Hi ha un gran esforç en la investigació i síntesi de noves molècules, esforç que es malmet si es “perden” aquestes molècules perquè no serveixen a l'objectiu buscat. Això és el que cerca la nova Quimioteca del CSIC: preservar i valoritzar les molècules sintetitzades als diferents laboratoris del CSIC i que poden ser útils per a altres usos inexplorats.
La Quimioteca es distribueix en tres seus: l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC), a Barcelona; l'Instituto de Química Médica (IQM), en Madrid, y el Instituto de Investigaciones Químicas (IIQ), a Sevilla. El projecte busca fomentar la col·laboració i agilitzar el descobriment de noves molècules amb activitats biològiques o terapèutiques, i està englobat a la Plataforma Temàtica Interdisciplinar Salut Global (PTI+ Salud Global).
La Quimioteca, que ha estat presentada en un acte a Madrid, persegueix preservar i valoritzar les molècules que s'han sintetitzat als diferents laboratoris del CSIC. I és que hi ha compostos que, després d'haver estat provats, s'han de descartar perquè no serveixen l'objectiu inicial buscat. Però aquestes mateixes molècules poden ser útils per a altres usos inexplorats. En aquest sentit, aquesta biblioteca química recopila, organitza, classifica i emmagatzema els compostos químics produïts pels científics per posar-los a disposició d'altres grups. Així es preserven molècules originals que han estat completament sintetitzades, purificades i caracteritzades.
Actualment, entre les tres seus, la Quimioteca aplega més de 4.300 molècules, totes sintetitzades per científics del CSIC i no disponibles comercialment. Són majoritàriament molècules petites, però també s'estan incorporant molècules més grans com pèptids i derivats d'àcids grassos, algunes de les quals ja tenen activitats biològiques descrites.
Carles Martínez, quimiotecari a l'IQAC-CSIC, explica que la Quimioteca està en plena expansió, i s'hi espera incorporar més grups, instituts i més molècules. “La intenció és col·laborar en el futur amb altres entitats de recerca i amb empreses, per a això s'estan preparant els procediments i documentació legals”.
Entre els seus objectius hi ha l'establiment de projectes de col·laboració entre els diferents grups de recerca de diferents àmbits, i impulsar la redacció de noves patents i impulsar projectes de col·laboració amb empreses interessades a assajar les molècules.
L'origen de la Quimioteca es remunta a la pandèmia de la Covid-19 quan des de la Plataforma Temàtica Interdisciplinar Salut Global es va veure la necessitat de disposar d'un banc de molècules bioactives per provar contra el coronavirus. Ara, apunta Carles Martínez, la Quimioteca fa cribratge per a moltes altres dianes.
Hi ha altres projectes internacionals similars, com la Dk-Openscreen, de Dinamarca, una plataforma i col·lecció de molècules per a assajos biològics; la quimioteca nacional de França ChemBioFrance, o EU-Openscreen, un consorci europeu d'infraestructura de recerca (ERIC) sense ànim de lucre per a la biologia química i el descobriment primerenc de fàrmacs.