Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Barcelona (UB) han aconseguit provar amb èxit l'eficàcia de la molècula multidiana ASS234 en ratolins transgènics com a model de la malaltia de Alzheimer.

Una de les primeres molècules obtingudes en aquest projecte. L'Alzheimer és una malaltia amb una elevada incidència en persones d'avançada edat, presentant una patologia neurodegenerativa complexa del sistema nerviós central que comporta no només la pèrdua progressiva de capacitats intel·lectuals (memòria, llenguatge, aprenentatge), sinó trastorns psiquiàtrics (ansietat, depressió, apatia, agressivitat). Tot i que encara no es coneix la seva etiologia, les plaques senils, els cabdells neurofibril·lars, els danys oxidatius en diferents estructures cel·lulars i els baixos nivells del neurotransmissor acetilcolina són característiques bioquímiques reconegudes de gran rellevància per al desenvolupament de la patologia.

La molècula ASS234 inhibeix els enzims monoaminooxidasas A i B, acetilcolinesterasa i butinilcolinesterasa, implicades totes elles en els processos bioquímics relacionats amb el desenvolupament de símptomes de la malaltia d'Alzheimer, el que afavoriria el tractament amb èxit el deteriorament cognitiu produït durant el desenvolupament de la mateixa.

La patent que protegeix la molècula ha estat recentment aprovada als EUA, a través de l'empresa espanyola Inurrieta Consultoria Integral i actualment està en fase de negociació diferents grups de laboratoris farmacèutics per a la seva possible llicència.

La ASS234 s'ha desenvolupat com un híbrid de donepezil (Aricept®), un inhibidor de les colinesterases, actualment utilitzat en el tractament de la malaltia d'Alzheimer, i el compost PF9601N, un inhibidor de l'enzim monoaminoxidasa B, patentat i desenvolupat pels mateixos investigadors de la UAB i del CSIC, amb demostrat efecte neuroprotector en diferents models experimentals de la malaltia de Parkinson.

La investigació ha estat dirigida i supervisada per José Luis Marco Contelles, professor d'investigació del CSIC a l'Instituto de Química Orgánica General, i Mercedes Unzeta, investigadora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i de l'Institut de Neurociències de la UAB.

En aquest projecte han participat Abdelouahid Samadi, de l’Instituto de Química Orgánica General (CSIC), en la síntesi orgànica; Irene Bolea (UAB), que ha avaluat l'activitat bioquímica i farmacològica in vitro; F. Javier Luque i Jordi Juárez-Jiménez, del departament de Fisioquímica de la Facultat de Farmàcia i de l'Institut de Biomedicina de la UB, en els estudis computacionals de la interacció de ASS234 amb les seves possibles dianes; Alejandro Romero, del departament de Toxicologia i Farmacologia, Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid, en els estudis de toxicitat; i Ricardo M. Murillo i Raquel Herrero-Labrador, del Instituto Cajal (CSIC), en els estudis in vivo.

Notícies anteriors relacionades:

Noves molècules neuroprotectores per l'Alzheimer i el Parkinson
Nuevos avances en fármacos para el tratamiento del Alzheimer