01052025
Darrera actualització: 29/04/2025 9:04

Obtenir coltan, l'"or negre" de l'electrònica, a partir dels residus d'una mina abandonada

Un equip d'investigadors del CSIC ha desenvolupat un procés físic-químic per obtenir niobi i tàntal, dos dels minerals més utilitzats en l'electrònica, a partir dels residus d'una mina d'estany a Ourense. El procediment es podria aplicar a altres jaciments per a l’extracció d'aquests metalls i també per netejar zones on queden residus d'altres explotacions mineres.

Fotografia d'un dels òxids de tàntal obtingut en un laboratori del CENIM. Imatge: CENIM-CSIC.Fotografia d'un dels òxids de tàntal obtingut en un laboratori del CENIM. Imatge: CENIM-CSIC.El procés s'ha aplicat als residus (enderrocs) de la mina de Penouta, a Viana do Bolo (Ourense), un municipi de 3.000 habitants, abandonada en els anys 80 després del tancament de Rumasa. Actualment, és l'únic jaciment europeu en què s'obté el "or negre" de l'electrònica o coltan. El mineral, compost per columbita, tantalita i cassiterita, és el punt de partida per a l'obtenció d'òxids de niobi i de tàntal per a la producció de smartphones, consoles de videojocs, bateries i altres dispositius electrònics.

És un mineral escàs a la natura i que se sol trobar en zones de conflicte. Segons les dades del Servei Geològic dels Estats Units, Brasil va ser líder mundial en la producció de niobi el 2019, amb 65.000 tones. El segon país que més niobi va produir va ser Canada, amb menys de 8.000 tones, mentre que a Europa tot just es troba en països com Rússia o Alemanya, amb un 3 i un 2% de la producció de ferroniobio, la forma més comercialitzada. Per la seva banda, la República Democràtica de Congo, amb 740 tones, és líder en la producció de tàntal. Rwanda és el segon país, l'any 2019 va produir 370 tones de tàntal, mentre que a Europa es troba en quantitats molt petites en països com Àustria o Alemanya.

"Es poden extreure diversos milions de tones de coltan de runams", explica Félix Antonio López Gómez, de el Centre Nacional d'Investigacions Metal·lúrgiques de Madrid (CENIM-CSIC) i líder d'el projecte, en el qual porten immersos més de cinc anys.

"Espanya es podria convertir en el primer productor europeu. Actualment, aquest coltan espanyol es vendria a països com la Xina", assenyala l'investigador, tot i que indica que la producció de la mina "podria ser un punt d'inflexió" per a la manufacturació europea.

El procediment va néixer d'un encàrrec de l'empresa que actualment gestiona l'explotació, Strategic Minerals Spain, ja que diversos estudis geològics apuntaven que es podrien obtenir aquests minerals.

El procés desenvolupat també ajudarà a netejar el jaciment de la contaminació originada pels residus que quedaven. Les previsions indiquen que la mina es podria mantenir oberta en explotació durant uns 30 anys, tant els runams, com una part subterrània encara sense explotar.