moltes aplicacions en les que no és possible comptar amb teixits de l'arbre i cal identificar la seva varietat a través del pol·len o de les restes d'ADN presents en alguns tipus de mostres.
L'Institut de Carboquímica del CSIC ha signat un contracte amb l'empresa UxúeBioenergia i Renovables per a dissenyar i posar a punt, a Saragossa, una planta de combustió de biomassa vegetal per a l'obtenció paral·lela d'electricitat i de biooli.
Un grup d'investigadors del CSIC ha desenvolupat una composició amb la qual s'aconsegueix retardar l'ennegriment que es produeix en algunes flors després de ser tallades. Les primeres flors per a les quals s'ha aplicat de forma experimental aquests compostos són les proteas, unes plantes arbustives pertanyents a les proteàcies i originàries de Sud-àfrica i Austràlia, amb unes flors molt cridaneres i de colors vius.
Investigadores del CSIC han participat en un treball en el qual s'ha caracteritzat una nova microalga anomenada DE2009, que presenta una major capacitat de segrestar el plom que altres microorganismes estudiats fins ara, i que obre noves vies a la bioremediació. L'objectiu del treball era desenvolupar un mètode per determinar l'efecte tòxic dels metalls pesants és més ràpid i precís.
Investigadores del CSIC han participat en un treball en el qual s'ha caracteritzat una nova microalga anomenada DE2009, que presenta una major capacitat de segrestar el plom que altres microorganismes estudiats fins ara, i que obre noves vies a la bioremediació. L'objectiu del treball era desenvolupar un mètode per determinar l'efecte tòxic dels metalls pesants és més ràpid i precís.
SCARCE estudia las diferentes posibles evoluciones de cuatro cuencas de la península ibérica en diferentes escenarios de cambio climático: el Llobregat, el Ebro, el Guadalquivir y el Júcar. El objetivo de este proyecto es desarrollar herramientas de ayuda a la toma de decisiones, que permitan anticiparse a los problemas, y que estarán a disposición de las entidades que deben gestionar recursos hídricos, tanto confederaciones hidrográficas, como empresas y entidades que gestionan embalses y presas, o comunidades de regantes.
Científicos del CSIC y de la Queen Mary University demuestran que a partir de un cierto incremento de temperatura los ecosistemas que fijan carbono expulsan más CO2 del que retienen. Según argumentan, un aumento de la temperatura global para mediados de siglo de 4 grados haría que los ecosistemas que actúan como sumideros de CO2 para mitigar el cambio climático se conviertan en fuentes de CO2. El trabajo se ha publicado en la revista Philosophical Transactions of the Royal Society of London B, y es destacado esta semana en las noticias de Nature.
Investigadores del Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua del CSIC, participan en el proyecto europeo EUSAAR, que se centra en el estudio de las partículas atmosféricas y su impacto sobre el cambio climático. El efecto de las partículas atmosféricas sigue siendo la principal incertidumbre en el cálculo del forzamiento radiativo, el índice que sirve para medir el calentamiento o enfriamiento del planeta. EUSAAR tiene como objetivo prioritario crear una red de monitorización de partículas atmosféricas y, además, unificar la metodología de análisis a nivel internacional. España participa con una estación de control del aire en el Montseny.
