Un projecte del CSIC i de Lauda Música de recuperació del patrimoni musical que tracta de rescatar de l' oblit les nombroses obres que es troben en biblioteques i arxius de tot Espanya. L'últim disc està dedicat a Alonso Lobo, un dels mestres del Renaixement.
El disc va ser presentat el passat 11 de desembre al Teatro Real de Madrid. Alonso Lobo (1555-1617) va ser un dels més destacats compositors espanyols del Renaixement i contemporani d'El Greco a Toledo. De fet, la recuperació d'aquestes obres es fa emmarcada en la propera commemoració del IV centenari de Doménico Theotocópuli, El Greco.
Les obres, "Prudentes virgines" i "Beata Dei genitrix", formen part del "Liber Primus Missarum" , un recull de misses del mateix compositor editada el 1602 . Han estat recuperades pel grup d'investigació de Música Poètica (CSIC-UB), dirigit pel musicòleg Mariano Lambea, que treballa a la Institució Milà i Fontanals del CSIC. Mariano Lambea ha transcrit les antigues partitures. Per la seva banda, el músic Albert Recasens ha portat la direcció musical del projecte. Recasens està al capdavant de La Grande Chapelle, conjunt de música antiga. El segell Lauda Música ha editat el CD, que forma part de la Col•lecció "Música Poètica".
La recuperació de les dues misses -que no havien estat publicades en edició moderna , ni executades ni gravades fins ara- constitueix una acció de gran valor musicològic, científic i artístic. Totes dues han estat seleccionades per Albert Recasens d'entre les 6 misses que formen el "Liber Primus Missarum". En totes les peces d'aquesta obra, Lobo va adoptar la llavors habitual tècnica de la 'paròdia' o la 'imitació', que consisteix a imitar una obra polifònica preexistent, usant les mateixes veus però amb passatges lliures i allunyats del model. En aquestes misses d'imitació va realitzar un ampli desplegament de recursos contrapuntístics, encara que és en les misses "Prudentes virgines" i "Beata Dei genitrix" on aconsegueix resultats més excel•lents.
Mariano Lambea destaca, com a característica d'aquestes obres, que "contenen els anomenats 'cànons enigmàtics', cosa habitual en l'època i que consistia, a grans trets, en donar les indicacions musicals amb algun sistema críptic i simbòlic per fer-lo més atractiu als intèrprets, els quals havien de desxifrar aquestes indicacions".
Mestre de capella a Toledo i Sevilla
Alonso Lobo de Borja (ca.1555-1617), natural d'Osuna (Sevilla), va ser, des de molt jove, mestre de capella de les catedrals de Toledo i Sevilla. Va ser un dels únics compositors espanyols que va regentar els magisteris musicals d'ambdues catedrals metropolitanes. Com El Greco, va passar a Toledo els anys més fructífers de la seva creació artística (1593-1604) i allí va preparar el seu cèlebre "Liber primus Missarum" (Llibre Primer de misses), editat en la Impremta Real. D'aquesta obra es conserven al voltant d'una desena d'exemplars en arxius i catedrals a Espanya, a més de Roma i Coimbra (Portugal) .
"Que es conservi aquest elevat nombre de còpies", apunta el musicòleg Lambea, "és una prova que l'obra de Lobo va tenir importància i va gaudir de merescuda fama". A més, afegeix Lambea, "hi ha testimonis de l'època que confirmen el prestigi de Lobo". Entre aquests testimonis hi ha el de Lope de Vega, que va lloar la seva qualitat musical.
A Lobo se'l considera un dels grans mestres de la polifonia espanyola del Renaixement. No obstant això, el seu prestigi no ha arribat fins l'actualitat, probablement perquè ha quedat relegat per altres tres grans de la música de la mateixa època: Francisco Guerrero (de qui va ser deixeble), Cristobal de Morales i Tomás Luis de Victoria.
Aquest és el vuitè disc que es produeix en aquest projecte i col•lecció "Música Poètica" i ha comptat amb el patrocini de la Comunitat de Madrid i la Fundació El Greco 2014 . Tota la col•lecció "Música Poètica" ha tingut, fins ara, 16 patrocinadors. La història d'aquesta col•lecció es va iniciar quan, fa uns anys, els investigadors del departament de musicologia van coincidir amb Àngel Recasens, músic d'origen català establert a Bèlgica i director del grup La Grande Chapelle. La trobada es va traduir en una col•laboració constant i, una mica més tard, en el llançament de "Música Poètica", una col•lecció editada pel CSIC i Lauda Música.