Investigadors del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) han descobert que els tomàquets reciclen mecanismes moleculars de resposta a la llum per regular la maduració del fruit.
L’augment de la temperatura del mar és un element clau en relació amb el canvi climàtic. Com s’està produint l’escalfament? Com està afectant els organismes? Al Mediterrani, els científics treballen per registrar sistemàticament la temperatura a diferents profunditats i investiguen els impactes en els ecosistemes marins.
A l'Instituto de Ciencia de Materiales de Madrid s'ha obtingut un xerogel que pot ser usat com a emissor blau en estat sòlid. És aplicable en la fabricació de dispositius optoelectrònics, de sensors fluorescents, de Bioimatge, i de díodes orgànics emissors de llum.
El CSIC, la Universitat de Màlaga i el CIBER han desenvolupat uns bio-vidres, que han anomenat Nitri-bioglasses (Biovidres nitrurats), per a aplicacions biomèdiques en la regeneració de teixit ossi i enginyeria de teixits. Serveixen com a 'bastides' temporals en implants d'os i cirurgia reconstructiva, es biodegraden ràpidament i afavoreixen l'adhesió i el creixement de les noves cèl·lules osteogèniques.
Científics de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) i de la Universitat de Barcelona han desenvolupat una nova tècnica per obtenir nanopartícules controlant la seva forma i la seva posició sobre una superfície. El mètode obre una via a aplicacions en el camp de la plasmònica.
Aquesta nova família de vidres amb activitat biocida elimina més del 99,9% de la població de microorganismes patògens sense provocar efectes tòxics per al medi ambient i els sistemes eucariòtics (com animals i humans). El desenvolupament permetria aplicacions interessants en el camp de la biomedicina, de la purificació d'aigua o l'emmagatzematge d'aliments.
Els projectes 2D EDGE i OISensing, liderats respectivament pel ICN2 i el ICMAB-CSIC, reben el primer i segon premi de la quarta edició del Programa de Generació d'Idees, que organitza el Parc de Recerca UAB.
Pescadors i científics estudien conjuntament com mitigar l’impacte de la pesca d’arrossegament sobre el fons marí a Palamós. Un estudi del CSIC i la UAB conclou que aquesta tècnica ha multiplicat per 10 el ritme de sedimentació natural.
L'Institut d'Investigacions Marines de Vigo ha liderat el desenvolupament d'un programari que permet el càlcul automàtic del potencial reproductiu dels peixos. L'aplicació, "Govocitos", és gratuïta i ajudarà a millorar la previsió i preservació dels recursos pesquers.
