El projecte INNOLOG, liderat pel CSIC, ha desenvolupat dues sondes i un software d’identificació mineral per fer més eficient la recerca de recursos del subsòl. L’aplicació d’aquestes tècniques permet millorar la eficiència i optimitzar la exploració de recursos del subsòl, com els geotèrmics, en concordança amb els objectius del Pacte Verd europeu.

Científics de l'IDAEA -CSIC han desenvolupat el primer mètode que permet fer un doble cribratge per detectar, en una única mostra, la presència de sis polímers i 29 additius, i l'han validat en un projecte al Delta de l'Ebre, tant en aigua dolça com salada. Ara treballen per aplicar-lo a altres mostres ambientals i humanes.

Científics han desenvolupat interruptors moleculars extremadament estables d'alta lluminositat que s'auto-acoblen en nanoestructures 1D i formen materials tipus gel. Aquests interruptors moleculars poden ser usats en biomedicina com sondes fluorescents d'imatge o en sensors, en pantalles fluorescents, o en memòries i dispositius de processament d'informació.

Un projecte de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC (IIIA-CSIC) ha desenvolupat una tecnologia de ride-sharing per a entorns urbans. L’objectiu és permetre que la gent pugui compartir el seu cotxe amb usuaris que realitzen un mateix trajecte, fer un ús més sostenible del vehicle i reduir el trànsit de les ciutats.

Científics del CSIC han desenvolupat biocatalitzadors que funcionen com a eines biotecnològiques per a la biodegradació aeròbica i anaeròbica d'o-ftalat (PA), contaminant orgànic persistent detectat en el medi ambient, i la seva bioconversió en polímers biodegradables de valor afegit. L'avenç consisteix en la generació de sequències genètiques ("cassetes genètics") recombinants i unes cèl·lules hostes bacterianes per contenir-los.

Una combinació de pèptids i antibiòtics podria ser clau per eliminar el paràsit que provoca la leishmaniosi evitant la toxicitat per a les persones i animals dels fàrmacs actuals. Una investigació amb participació del CSIC ha desenvolupat una estratègia que obre les portes a una nova teràpia més efectiva contra la malaltia.

Científics de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) demostren que algunes estimulacions del sistema immunitari durant els primers estadis de desenvolupament dels peixos poden desencadenar modificacions epigenètiques que donen lloc a canvis en el fenotip sexual. Això podria tenir implicacions importants en la producció aqüícola en aquelles espècies on la femella creix més, ja que com més femelles hi hagi major serà la producció.

El passat 1 de setembre va arrencar el projecte europeu FutureMARES, que és finançat pel programa H2020 de la UE i busca proporcionar solucions social i econòmicament viables basades en els ecosistemes i els serveis que aquests proveeixen per a l'adaptació i mitigació dels efectes derivats del canvi climàtic als ecosistemes marins.