Al Centre de Biologia Molecular (CBM) del CSIC i la UAM, s'han desenvolupat anticossos que neutralitzen la proteïna SFRP1, que segons darrers estudis és un actor crucial en la patogènesi de la malaltia d'Alzheimer i una prometedora diana terapèutica. L’objectiu és obtenir un fàrmac que pugui endarrerir l’avenç de la malaltia. Ara busquen socis per escalar l'assaig per a ús clínic.
Investigacions de l'equip liderat per Paola Bovolenta, del Centre de Biologia Molecular (CBM), centre mixt del CSIC i la Universidad Autónoma de Madrid, ha revelat que al líquid cefalorraquidi dels pacients d'Alzheimer es troba sobreexpressada la proteïna Sfrp1 (de l'anglès Secreted Frizzled protein 1).
L'augment d'aquesta proteïna sembla tenir tres efectes. Un és que s'acumula a les plaques amiloides, una de les característiques distintives de la malaltia, on promou la formació i agregació de pèptids tòxics. En segon lloc, també augmentaria la neuroinflamació i, com a tercer efecte, tot indica que interfereix amb l'activitat sinàptica, cosa que afecta alhora la capacitat cognitiva.
Un assaig preclínic realitzat amb model murí per aquest mateix equip ha revelat que si es neutralitza l’activitat de la proteïna Sfrp1, s’aconsegueix contrarestar aquests tres efectes. Per això, els investigadors van dissenyar dos anticossos monoclonals contra la proteïna, que són la base d'un assaig que ja ha estat validat.
Els resultats, publicats a Nature Neuroscience, mostraven que la sobreexpressió de Sfrp1 en rosegadors anticipava l'aparició de plaques amiloides i neurites distròfiques. Però si s'inactivava genèticament o es neutralitzava la proteïna Sfrp1 mitjançant anticossos, s'aconseguia reduir la formació de plaques amiloides, es milloraven els trets histopatològics relacionats amb la malaltia d'Alzheimer i es prevenia la pèrdua de potenciació a llarg termini –un dels mecanismes neuronals que fan possible l'aprenentatge i la memòria i els dèficits cognitius.
“El nostre estudi”, deien els investigadors a la feina, “revela que SFRP1 és un actor crucial en la patogènesi de la malaltia i una prometedora diana terapèutica”.
Escalar l'assaig per a ús clínic
Des del primer article sobre la implicació de SFRP1 a la patogènesi de la malaltia d'Alzheimer l'equip ha avançat. “D'una banda, hem analitzat en més detall com aquesta proteïna influeix en la neuroinflamació i en la plasticitat sinàptica. Aquests són aspectes molt importants ja que hi ha evidència creixent que aquests processos són crítics a l'avenç de la malaltia”, detalla Paola Bovolenta.
D'altra banda, l'equip continua investigant el potencial terapèutic de la neutralització de SFRP1 mitjançant anticossos. "Estem analitzant la seva capacitat de frenar la malaltia a diferents temps del seu procés, a més d'investigar la distribució dels anticossos a tot l'organisme, i el desenvolupament de possibles efectes adversos que de moment no hem detectat".
Com a pas següent, els investigadors es plantegen escalar l'assaig per al seu ús clínic, per a això estan buscant socis del sector. “El desenvolupament i la validació d'un possible fàrmac és llarg, requereix una gran càrrega de treball que un laboratori individual com el nostre no pot abordar en solitari. Necessitem socis que creguin o vegin el potencial dels nostres resultats!”.
L’objectiu és obtenir un fàrmac que pugui endarrerir l’avenç de l’Alzheimer. "Creiem que SFRP1 és una diana terapèutica amb molta potencialitat perquè té múltiples funcions, així com la malaltia d’Alzheimer té múltiples aspectes patològics", conclou la investigadora.
Article de referència:
Elevated levels of Secreted-Frizzled-Related-Protein 1 contribute to Alzheimer's disease pathogenesis. Pilar Esteve et al. Nat Neuroscience, 2019. doi: 10.1038/s41593-019-0432-1.