Un equip d'investigació del CSIC ha creat un dispositiu per a la revegetació de sòls contaminats o degradats i la conformació de cobertes vegetals. El mecanisme és pot adaptar a les necessitats del sòl i l'ecosistema gràcies a les diferents esmenes que aporta, distribuïdes en dos compartiments diferenciats.

Un equip de científics de l'Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP-CSIC) ha sintetitzat un material bionanohíbrid, format per un enzim i una estructura de nano-fils de carbonat de ferro, que permet l'eliminació completa de molècules orgàniques en temps molt curts.

Són sensors ‘low-cost’ per mesurar la qualitat de l’aire en zones rurals. Les dades obtingudes es poden consultar, en temps real, a través de l’app captorAIR. A CAPTOR, ciutadania i científics col•laboren per abordar el problema de la contaminació per ozó a Europa.

Els residus de fàrmacs i productes de cura personal que es troben en l'aigua residual depurada poden afectar el metabolisme i la morfologia dels vegetals. Així ho mostra una investigació del CSIC, que té com a objectiu millorar els nivells de seguretat per a l'aigua residual tractada per al reg agrícola.

Les gorgònies seran replantades a les mateixes àrees on van quedar atrapades a les xarxes. Espècies creadores d'hàbitat, les gorgònies són essencials en la protecció de les larves i juvenils de peixos i crustacis. Liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, es fa en coordinació amb les confraries del Port de la Selva i de Cadaqués, i el suport de la Fundación Biodiversidad del MAPAMA.

Pescadors i científics exploraran els fons marins amb robots submarins per veure l'impacte de la pesca, i dissenyaran conjuntament noves tècniques de pesca més respectuoses. Liderat pel CSIC, i amb la participació de les confraries del Port de la Selva i de Cadaqués, el projecte es desenvolupa en una àrea declarada Lloc d'Interès Comunitari (LIC) de 9000 quilòmetres quadrats al Cap de Creus. Col·labora la Fundació Biodiversitat del MAPAMA, a través del Programa Pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca.

Des que s'identifica un nou contaminant orgànic fins que es disposa de les eines i normatives per al seu control, quina recerca fan els científics? El cas dels contaminants en aigua és un exemple paradigmàtic d'una investigació que és llarga i complexa. I abasta des de la localització dels contaminants en la naturalesa, esbrinar la seva toxicitat, fins a establir límits i prohibicions, o desenvolupar tècniques d'anàlisi.

Les tècniques de bioenginyeria i l’ús de plantes ajuden a depurar les aigües de forma notable. Ho demostra la recerca desenvolupada al Urban River Lab (URL),que treballa per millorar la gestió de rius molt modificats, els cabdals dels quals provenen quasi totalment d’estacions depuradores. Els resultats s’han presentat en una jornada per a professionals del sector.