Una investigació de l’Urban River Lab ha revelat una nova solució natural, de quilòmetre zero, per tractar les aigües residuals de cases aïllades o de petits nuclis urbans. L'Urban River Lab està format per professionals del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), Naturalea Conservació, la Universitat de Barcelona i el Consorci Besòs-Tordera.
Imatge de la depuradora que ja s'ha construït amb aquest sistema a la zona del Montseny
La depuració d’aigües residuals té com a objectiu eliminar les substàncies contaminants de l’aigua després que hagi estat utilitzada per a les activitats humanes. Aquesta feina es duu a terme a les estacions depuradores (EDAR), a les que estan connectats els municipis. No obstant, queden petits nuclis de població que no estan vinculats a cap sistema de sanejament i que aboquen les aigües residuals sense tractar a rieres i rierols. Aquestes aportacions suposen un petit percentatge del total, però prenen una rellevància especial en episodis de sequera com el que vivim, quan pràcticament el 100% de l’aigua que baixa pels rius urbans és aigua residual, ja emprada i alterada.
L’equip de recerca ha estat buscant solucions de baix cost i baix impacte ambiental que puguin servir per tractar les aigües residuals generades en aquests nuclis aïllats, reduint així les conseqüències negatives sobre els rius que en són receptors. Ha cercat alternatives a mètodes ja coneguts, com els filtres de graves, que si bé són eficaços, suposen un alt cost econòmic i ambiental, ja que s’han d’extreure i transportar amb maquinària pesada i durant llargues distàncies, generant una important petjada de carboni.
És una solució de baix cost i baix impacte ambiental que pot servir per tractar les aigües residuals generades a petits nuclis urbans aïllats
La solució testada amb èxit ha estat la combinació de sacs elaborats amb fibres naturals (sacs de jute i coco que s’utilitzen per emmagatzemar cafè i que després esdevenen deixalles de la indústria alimentària, el material utilitzat ha estat cedit per cafès Novell) i de restes vegetals (procedents de la poda de branques i de la recollida de fulles d’arbres). S’ha optat per aquests materials pel seu origen natural, perquè estan disponibles arreu (són de quilòmetre zero) i perquè suposa donar una nova vida als residus.
Miquel Ribot, responsable tècnic de l’Urban River Lab (URL), explica que “el tractament de les aigües residuals emprant aquests materials s’ha testat durant mig any a l’URL, el laboratori a l’aire lliure situat al recinte de l’estació depuradora de Montornès del Vallès. Hem avaluat la capacitat de retenir contaminants dels sacs i de les restes vegetals: de cadascun d’ells, de manera separada, i combinant-los. També, afegint-hi plantes aquàtiques. Tot plegat, ho hem fet utilitzant canals artificials: posant-hi el teixit i la vegetació i omplint-los amb aigua residual sense tractar. Ho hem provat en diferents condicions experimentals”.
L’experimentació ha permès concloure que sacs i restes de poda afavoreixen el creixement de microorganismes capaços de retenir i eliminar contaminants, com per exemple amoni i fosfat, esdevenint doncs bons materials per dissenyar sistemes naturals de depuració. També s’ha vist que la manera més efectiva d’emprar-los és de forma combinada. A més, la recerca ha evidenciat que els millors resultats de depuració s’assoleixen quan, a més dels dos materials, s’introdueixen plantes aquàtiques als canals, ja que aquestes propicien les condicions idònies perquè els microorganismes proliferin.
Sacs i restes de poda afavoreixen el creixement de microorganismes capaços de retenir i eliminar contaminants, com amoni i fosfat
L’equip d’investigació subratlla la importància d’aplicar aquests tractaments coneixent-ne bé la dinàmica i fent-ne una bona gestió en el temps per tal que mantinguin l’eficàcia. Per seguir avançant en aquesta línia de recerca, ja s’ha habilitat i posat en marxa una zona de depuració construïda amb els residus estudiats.
Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea, l’empresa que ha portat a la pràctica aquesta solució natural, detalla: “Estem provant el sistema a la masia del Buxaus al Montseny. Hi estem aplicant tot el que hem aprés a l’URL per poder fer depuradores naturals amb materials reutilitzats i de Km.0. Les primeres dades són esperançadores i ens poden permetre gestionar les aigües residuals domèstiques sense haver de transportar graves i pedres, per tant reduint el cost i la petjada de CO2”.
