Les nanopartícules permeten dotar de noves propietats als materials de construcció. Però a mesura que es desgasta el material, aquest allibera a l'aire les nanopartícules, que en altes concentracions poden suposar un risc per a la salut humana i la fauna. Científics del CSIC han desenvolupat i patentat un mètode per controlar l'emissió de nanopartícules d'aquests materials.
Investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona dissenyen materials ultrafins que aconsegueixen maximitzar l’absorció de la llum en un gran rang de l’espectre solar. L’estratègia és de baix cost i totalment escalable. Els materials “superabsorbents” obtinguts tenen moltes aplicacions potencials, especialment en el camp de l’energia fotovoltaica i de la fotodetecció.
Des que s'identifica un nou contaminant orgànic fins que es disposa de les eines i normatives per al seu control, quina recerca fan els científics? El cas dels contaminants en aigua és un exemple paradigmàtic d'una investigació que és llarga i complexa. I abasta des de la localització dels contaminants en la naturalesa, esbrinar la seva toxicitat, fins a establir límits i prohibicions, o desenvolupar tècniques d'anàlisi.
El projecte RES-KIT “Genetic pen-site kit per detecció de gens de resistència antimicrobiana”, liderat per científics del CSIC a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM), ha rebut el segon premi de la convocatoria Generació d’Idees 2017. El primer premi ha estat per a Nanoplastics, liderat pel ICN2.
Les tècniques de bioenginyeria i l’ús de plantes ajuden a depurar les aigües de forma notable. Ho demostra la recerca desenvolupada al Urban River Lab (URL),que treballa per millorar la gestió de rius molt modificats, els cabdals dels quals provenen quasi totalment d’estacions depuradores. Els resultats s’han presentat en una jornada per a professionals del sector.
S’ha desenvolupat una estratègia capaç de desactivar els mecanismes que confereixen superresistencia als bacteris. Es basa en l'ús d'unes molècules que es dirigeixen específicament a una zona de la membrana del bacteri en la qual s'acoblen proteïnes per formar complexos.
Les "esponges de vidre" tenen un esquelet de sílice sorprenent: els seus espícules gegants es comporten millor que qualsevol fibra òptica actual. Un equip científic internacional, amb participació del CEAB-CSIC, investiga per entendre quines característiques expliquen el fenomen i poder aplicar aquest coneixement en la nova generació d'ordinadors i fibres òptiques.
El CSIC ha desenvolupat un dispositiu denominat pholouring per mesurar instantàniament i in situ l'activitat dels materials fotocatalítics. Es basa en el control de l'activitat fotocatalítica en funció de la foto-degradació d'indicadors de color en contacte amb qualsevol el material analitzat, que pot ser tant sòlid, com líquid o en suspensió.
Científics de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC treballen per descobrir els secrets de l'heterocromatina, la part més silenciada del genoma. Els factors que la regulen (o la desregulen, en cas d'error) poden tenir implicació en el creixement, el desenvolupament i l'aparició de malalties. Dos estudis recents revelen el paper clau d’un d’aquests factors, la proteïna H1.
