Les tècniques de bioenginyeria i l’ús de plantes ajuden a depurar les aigües de forma notable. Ho demostra la recerca desenvolupada al Urban River Lab (URL),que treballa per millorar la gestió de rius molt modificats, els cabdals dels quals provenen quasi totalment d’estacions depuradores. Els resultats s’han presentat en una jornada per a professionals del sector. Investigadors a l'Urban River Lab. Les investigacions fetes a l’Urban River Lab (URL) des de la seva posada en funcionament, al gener de 2015, demostren que les plantes aquàtiques pròpies de ribera “capten gran part dels nutrients existents a l’aigua efluent de les estacions depuradores d’aigües residuals, ja que els necessiten per créixer i reproduir-se”.

Ho va explicar  Miquel Ribot, investigador del CSIC al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i Naturalea en una jornada recent dedicada als rius urbans, al Consorci Besòs Tordera, i a la qual assistien professionals i investigadors del sector.

Com a resultat, va explicar Ribot, «les plantes  redueixen les concentracions de carboni i nitrogen, millorant així la qualitat de l’aigua».  Això és molt important en els rius de la conca del Besòs –i, per extensió, de la zona mediterrània-, on l’aigua depurada suposa una gran part del cabal total circulant. Si bé totes les plantes estudiades al URL són efectives per reduir el carboni i nitrogen a l’aigua, els científics destaquen que el canyís (Phragmites) és una de les espècies que ha donat millors resultats, amb una eliminació del nitrogen existent en un 40%.

Per la seva banda, Esperança Gacia, investigadora del CEAB-CSIC, va explicar que cada part de la planta té un comportament diferent i específic en la eliminació dels nutrients. “Aquest fet ens pot ajudar a saber millor el funcionament de cada espècie i com fer un ús òptim a les restauracions”, ha matisat.

El canyís és una de les espècies que dóna millors resultats: elimina fins el 40% del nitrogen existent a l'aigua

Els investigadors Jen Drummond i Xavier Triadó, també del CEAB-CSIC, van explicar els efectes que tenen aquestes plantes de ribera, o helòfites, en la retenció hidràulica i sobre les comunitats microbianes.

També es va presentar el cas pràctic de la riera de Cànoves on, dins del marc del projecte Restaurío, s’està duent a terme un projecte per provar en condicions reals els resultats de l’URL. Marta Tobella, doctorant de restauració fluvial de la Universitat de Barcelona (UB), va exposar aquest projecte pilot i va destacar que “ja tenim indicadors positius de com actuen les tècniques de bioenginyeria i les helòfites en la millora de l’aigua procedent de depuradora, que no té les característiques pròpies de les fluvials”. Aquest projecte està finançat per la fundació BBVA.

Albert Sorolla, de l’empresa de bioenginyeria Naturalea, va explicar alguns exemples de restauració on l’ús de les restes vegetals pròpies de la zona es fan servir com a murs de contenció, per generar rescloses o canalitzar aigua. “És una tècnica gens invasiva que ajuda a l’entorn fluvial a recuperar-se per si mateix”, va detallar Sorolla.

El Urban River Lab (URL) és una plataforma experimental a l’aire lliure  ubicada a la estació d’aigües residuals (EDAR) de Montornès del Vallès (Barcelona). Està dedicat a la recerca en ecosistemes fluvials, i d’estratègies innovadores per millorar la gestió de rius molt modificats, les aigües dels quals són quasi en la seva totalitat procedents de estacions de depuració.

La jornada ha estat organitzada per les entitats que formen part de l’Urban River Lab (CEAB-CSIC, UB, Naturalea i Consorci, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Montornès del Vallès). L’activitat de l’URL segueix en marxa. Els treballs d’investigació que s’estan realitzant actualment és donaran a conèixer al llarg del 2018.

Enllaç: Urban River Lab (URL)