Són sensors ‘low-cost’ per mesurar la qualitat de l’aire en zones rurals. Les dades obtingudes es poden consultar, en temps real, a través de l’app captorAIR. A CAPTOR, ciutadania i científics col•laboren per abordar el problema de la contaminació per ozó a Europa.

Membres de l'equip instal·lant els sensors.L’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC participa en el projecte CAPTOR, que està liderat per Jorge García Vidal i José María Barceló, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i que té com a objectiu fer un seguiment específic de l’ozò troposfèric.

Amb una durada de tres anys, i finançat amb dos milions d’euros pel programa Horizon 2020 de la UE, hi participa un consorci format per vuit entitats, entre ONG i centres de  recerca de l’Estat espanyol, Itàlia, Àustria i França.

L’Internet de les coses, aplicat als sensors

En el marc de CAPTOR s’està instal•lant i mantenint una xarxa de sensors de baix cost en cases particulars de voluntaris per proporcionar dades reals de qualitat de l’aire. S’han ubicat en tres regions europees molt afectades per la contaminació per ozó troposfèric: la zona Barcelonès-Vallès Oriental-Osona (Espanya); la Plana Padana, a la Vall del Po (Itàlia) i Burgenland, Estíria i Baixa Àustria (Àustria).

Els sensors, desenvolupats a la UPC, són gestionats i mantinguts per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC i per la UPC. Les científiques de l’IDAEA responsables, Anna Ripoll i Mar Viana, també han calibrat els sensors comparant les dades recollides amb els sensors amb obtingudes en els laboratoris i les estacions oficials de la xarxa de qualitat de l’aire.

Els dispositius sensors s’inspiren en la tecnologia ‘Internet de les coses’ (IoT). Estan preparats amb tots els components necessaris per mesurar la quantitat d’ozò i transmetre-ho per internet amb comunicació sense fils. Els científics estan provant dos tipus de dispositius: uns basats en tecnologia Arduino (plataforma de computació de codi obert) i amb sensors d'ozó de tipus metall-òxid; i els segons amb tecnologia Raspberry Pi (una placa computadora) i amb sensors d'ozó electroquímics.

Com que l’ozó troposfèric és un contaminant que es forma a l’estiu, les campanyes d’instal•lació i seguiment es fan també en els mesos d’estiu. Aquest any i fins el moment  s’han instal•lat sensors a 12 llars de Catalunya i a 10 d’Austria. Quan s’instal•lin els sensors a Itàlia, arribaran a tenir un total de 61 punts de captació de dades, com la campanya del 2017.

Un dels dispositius desenvolupats en el projecte.Contaminant oblidat

L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, que s'origina a partir de reaccions fotoquímiques entre òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV), emesos principalment en les ciutats. Quan aquests contaminants gasosos han estat  exposats a intensa llum solar, interaccionen i formen l’ozò troposfèric, cosa que succeceix quan ja s’han desplaçat i estan, doncs,  lluny dels punts emissors.

De fet, explica Mar Viana, investigadora de l’IDAEA-CSIC, si s’observen els mapes de qualitat de l’aire, es veu com els punts que indiquen la concentració d’ozò van augmentant el valor a mida que s’allunyen de les grans ciutats. 

Per això, l’ozó troposfèric és sovint un contaminant oblidat, perquè té efectes lluny de les zones que emeten el gasos que el causen. No és en les ciutats, que és on s’emet més òxid de nitrogen i compostos orgànics volàtils, on se senten els seus efectes, sinó més lluny, en zones rurals. La població que pateix les conseqüències no en són emissors, i la població que pot contribuir a reduir la emissió, no en pateix els efectes.

Amb el projecte CAPTOR, ciutadania i científics col•laboren per abordar el problema de la contaminació per ozó a Europa. De fet, el seu objectiu és fomentar la col•laboració de base entre comunitats locals, ciutadania, organitzacions no governamentals i científics per conscienciar i trobar solucions al problema de la contaminació de l’aire.

La informació en temps real dels nodes CAPTOR es pot consultar a través de l’aplicació mòbil captorAIR, accessible a través de captorair.org o per descàrrega des de Google Play en dispositius Android.

En el marc del projecte també s’ha desenvolupat airACT, una app que informa sobre els valors horaris i diaris dels principals contaminants de l’aire a partir de les dades de les xarxes oficials de control de la qualitat de l'aire a cada país.

A més de la UPC, a Catalunya hi participen l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, la xarxa ciutadana Guifi.net i Ecologistes en Acció.

Els investigadors de la UPC s’han encarregat del desenvolupament dels sensors CAPTOR i dels algoritmes per calibrar els sensors; des de l’IDAEA, de l’anàlisi de dades obtingudes i calibrar els sensors; Guifi.net ha realitzat tasques de suport a les plataformes digitals del projecte, i des d’Ecologistes en Acció, de les activitats de conscienciació, col•laboració i mobilització ciutadana així com de divulgació i comunicació del projecte. El projecte també compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

La contaminació de l’aire és el problema mediambiental que més preocupa als ciutadans europeus. És responsable de 400.000 morts prematures cada any i causa danys considerables a l’agricultura així com a l’entorn natural, segons dades de l’Agencia Europea del Medi Ambient.

Més informació:

Web del projecte https://www.captor-project.eu/ca/calocal-activities/

Dades dels sensors d’ozó instal•lats a cases dels voluntaris durant la campanya 2017: http://captorair.org/map/

Vídeo del projecte CAPTOR: https://youtu.be/ptJan94JmGM

Dades obtingudes a la campanya del 2017: https://www.captor-project.eu/wp-content/uploads/2017/12/CAPTOR-D33a_Final-rev.pdf