Un equip de l'Institut d'Instrumentació per a Imatge Molecular (i3M), centre mixt del CSIC i de la Universitat Politècnica de València, ha desenvolupat el primer dispositiu de ressonància magnètica portàtil. És de baix cost i el camp magnètic és menys intents, pel que pot ser usat en situacions en les quals aquesta tècnica quedava descartada per raons tècniques o econòmiques.
L'equip ha obtingut amb aquest aparell les primeres imatges per ressonància magnètica fora d'àmbits clínics, com ara aquesta de la fotografia a casa d'una pacient. Crèdit: i3M, CSIC-UPV.Hi ha situacions en què la ressonància magnètica queda descartada automàticament, com és el cas de pacients amb implants metàl·lics, marcapassos, tatuatges (ja que les tintes contenen components metàl·lics).
També, en casos d'emergència a llocs remots o més humils, la possibilitat de disposar 'in situ' d'aquesta tècnica de diagnòstic era inexistent. La ressonància magnètica és una tècnica d'imatge mèdica molt preuada, però té un alt cost.
Ara, un grup d’investigació de l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (i3M) de València, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat la primera tecnologia d’imatge per ressonància magnètica de baix cost, portàtil i amb alta qualitat diagnòstica. Es tracta d’un escàner per a prendre imatges de braços i cames, lleuger i de baix consum, la meitat que un forn microones.
El dispositiu està basat en tres patents desenvolupades per l’i3M. En el seu desenvolupament ha col·laborat la spin-off PhysioMRI Tech SL, i l’equip ja ha obtingut les primeres imatges per ressonància magnètica fora d’àmbits clínics amb utilitat per al diagnòstic. Els resultats es publiquen a la revista Scientific Reports.
L’aparell té un cost d’uns 50.000 euros, molt per sota del cost dels aparells convencionals, que està al voltant del milió d’euros. A més, és molt més lleuger, només 250 quilos enfront de les varies tones dels dispositius actuals. “És el primer model que s’ha pogut portar a la casa del pacient”, explica Joseba Alonso, investigador del CSIC que lidera el projecte.
La reducció del cost i del preu s'ha aconseguit gràcies a la substitució d’un imant superconductor, com els que s’utilitzen en els grans experiments de física de partícules, per una matriu d’uns 5.000 petits imants permanents com els que hi ha en les neveres.
La reducció del camp magnètic permet que el sistema pugui utilitzar-se en casos en què no era possible fins ara, com en quiròfans, o pacients amb marcapassos o tatuatges
“La contrapartida és que això baixa la intensitat del camp magnètic, i, per tant, la resolució màxima de la imatge”, reconeix Alonso. “No obstant això, hi ha moltes aplicacions on no fa falta tota la resolució que donen les màquines caríssimes dels hospitals, i alhora obre tot un nou ventall de possibilitats”.
Reduir el camp magnètic permet que el sistema desenvolupat per l’i3M sigui compatible amb situacions en les quals la imatge per ressonància magnètica quedava automàticament descartada, com és l’ús en quiròfan o el cas de pacients amb marcapassos o tatuatges. A més, baixar el pes del dispositiu permet muntar el sistema en un carret per tenir un escàner portàtil, que es podrà utilitzar en els domicilis dels pacients, residències de majors o persones amb mobilitat reduïda, ambulatoris i petites clíniques, àrees de vigilància intensiva, emergències, quiròfans i vehicles mèdics. També podrà ampliar-se el seu accés en països en vies de desenvolupament, hospitals de campanya, esdeveniments esportius…
Primeres ressonàncies magnètiques fora de la clínica
Els investigadors han obtingut les primeres imatges per ressonància magnètica fora d’àmbits clínics: en una oficina, en exteriors (alimentat per un petit grup electrogen), i fins i tot a casa del pacient. “Totes les imatges tenen qualitat suficient com per a diagnosticar una multitud de lesions i malalties”, manifesta Alonso, qualitat que ha estat confirmada per radiòlegs de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València.
“Per compensar la pèrdua de camp magnètic respecte als sistemes convencionals utilitzem seqüències de polsos patentades per nosaltres, d’alta eficiència tant en la capacitat de codificació espacial com en la reconstrucció de les imatges. Així és com aconseguim que les imatges tinguin qualitat diagnòstica”, descriu l’investigador del CSIC.
Per a Alonso, “aquest escàner és un primer pas per fer més accessible la tècnica de imatge per ressonància magnètica, que és la tècnica d’imatge mèdica més preuada però molt limitada en el seu accés degut als altíssims costos associats”. Els següents passos a donar perquè el dispositiu arribi al mercat consisteixen a realitzar estudis exhaustius que evidenciïn el valor clínic de la màquina, així com passar una sèrie de proves (seguretat, compatibilitat electromagnètica, materials, etc.) que permetin la seva aprovació per les autoritats sanitàries de la Unió Europea i els Estats Units.
Referència:
Guallart-Naval, T., Algarín, J., Pellicer-Guridi, R. et al. Portable magnetic resonance imaging of patients indoors, outdoors and at home. Sci Rep 12, 13147 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-17472-w