El lluç del Mediterrani Occidental està sobreexplotat. És la conclusió que es desprèn de totes les avaluacions fetes, des del 1992 fins ara, per científics de l’Institut de Ciències del Mar i d’altres institucions científiques nacionals i internacionals, com IEO i IFREMER. Pescadors i administracions es veuen forçats a impulsar mesures per reduir la pressió pesquera.

Cada jornada de mostreig consta de 4 pesques d’arrossegament d’una hora de durada. Imatge: ICM/CSIC.El febrer de 2014, la Cofradia de pescadors de Roses va proposar una veda en un dels caladors de plataforma, entre 120 i 130 metres de fondaria. Amb aquesta mesura, des de llavors s’ha deixat de pescar amb qualsevol tipus d’ormeig per protegir els juvenils de lluç (Merluccius merluccius). Per la seva part, l’administració, mitjançant els ajuts del Fons Europeu per a la Pesca, va oferir l’oportunitat d’iniciar un pla pilot de cogestió, que impliqués els pescadors i els investigadors de l’Institut de Ciències del Mar -CSIC. En el pla, oficialment en marxa des de l’1 de març del 2015, els científics estan implicats en el mostreig, seguiment i avaluació dels efectes de la veda sobre la població de lluç i les espècies acompanyants.

Entre tots els participants, s’ha establert que la durada d’aquest pla pilot sigui d’un any, per tenir prou temps per avaluar els efectes de la veda sobre la biomassa, biodiversitat i distribucions de talles de la població de lluç. També es vol veure si es donen beneficis sobre les espècies acompanyants que es troben en el mateix hàbitat, i en la recolonització i restauració de l’hàbitat.

A bord, es prenen mesures de quantitat, pes i talla de totes les espècies comercials que acompanyen el lluç. Imatge: ICM/CSIC.

Mostreig mensual

Laura Recasens, del Departament de Recursos Marins Renovables de l’ICM, i coordinadora del projecte explica: “estem fent un mostreig mensual a bord d’una barca de pesca del port de Roses. Cada jornada de mostreig consta de 4 pesques d’arrossegament d’una hora de durada, dues dins del calador protegit i dues a una zona de pesca propera, tot  mantenint les mateixes característiques batimètriques i de morfologia del sediment. De cada pesca, s’anoten dades de la situació, profunditat, rumb i velocitat del vaixell a la calada, el moment d’arribada de l’art al fons, virada i posicions intermèdies, a més de la longitud de cable deixat anar i malletes, distància entre portes i obertura horitzontal de la xarxa.”

Un cop mostrejat, a bord de la barca es prenen mesures de quantitat, pes i talla de totes les espècies comercials que acompanyen el lluç. Els científics porten els lluços als laboratoris de l’ICM on separen els individus en les mateixes categories comercials de venda a llotja. Es calculen talles, pes, proporció sexual, maduresa i condició del lluç dins i fora del calador protegit, nombre i pes de totes les espècies de la captura i talles de les espècies comercials mesurades al mil·límetre. La fracció de rebuig de la pesca, fonamentalment la fauna bentònica que viu a aquesta fondària, es porta també a l’ICM per a classificar, comptar i pesar totes les espècies.

Segons Ulla Fernández de Arcaya, investigadora del ICM-CSIC i  responsable dels mostrejos, és precisament la fracció de la comunitat bentònica la que s'està veient més beneficiada per la mesura de protecció implementada. Garotes, estrelles de mar, esponges, lliris de mar (crinoïdeus) i altres organismes que viuen associats al sediment del fons marí apareixen en un nombre molt més elevat dins de l'àrea vedada.

En el laboratori, s'analitzen els lluços i les espècies acompanyants. Imttge: ICM/CSIC

Unir experiències

Joan B. Company, investigador al mateix departament de l’ICM i coordinador d’un altre pla de cogestió, explica: “l’experiència del nostre centre en projectes de co-gestió es remunta a l’any 2009, quan vam començar a discutir amb el sector pesquer i amb els governs català i espanyol, les mesures del Pla de Gestió de la gamba de Palamós”.

Paral·lelament, “l’any 2012, altres investigadors de l’ICM van emprendre un nou projecte de co-gestió de la pesca del sonso. Com en el cas d’aquests plans anteriors, en el del lluç treballem al costat dels pescadors, que ens aporten la seva experiència”.

En aquest sentit, els pescadors coneixen i aporten les dades de captures mensuals per art de pesca i categoria comercial de les espècies en estudi, així com les dades de posicionament diari de les barques de pesca a partir dels registres de les caixes blaves dels vaixells. Aquest conjunt de dades  permet als investigadors entendre millor les dades obtingudes amb els mostrejos i la biologia de les espècies.

En el cas del lluç, diu Joan B. Company, segons l’informe dels primers 6 mesos de mostreig, “l’efecte de la veda al calador és positiu i les poblacions de lluç a les zones protegides han crescut; és cert que haurem d’esperar els resultats finals de tot l’any, però atesos els primers resultats, som optimistes i creiem que la tendència es podrà mantenir.”

Amb aquests tres plans de gestió (gamba, sonso i lluç), l’Institut de Ciències del Mar s’ha convertit en pioner a Europa en la aproximació en la aproximació de treball conjunt amb les entitats interessades, i intentarà promocionar aquest model de co-gestió en el que participen científics, administració, pescadors i entitats ecologistes a nivell del Mediterrani.

Enllaços:

Instituto de Ciencias del Mar http://www.icm.csic.es

Video del plan de la gamba de Palamós: https://www.youtube.com/watch?v=b6lHlcHTk5Q

Els misteris del sonso: http://www.youtube.com/watch?v=-qyPTMA_-6U