Un equip de l’Institut de Neurociències d’Alacant ha desenvolupat i patentat un tractament per a trastorns socials, com l’ansietat o la introversió extrema. Es basa en l’ús d’hormones que genera el cervell de forma natural i que, tal com han descobert, poden regular la resposta conductual relacionades amb la interacció social.
Aquesta investigació demostra que amb l'ús d'hormones es poden modular les preferències de socialització i afavorir la interacció amb individus nous, facilitant així la creació de nous vincles socials. Aquesta resposta és especialment interessant per tractar trastorns relacionats amb l'apatia, la fòbia o l'ansietat que algunes persones desenvolupen en entorns socials poc familiars. Foto d'Ahmed Nishaath en Unsplash
Què passa al cervell d'una persona que pateix ansietat social? Per què hi ha criatures que viuen les noves relacions amb perfecta normalitat i en altres s'enfronten amb preocupació i amb la por anticipada de separar-se dels pares?
Se sap que les criatures tenen preferència social, de manera natural, per les seves figures familiars. Ara bé, en algun moment del creixement, aquesta preferència s'inverteix i els nens busquen noves interaccions socials. No obstant això, de vegades aquest canvi no succeeix de manera natural i es desenvolupen trastorns socials i conductes evitatives, que poden conduir a problemes més greus. Hi ha alguna base fisiològica que ho expliqui?
Un equip dirigit per Félix Leroy, neurocientífic de l'Institut de Neurociències d'Alacant, centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernandez d'Elx, ho ha investigat utilitzant models animals i ha trobat una resposta en una hormona que produeix el cervell, l'hormona alliberadora de corticotropina (o CRH).
En un treball publicat l'any passat a la revista Cell, van demostrar que la CRH, que era produïda per les neurones infralímbiques, envia un senyal cap a la regió rostral del septum lateral, cosa que suprimeix les interaccions socials amb ratolins familiars.
Aquest circuit, expliquen els científics, contribueix a reduir la preferència per les relacions familiars i augmenta la preferència per la novetat social en els ratolins adults. A més, els científics van veure que quan els ratolins tenien dues setmanes de vida, presentaven un augment en la densitat de les neurones infralímbiques que alliberen CRH, i que això estava directament relacionat amb un canvi en el desenvolupament de la preferència social dels ratolins joves, que passaven de voler estar amb companys familiars a voler nous congèneres.
Pot ser un pas inicial per al desenvolupament de tractaments basats en aquesta molècula natural, una alternativa que han començat a provar en assaigs preclínics de fase 1
Mitjançant una combinació de tècniques electrofisiològiques, quimiogenètiques, optogenètiques, de registre de calci i de silenciament gènic, l'equip ha demostrat que aquesta hormona modula les preferències de socialització. "El nostre equip", explica Félix Leroy, investigador de l'Institut de Neurociències d'Alacant, "ha observat que, amb l'ús d'hormones, es poden modular les preferències de socialització i afavorir la interacció amb individus nous, facilitant així la creació de nous vincles" socials”. Aquesta resposta és especialment interessant per tractar trastorns relacionats amb l'apatia, la fòbia o l'ansietat que algunes persones poden desenvolupar en entorns socials poc familiars.
La descoberta pot ser un pas inicial per al desenvolupament de tractaments basats en aquesta molècula natural, una alternativa que han començat a provar en assaigs preclínics de fase 1. Fins ara, no s'han detectat efectes secundaris i els resultats són prometedors.
Actualment estan negociant amb empreses farmacèutiques interessades en la llicència de la patent per al desenvolupament de tractaments basats en aquesta tecnologia. Es tractaria de la primera molècula específica per tractar els trastorns socials d'ansietat, que evitaria l'ús d'altres fàrmacs sintètics no específics, així com els efectes adversos.
Actualment, el trastorn d'ansietat social o personalitat evitativa es basa en la teràpia conductual sola o combinada amb antidepressius o ansiolítics, que només milloren els símptomes parcialment i poden provocar efectes secundaris adversos. Actualment no hi ha cap medicament per al trastorn d'ansietat social (TAS) recomanat per la FDA o l'EMA, les agències de medicaments dels Estats Units i europea respectivament.
Contacte:
Marc Escamilla
CSIC - Vicepresidencia de Innovación
y Transferencia- CSIC