Una investigació liderada per IQAC-CSIC i la Universitat de Barcelona (UB) ha desenvolupat una nova eina terapèutica que inhibeix la proliferació del virus SARS-CoV-2, causant de la COVID-19. Aquesta eina genòmica que pot servir per atacar altres malalties víriques que encara no tenen tractament i és un exemple del potencial terapèutic dels oligonucleòtids.
Un equip d’investigadors de l’Institut de Microelectrònica de Sevilla (IMSE-CNM) ha desenvolupat un mètode que dota d’identitat els dispositius digitals. Utilitza sistemes acústic-òptics i permet prevenir ciberatacs realitzats per la Intel·ligència Artificial i les tecnologies quàntiques.
Els trasplantaments renals creuats augmenten les possibilitats de trobar donants compatibles i la supervivència dels malalts. Segons dades del 2019, Espanya, Regne Unit i Països Baixos són els països d'Europa amb programes més consolidats. Tot i això, hi ha marge per a la millora. Això ha fet un equip d'economistes i matemàtics. A partir de la teoria de jocs han desenvolupat un algorisme per millorar les assignacions de donants i pacients. El treball ha estat guardonat per la Fundació BBVA.
Seleccionar materials i tècniques de fabricació de baix impacte permet facilitar la gestió de les bateries al final de la vida útil. Un equip ha desenvolupat una metodologia per eco-dissenyar bateries, adaptar-les a la seva aplicació i millorar-ne el reciclatge. "Si alguna altra empresa vol eco-dissenyar una bateria o dispositiu pot acudir a nosaltres o intentar seguir la metodologia", apunten els científics.
La fibrosi (creixement excessiu de teixit connectiu fibrós cicatritzat) contribueix al 45% de les morts als països occidentals i actualment no té tractament específic. El treball liderat per un equip de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC identifica el paper de la proteïna catepsina D en la degradació i remissió del teixit fibròtic, el que obre possibles noves vies de tractament que s'hi basen.
Hi ha un gran esforç en la investigació i síntesi de noves molècules, esforç que es malmet si es “perden” aquestes molècules perquè no serveixen a l'objectiu buscat. Això és el que cerca la nova Quimioteca del CSIC: preservar i valoritzar les molècules sintetitzades als diferents laboratoris del CSIC i que poden ser útils per a altres usos inexplorats.
La captura i l'emmagatzematge de CO₂ de l'aire és una de les estratègies per reduir els gasos d'efecte d'hivernacle. En la cerca de solucions innovadores per mitigar la crisi climàtica, LightNET Carbon Capture ha col·laborat amb l'empresa SACYR en la validació d'una solució que permet fixar CO₂ en superfícies. La tecnologia aplicada es basa en una patent de cotitularitat CSIC i ICN2.
S’ha creat el primer grup espanyol d’experts ecosistemes de carboni blau (G3ECA), amb l’objectiu de protegir la vegetació litoral aquàtica. El carboni blau fa referència al CO2 que és capturat pels ecosistemes costaners, bàsicament prats marins, manglars i aiguamolls. Encara que cobreixen menys del 2% de la superfície del mar, enterren fins al 50% del carboni marí als seus sediments i el poden retenir durant mil·lennis. Parlem amb Miguel Ángel Mateo, investigador del CSIC al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i coordinador del G3ECA juntament amb Fernando Brun (Universidad de Cadiz).
Laura Recasens és investigadora del grup de recerca Ecologia i Conservació dels Recursos Marins Vius de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), un grup que té com a objectiu proporcionar una base científica per a l’ús sostenible i la conservació dels recursos marins vius i els seus hàbitats.