La tècnica, que es definida com a econòmica, sostenible i de manteniment senzill, es proposa com a solució per a cabals d’aigües residuals petits, com poden ser els de nuclis reduïts de població o cases aïllades, o com a mètode complementari per a sistemes de depuració estàndards.
depuración de aguas residuales tiene como objetivo eliminar las sustancias contaminantes del agua después de que haya sido utilizada para las actividades humanas. Este trabajo se lleva a cabo en las estaciones depuradoras (EDAR), a las que están conectados los municipios.
Sin embargo, quedan pequeños núcleos de población que no están vinculados a ningún sistema de saneamiento y que vierten las aguas residuales sin tratar en rieras y arroyos. Estas aportaciones suponen un pequeño porcentaje del total, pero toman especial relevancia en episodios de sequía como el que vivimos, cuando prácticamente el 100% del agua que baja por los ríos urbanos es agua residual, ya utilizada y alterada.
El equipo de investigación ha estado buscando soluciones de bajo coste y bajo impacto ambiental que puedan servir para tratar las aguas residuales generadas en estos núcleos aislados, reduciendo así las consecuencias negativas sobre los ríos receptores. Ha buscado alternativas a métodos ya conocidos, como los filtros de gravas que, si bien son eficaces, suponen un alto coste económico y ambiental, ya que deben extraerse y transportarse con maquinaria pesada y durante largas distancias, generando una importante huella de carbono.
Es una solución de bajo coste y bajo impacto ambiental que puede servir para tratar las aguas residuales generadas en pequeños núcleos urbanos aislados
La solución testada con éxito ha sido la combinación de sacos elaborados con fibras naturales (sacos de yute y coco que se utilizan para almacenar café y que después se convierten en desechos de la industria alimentaria, el material utilizado ha sido cedido por cafés Novell) y de restos vegetales (procedentes de la poda de ramas y de la recogida de hojas de árboles). Se ha optado por estos materiales por su origen natural, porque están disponibles en todas partes (son de kilómetro cero) y porque supone dar una nueva vida a los residuos.
Miquel Ribot, responsable técnico del Urban River Lab (URL), explica que “el tratamiento de las aguas residuales empleando estos materiales se ha testado durante medio año en la URL, el laboratorio al aire libre situado en el recinto de la estación depuradora de Montornés del Vallés. Hemos evaluado la capacidad de retener contaminantes de los sacos y restos vegetales: de cada uno de ellos, de forma separada, y combinándolos. También, añadiendo plantas acuáticas. Todo ello lo hemos hecho utilizando canales artificiales: poniendo el tejido y la vegetación y llenándolos con agua residual sin tratar. Lo hemos probado en distintas condiciones experimentales”.
La experimentación ha permitido concluir que sacos y restos de poda favorecen el crecimiento de microorganismos capaces de retener y eliminar contaminantes, como amonio y fosfato, siendo buenos materiales para diseñar sistemas naturales de depuración. También se ha visto que la forma más efectiva de utilizarlos es de forma combinada. Además, la investigación ha evidenciado que los mejores resultados de depuración se alcanzan cuando, además de ambos materiales, se introducen plantas acuáticas en los canales, ya que éstas propician las condiciones idóneas para que los microorganismos proliferen.
Sacs i restes de poda afavoreixen el creixement de microorganismes capaços de retenir i eliminar contaminants, com amoni i fosfat
El equipo de investigación subraya la importancia de aplicar estos tratamientos conociendo bien su dinámica y haciendo una buena gestión en el tiempo para que mantengan su eficacia. Para seguir avanzando en esta línea de investigación, ya se ha habilitado y puesto en marcha una zona de depuración construida con los residuos estudiados.
Albert Sorolla, director técnico de Naturalea, la empresa que ha llevado a la práctica esta solución natural, detalla: “Estamos probando el sistema en la masía del Buxaus en el Montseny. Estamos aplicando todo lo que hemos aprendido en la URL para poder realizar depuradoras naturales con materiales reutilizados y de Km.0. Los primeros datos son esperanzadores y pueden permitirnos gestionar las aguas residuales domésticas sin tener que transportar gravas y piedras, por tanto reduciendo el coste y la huella de CO2”.
La técnica, que es definida como económica, sostenible y de mantenimiento sencillo, se propone como solución para caudales de aguas residuales pequeños, como pueden ser los de núcleos reducidos de población o casas aisladas, o como método complementario para sistemas de depuración estándar.