L'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC s'ha convertit en el primer laboratori espanyol acreditat per caracteritzar i identificar els abocaments marins de petroli segons la seva "empremta dactilar". Un vessament a la costa. Determinar les "empremtes dactilars" dels hidrocarburs, per identificar l'origen dels vessaments accidentals o intencionats en el medi marí s'ha convertit en un tema de gran interès durant els últims trenta anys.

En els casos en què l'autoria del vessament no està clara, és imprescindible disposar de mètodes analítics per caracteritzar mostres dels abocaments i determinar el seu origen per poder establir responsabilitats, imposar sancions i ajudar els processos de neteja i recuperació del medi marí.

L'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) s'ha convertit en el primer laboratori espanyol acreditat per l'ENAC (Entitat Nacional d'Acreditació) per realitzar aquest tipus d'anàlisi.

El mètode utilitzat per determinar l’”emprenta dactilar” de l’hidrocarbur  és el que es va desenvolupar i plasmar en la norma CEN / TR 15522-2:2009. Es tracta d'un mètode estàndard per caracteritzar i identificar els abocaments de petroli en aigua marina, malles de mostreig, mostres emulsionades i boles de quitrà, que va ser desenvolupat per una desena de laboratoris europeus, entre ells el mateix IDAEA, i que va ser aprovat recentment pel Comitè Europeu de Normalització (CEN).

Els professors d’investigació del CSIC Joan Albaiges i Josep Maria Bayona, a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua, pertanyen al grup d’experts  OSINET (Oil Spill Identification Network) que ha desenvolupat d’aquesta metodologia estandar.

Tots els combustibles derivats del petroli estan formats per desenes de milers d'hidrocarburs i els seus derivats en diferents proporcions. No hi ha dos combustibles que siguin exactament iguals.

Així, el mètode compara la composició química de les mostres, que provenen tant de l'abocament com de les possibles fonts de l'abocament (generalment vaixells). S'analitza la composició molecular dels residus de petroli, es comparen els perfils de diferents grups de traçadors moleculars i les proporcions relatives d'aquests compostos. Si les diferències observades entre les mostres no són significatives, és a dir són més petites que la pròpia variabilitat analítica, es pot concloure que les dues mostres coincideixen i, per tant, que el vessament prové de la font analitzada.

A Espanya, en cas d'abocament en les seves aigües territorials, és Salvamento Marítimo, dependent del Ministerio de Fomento, l'autoritat responsable de prendre les mostres del vessament i dels vaixells potencialment contaminants.