Cada vegada més, el mercat demana varietats vegetals resistents al canvi climàtic ia malalties, que siguin productives amb pocs agroquímics... També demana recuperar varietats autòctones, la conservació de les quals contribueix al manteniment de la biodiversitat. El CSIC a Galícia treballa per recuperar varietats d'interès.
Pèsol Bagoa, amb la seva característica forma de llàgrima. Imatge: MBG-CSIC
La Misión Biológica de Galicia (MBG), centre del CSIC amb seus a Pontevedra i Santiago, treballa en la recuperació de lleguminoses des de la dècada 1987-1997, quan els experts van iniciar la col·lecció de germoplasma de mongeta gra. Aleshores, des de la seu de Pontevedra, es va caracteritzar i avaluar diverses varietats de “Faba” que, en l'actualitat, es conserven a la col·lecció de germoplasma. D'aquesta col·lecció van sorgir diferents varietats, entre les quals hi ha la Do Marisco i la Galaica.
La 'Faba do Marisco' és una varietat de mongeta, barreja de diverses línies pures de Lourenzá (Lugo). És una varietat autòctona gallega de mata baixa, adaptada a la producció a zones hortícoles del Nord d'Espanya. Amb una qualitat sensorial excel·lent, és ideal per maridar amb productes del mar, i té un bon rendiment de producció (en cultiu experimental rendeix uns 1500 kg per hectàrea).
Una altra varietat recuperada per l'equip de la MBG és la 'Faba Galaica'. Les seves característiques la fan molt demanada pels consumidors. Té una qualitat culinària excepcional, gràcies a la seva escassa proporció de pell (entre 8-10%), la seva elevada capacitat d'absorció d'aigua, superior al 100%, i el comportament en cocció, que aconsegueix mantenir els grans sencers i complets. La polpa del gra, després de la cocció, té una pastositat exempta de grumolls i escassament diferenciada de la pell.
Tant la mongeta Do Marisco com la Galaica tenen la que té la Indicació Geogràfica Protegida de Faba de Lourenzà, i ja estan en explotació amb llicències no exclusives, de forma que l’explotació està oberta a altres empreses mitjançant llicència.
El més nou: pèsol Bàgoa Atlantic
La MBG també ha obtingut més recentment una nova varietat de pèsol, 'Bàgoa Atlantic', molt rústica i de baixa demanda d'insums.
Es tracta d'una línia pura de pèsol (Pisum sativum L.), obtinguda mitjançant selecció individual dins d'una varietat local de Monfero (A Corunya). Presenta creixement indeterminat i vigorós des de l'inici de creixement, gran rusticitat i baixa demanda d'agroquímics. Inicia la floració als 130 dies després de la sembra de tardor-hivern, i la tavella per a recol·lecció del gra fresc immadur apareix en uns 150 dies. El gra és de mida molt petita, i en estat immadur presenta una forma de llàgrima, per això a aquest tipus de gra se l'anomena “pèsol llàgrima” o en gallec “Guisante Bágoa”. La seva qualitat sensorial és excel·lent, especialment apreciat a l'alta restauració.
Entre els avantatges, destaquen que té un rendiment en cultiu experimental d'uns 1000 kg/ha de gra immadur; es pot consumir el gra tant fresc com en sec. Amb un alt valor econòmic al mercat, la qualitat sensorial és excel·lent, basada en la textura del gra, el seu alt contingut en aigua i en sòlids solubles, que li proporciona característiques que fan que se'l consideri com “caviar vegetal”.
La varietat, registrada des de l'abril del 2023 a l'Oficina Espanyola de Varietats Vegetals (OEVV) i que ja està sent explotada per dues empreses, va ser presentada en un acte fa uns dies.
Tal com explicaven fonts del CSIC a la presentació, “Una varietat vegetal no es pot comercialitzar si no està registrada a l'OEVV i, fins on es coneix, no hi ha cap varietat registrada de pèsol d'aquest tipus. Per aquesta raó els "pèsols llàgrima" que actualment són al mercat, i en alguns restaurants, no són el resultat d'un procés de millora genètica. Generalment, els productors usen varietats comercials de pèsol de taula ja registrades fa molt de temps i cullen el gra molt aviat, perquè tingui la forma desitjada de llàgrima”, afegeixen des del CSIC.
A partir del registre, la MBG va iniciar un procés de cerca d'acords amb empreses per signar contractes de llicència d'explotació, modalitat contractual que permet a terceres parts explotar comercialment la varietat protegida perquè arribi al mercat. L'objectiu principal és que les varietats millorades fruit d'anys de recerca surtin dels centres de recerca i arribin al mercat perquè tota la societat se'n pugui beneficiar i alhora es contribueix al manteniment de la biodiversitat.
Contacte:
Alba M Martínez Pérez
Vicepresidencia de Innovación y Transferencia