Un grup d'investigadors del CSIC a l'Estació Experimental del Zaidín, a Granada, ha desenvolupat un mètode per identificar oliveres a través del seu pol·len. Es tracta d'un mètode d'anàlisi genètica, interessant per a moltes aplicacions en les que no és possible comptar amb teixits de l'arbre i cal identificar la seva varietat a través del pol·len o de les restes d'ADN presents en alguns tipus de mostres.
Un exemplar d'olivera. Exemples d'aquestes aplicacions són la certificació de l'origen de l'oli (a partir de les restes d'ADN) o la certificació de l'origen del pol·len que es comercialitza per les fertilitzacions forçades en el cultiu de l'oliverar. En la mateixa línia, la certificació de l'origen de les olives o, per als vivers, l'autenticació que la varietat de l'arbre que s'està venent és la que es diu.
Una altra aplicació és la certificació de les vacunes contra les al·lèrgies. Tal com explica Juan de Dios, el principal investigador del projecte, "el pol·len és més o menys al·lergogen en funció de la varietat" i les vacunes per tractar la al·lèrgia al pol·len de l'olivera provenen en molts casos de pol·len de varietats no determinades. Com la seva eficàcia depèn en bona part d'aquesta selecció de varietats, el mètode desenvolupat per aquests investigadors permetrà a les empreses farmacèutiques certificar la procedència de la vacuna.
Altres aplicacions són l'anàlisi de restes de pol·len en mostres forenses, la previsió de collites mitjançant la identificació i quantificació del pol·len en l'aire i recollit mitjançant captadors -una pràctica habitual en el cultiu de l'olivera i de la vinya-, o la identificació de pol·len en mostres paleontològiques. I és que, tal com explica Juan de Dios, "les cobertes externes del pol·len estan formades majoritàriament de esporopolenina, un compost extremadament resistent, de manera que es poden trobar en excavacions i estrats geològics grans de pol·len amb milers d'anys d'antiguitat".
Una base de dades internacional de l'olivera
Si la identificació genètica de les varietats és possible, ho és perquè es disposa de la informació genètica de les oliveres. En aquest centre del CSIC disposen d'una base de dades amb la informació genètica d'unes 250 varietats, obtinguda de l'anàlisi de fulles i de pol·len d'exemplars d'Espanya, Tunísia, França, Grècia, Marroc i Turquia. Alguns altres organismes com la Universitat de Còrdova disposen de bases de dades obtingudes mitjançant l'anàlisi genètica de fulles, i gràcies al qual es coneixen i es poden identificar genèticament unes 1.000 varietats d'olivera (de les quals, unes 250 són espanyoles).
Però ¿quantes varietats d'olivera hi ha realment al món? En realitat no se sap: es coneixen aproximadament un miler, però una anàlisi detallada del material silvestre present en els països en els quals apareix aquesta planta podria elevar aquest nombre fins i tot 4.000. Hi ha moltes àrees geogràfiques en les que mai s'han identificat les varietats d'olivera existents. Fa un temps, a Espanya es va realitzar la caracterització dels seus oliveres centenàries i singulars. Ara, aquest mateix grup d'investigadors de l'Estació Experimental del Zaidín ha iniciat la caracterització d'oliveres centenàries i silvestres a Tunísia.
"També hem treballat amb científics d’Iran, ajudant-los a caracteritzar les seves oliveres. I des de Palestina ens han demanat col·laboració per identificar-ne les oliveres ", apunta Juan de Dios. "Cal fer aquest tipus de projectes perquè hi ha varietats molt antigues o locals que s'estan perdent i que tenen característiques agronòmiques molt interessants"
Una base de dades internacional de l'olivera
Hasta ahora, la identificación genética de una variedad se hacia a partir de hojas del olivo -hasta ahora no se recurría al polen por la dificultad que hay en extraer suficiente ADN-. Con el nuevo método, la identificación se realiza a través de los marcadores SSR (repeticiones de secuencias simples), segmentos genéticos que se pueden detectar muy fácilmente y que permiten discriminar muy bien entre las diferentes variedades. Este es el método en el que se basa el kit desarrollado en la Estación del Zaidín. Otra técnica complementaria es el análisis morfológico de los granos de polen. “A nivel microscópico los granos de polen son muy diferentes unos de otros”, apunta el investigador del CSIC Juan de Dios, “esas diferencias físicas en las paredes de los granos de polen nos ayudan a identificar la variedad pero también su historia evolutiva” . Eso permite dibujar la evolución de la planta, en este caso, del olivo, y reconocer qué variedades son propias de un área geográfica.
Diferents tipus de pol·len d'olivera.
Com s'identifica un gra de pol·len
Fins ara, la identificació genètica d'una varietat es feia a partir de fulles de l'olivera. Fins ara no es recorria al pol·len per la dificultat que hi ha a extreure suficient ADN. Amb el nou mètode, la identificació es realitza a través dels marcadors SSR (repeticions de seqüències simples), segments genètics que es poden detectar molt fàcilment i que permeten discriminar molt bé entre les diferents varietats. Aquest és el mètode en què es basa el quit desenvolupat a l'Estació del Zaidín.
Una altra tècnica complementària és l'anàlisi morfològica dels grans de pol·len. "A nivell microscòpic els grans de pol·len són molt diferents els uns dels altres" (veure foto), apunta l'investigador del CSIC Juan de Dios, "aquestes diferències físiques en les parets dels grans de pol·len ens ajuden a identificar la varietat però també la seva història evolutiva". Això permet dibuixar l'evolució de la planta, en aquest cas, l'olivera, i reconèixer quines varietats són pròpies d'una àrea geogràfica.
Alfonso Díaz Morales
Vicepresidencia Adjunta
de Transferencia del Conocimiento CSIC
Tel. 95818 16 00