Investigadors de l'IQAC-CSIC han provat amb èxit unes molècules que reverteixen l'efecte de l'anticoagulant heparina, utilitzada per tractar malalts amb risc de patir trombes sanguinis. Els pacients tractats amb heparina poden necessitar bloquejar-ne l'efecte en intervencions quirúrgiques. L'únic fàrmac disponible contra l'heparina és d'alt pes molecular i pot comportar efectes secundaris associats. Les noves molècules han estat patentades.
El fàrmac anticoagulant més comú és l'heparina, molt útil per al tractament habitual de malalts que pateixen risc de patir trombes. Tanmateix, de vegades cal bloquejar l'acció de l'heparina quan aquests pacients han de ser sotmesos a intervencions quirúrgiques, per evitar un excés de sagnat. “Això és especialment crític en malalts que necessiten ser intervinguts quirúrgicament de manera urgent a causa d'algun accident o traumatisme greu. En aquests casos, la inhibició de l'heparina circulant a la sang és imprescindible per evitar complicacions”, diu Ignacio Alfonso, investigador de l'IQAC-CSIC.
Altres situacions en què cal bloquejar l'heparina és en quan hi ha reaccions al·lèrgiques o sobredosis, que produeixen l'aparició d'importants hematomes o fins i tot hemorràgies incontrolades.
L'heparina s'utilitza principalment com a anticoagulant, però també com a antiviral i anticancerós. A més, el seu ús s'ha incrementat amb la pandèmia de Covid, ja que s'està usant com a tractament preventiu dels trombes produïts en malalts de coronavirus i embarassades. "Encara que és un dels fàrmacs anticoagulants més comuns, no està lliure de perills, i és fonamental comptar amb una bateria d'antídots eficient i variada" assenyala Ignacio Alfonso, investigador de l'IQAC-CSIC.
Actualment l'únic fàrmac per neutralitzar l'acció de l'heparina és el sulfat de protamina. Però és un fàrmac d'alt pes molecular, per la qual cosa pot comportar inconvenients. No existeix fins ara al mercat cap molècula petita que inhibeixi l'efecte anticoagulant de l'heparina.
Mostra de sang amb l’anticoagulant heparina (es pot apreciar que les cèl·lules sanguínies apareixen “deslligades” entre elles). Imatge de microscòpia electrònica de l’IQAC-CSIC.
En aquest escenari s‟emmarca l‟avenç de l‟equip de l‟IQAC-CSIC. L'equip liderat per Alfonso va identificar fa un temps diverses molècules petites que inhibeixen l'efecte de l'heparina. Diverses d'aquestes molèculeshan estat provades amb èxit en model murí i han estat patentades, cosa que pot ser el pas previ per dissenyar possibles fàrmacs.
Mostra de sang amb heparina a la qual se li han aplicat una de les noves molècules que contraresten l’efecte de l’anticoagulant (les cèl·lules apareixen com a ‘enganxades’ entre elles). Imatge de microscòpia electrònica de l’IQAC-CSIC.
Les molècules patentades són senzilles, per la qual cosa comporten menys risc de complicacions. Els darrers assaigs, publicats a la revista The Journal of Medicinal Chemistry (ACS), mostren que les molècules optimitzades són potents antídots de l'heparina.
Fins ara només s'han fet proves en model murí, explica Ignacio Alfonso, i per això encara queden lluny els possibles fàrmacs. “Es necessiten més proves in vivo farmacocinètiques, de toxicitat, acumulació en òrgans, així com els assajos preclínics i clínics posteriors”, afegeix.
Pel que fa a la producció, afegeix que des del punt de vista químic “són molècules molt senzilles que es preparen en un o dos passos a partir de compostos comercials i relativament barats”, conclou. L'equip científic busca ara socis industrials interessats a avançar en el desenvolupament d'aquestes molècules per tal de portar-les al mercat.
L’enfocament de la química combinatòria
En aquest treball s'ha utilitzat la metodologia basada en la química combinatòria dinàmica, que uneix en un únic procés la selecció, la identificació i la preparació de molècules per a una determinada aplicació, accelerant el desenvolupament de nous compostos funcionals.
Davant la química més convencional, basada en buscar i aïllar un compost, la química combinatòria dinàmica permet obtenir substàncies a base d'anar ajuntant peces bàsiques molt simples. Aquestes peces són seleccionades en funció de l'objectiu buscat, molècules senzilles de les quals se sap que combinen i s'adapten entre elles de manera diferent en funció de l'estímul que rebin.
“Els resultats d’aquesta investigació subratllen l’èxit d’aquesta metodologia. A més, s'ha trobat una correlació excel·lent entre els resultats del cribratge i la inhibició de l'heparina amb assajos enzimàtics in vitro, dels quals es van obtenir una petita col·lecció de molècules amb bona activitat”, explica l'investigador. “Aquest estudi representa una validació definitiva del nostre enfocament”, conclou Alfonso.
Contacte:
Isabel Masip
Vicepresidència Adjunta
de Transferència de Coneixement - CSIC
Tel: + 34 – 93 442 65 76
E-mail: