Un equip d’investigadors de l’Institut de Microelectrònica de Sevilla (IMSE-CNM) ha desenvolupat un mètode que dota d’identitat els dispositius digitals. Utilitza sistemes acústic-òptics i permet prevenir ciberatacs realitzats per la Intel·ligència Artificial i les tecnologies quàntiques.
Aquesta investigació persegueix dotar d'“emprentes dactilars” els dispositius digitals per poder establir mecanismes d'identificació segurs i prevenir ciberatacs, i s'aplicaria a dispositius fotònics
Els avenços en Intel·ligència Artificial i computació quàntica obliguen a enfortir els mecanismes de ciberseguretat actuals per evitar possibles casos de suplantació d'identitat, robatori d'informació o accés no autoritzat a xarxes de comunicació privades. Per això és imprescindible poder identificar cada dispositiu digital de manera inequívoca. Però això no és una tasca fàcil quan actualment es fabriquen al voltant de milions de còpies d'un mateix model de telèfon mòbil.
Amb aquest objectiu treballa un equip d'investigadors de l'Instituto de Microelectrónica de Sevilla (IMSE-CNM) dins del projecte SQPRIM (Secure Post-Quantum Cryptographic Primitives) finançat per la Unió Europea. El projecte persegueix dotar de “emprentes dactilars” els dispositius digitals per poder establir mecanismes d'identificació segurs i prevenir ciberatacs. Per això, s'està investigant sobre els PUF, que són elements físics impossibles de clonar atesa la gran complexitat estructural.
La investigació realitzada fins ara en aquest àmbit havia fet servir les petites variacions que es produeixen durant el procés de fabricació dels xips, a escala nanomètrica (inferiors a 0,000001 mil·límetres), per establir diferències entre còpies d'un mateix dispositiu. Tot i això, es preveu que amb els avenços en Intel·ligència Artificial i computació quàntica aquests identificadors puguin ser clonats virtualment sense necessitat de disposar físicament del xip. Ara, els investigadors de l'IMSE-CNM estan estudiant una solució que empra tecnologia fotònica i que aporta més grau de complexitat a aquestes empremtes dactilars perquè siguin impossibles de clonar.
Aquesta tecnologia permet miniaturitzar les solucions de seguretat i protegir els elements més vulnerables, com els dispositius que conformen l'Internet de les Coses (IoT)
El nou mètode utilitza partícules diminutes per dividir la llum en múltiples feixos i enviar cadascun d'ells en una adreça diferent. El resultat és impossible de predir i la distribució de les partícules és impossible de replicar, cosa que fa que no hi hagi dues estructures idèntiques. A més, aquest mètode planteja l'ús del so per modificar la distribució de les partícules i, així, generar noves firmes digitals, evitant que la identitat es vegi compromesa per un ciberatac. Això és possible gràcies a les propietats acústic-òptiques dels materials, els quals permeten la interacció entre la llum i el so.
Aquest mètode ha estat concebut per ser implementat en xips fotònics, dispositius que, a diferència dels xips electrònics, funcionen amb fotons (llum) en comptes de electrons. Aquesta tecnologia permet miniaturitzar les solucions de seguretat i protegir els elements més vulnerables, com els dispositius que conformen l'Internet de les Coses (IoT), és a dir, equips domèstics, dispositius mèdics i tots els elements individuals dels sistemes intel·ligents.
Aquest desenvolupament s'ha realitzat en el marc del projecte SQPRIM (Secure Post-Quantum Cryptographic Primitives), finançat per la Unió Europea a través de les Accions Marie Skłodowska-Curie (MSCA-PF-2022) mitjançant l'Acord de Finançament número 101105985. El projecte es duu a terme a l'Institut de Microelectrònica de Sevilla, IMSE-CNM, centre mixt CSIC-Universitat de Sevilla, pels investigadors Piedad Brox i David Martín Sánchez.
Contacte:
José Andrés Espino
Vicepresidencia de Innovación y Transferencia