La Unió Europea té com a objectiu ser climàticament neutra l’any 2050. Per aconseguir-ho, s’ha calculat que l’energia eòlica marina ha de cobrir el 30% de la demanda elèctrica dels estats membres, la qual cosa significa multiplicar per 15 l’espai marí actual destinat a la producció d’aquest tipus d’energia.

Parc eòlic marí

A Espanya, un dels punts a on es planeja instal·lar un parc eòlic és la zona del Cap de Creus i el Golf de Roses, a l’Empordà, però un article del Projecte BIOPAIS, que avalua l’impacte ambiental d’aquestes centrals elèctriques al Mediterrani, recomana que no s'hi instal·lin allà. El projecte està coordinat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Girona, i compta amb la participació del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

L’Empordà és un espai que es caracteritza pel vent, però també pel seu paisatge, que atrau el turisme; i per tenir una gran biodiversitat. De fet, el Mediterrani alberga entre un 4 i un 18% de les espècies marines del món i, aquesta zona, és la que presenta una major diversitat de tortugues, mamífers i aus marines. És per aquest motiu que compta amb vuit àrees protegides, reconegudes tant a nivell nacional com internacional, i dos vedats de pesca per a la recuperació d’espècies.

La central elèctrica de l’Empordà

Per a planificar el parc eòlic de l’Empordà, s’han agafat com a exemple les centrals elèctriques del Mar del Nord; però segons Rafael Sardá, investigador del CEAB i participant del projecte BIOPAIS, “no hi ha punt de comparació”. D’una banda, el Mediterrani acull

una major diversitat. De l’altra, la plataforma continental del Mar del Nord és més ampla i menys profunda, motiu pel qual s’hi han instal·lat aerogeneradors fixos, relativament petits i lluny de la costa. Al Mediterrani, i particularment a la zona del Cap de Creus, en canvi, els aerogeneradors haurien d’instal·lar-se més a prop de la costa, mesurarien més de 250 metres i serien flotants, és a dir, no estarien ancorats directament a terra, sinó que estarien subjectes per sistemes d’ancoratges de grans dimensions.

Això tindria vàries conseqüències, explicades en un article previ del mateix projecte. A dins del mar, els mamífers marins i altres animals que es desplacen per la zona podrien xocar o enredar-se amb el cablejat, i el so que fan les turbines podria tenir un impacte en el seu comportament, ja que alguns d’ells es guien a través de sons. A més, expliquen Josep Lloret, Elisa Berdalet i Josep Maria Gili, investigadors de l’ICM, la destrucció dels fons marins podria deixar enterrats organismes fixos, com coralls, esponges i mol·luscs, que no sobreviurien.

A fora, hi hauria un canvi en el paisatge. Com que es tractaria d’aerogeneradors grans, situats relativament a prop de la costa, es veurien des dels pobles del litoral i això podria tenir un impacte en el turisme. De la mateixa manera, diu Sardá, s’ha de tenir en compte que una central elèctrica no només implica tenir els aerogeneradors, sinó també industrialitzar el port i els territoris adjacents per albergar subestacions, línies de transmissió de l’energia i altres infraestructures.

La biodiversitat en la lluita contra el canvi climàtic

Cal tenir en compte que els espais amb tanta biodiversitat contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic, ja que per compensar la petjada de carboni només podem reduir – i, si és possible, evitar – l’emissió de gasos d’efecte hivernacle o bé ampliar la base d’organismes que absorbeixen el carboni. Amb el parc eòlic de l’Empordà, es perdrien espais que compleixen amb aquesta funció, mentre que a les Conferències de les Nacions Unides sobre la Biodiversitat i el Clima, els països van acordar que les solucions per la crisi climàtica no poden anar en contra de la protecció de la biodiversitat.

Recomanen que el desenvolupament de l’energia eòlica marina al Mediterrani no es faci en espais naturals protegits ni tampoc a prop d’aquests

Encara no hi ha estudis sobre el balanç entre aquests dos factors en el cas particular del Cap de Creus i el Golf de Roses, però Lloret i Berdalet creuen que quan es parla d’energia renovable també s’hauria de tenir en compte que, per construir, col·locar, mantenir i, fins i tot, desmantellar les turbines, s’utilitza energia fòssil; i que la vida estimada d’aquestes infraestructures és d’entre 25 i 30 anys.

L’energia eòlica, millor fora de les zones naturals protegides

L’últim article del projecte BIOPAIS recomana que el desenvolupament de l’energia eòlica marina al Mediterrani no es faci en espais naturals protegits ni tampoc a prop d’aquests, ja que els únics estudis que conclouen que això podria beneficiar la biodiversitat estan basats en el Mar del Nord i, per tant, no serien aplicables al Mediterrani. Això també seria vàlid per les proves pilot.

Aquest projecte, que encara durarà dos anys més, té com a objectiu contribuir a una millor planificació i a facilitar la presa de decisions perquè, amb evidències científiques com a base, la transició energètica pugui ser compatible amb la protecció de la biodiversitat.

Mireia Ayats / Comunicació CSIC a Catalunya