S’ha desenvolupat una estratègia capaç de desactivar els mecanismes que confereixen superresistencia als bacteris. Es basa en l'ús d'unes molècules que es dirigeixen específicament a una zona de la membrana del bacteri en la qual s'acoblen proteïnes per formar complexos.

Un equip liderat per Daniel López, del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC, ha desenvolupat una estratègia capaç de desactivar els mecanismes que confereixen superresistencia als bacteris. Es basa en l'ús d'unes molècules que es dirigeixen específicament a una zona de la membrana del bacteri en la qual s'acoblen proteïnes per formar complexos. Aquesta zona o microdomini, anomenada "bassa de lípids", és clau perquè "és aquí on es formen molts complexos proteícos relacionats amb la resistència a antibiòtics", explica López.

Les molècules dissenyades per l'equip aconsegueixen "trencar" el microdomini, ja que fan que deixin de funcionar i es desorganitzen totes les proteïnes, el que fa impossible l'aparició de resistències.

Els científics han provat les mol•lecules en rossegadors infectats amb soques de estafilococ  (Staphylococcus aureus), un bacteri molt comú i el principal causant de les infeccions intrahospitalàries. Les soques habituals d’aquest bacteri són resistents a la meticil•lina, antibiòtic d'ús habitual del grup de les penicil•lines. La combinació dels antibiòtics amb les molècules que "trenquen" les basses de lípids aconseguiria superar el problema de les resistencies.

Els resultats, publicats a la revista Cell, ha demostrat l'eficàcia de l'estratègia.

Els investigadors han desenvolupat una aplicació, que està en procés de ser patentada. Com a passos següents, s'estan plantejant algun estudi en ambient hospitalari per seguir amb el seu desenvolupament. "Són ambients molt controlats", explica Daniel López, "amb la qual cosa podiem fer un estudi disposant de dades base, historial de procediments i pacients per començar a treballar i, a més, són ambients on la resistència als antibiòtics perjudica especialment la nostra societat"

Sobre la possibilitat que l'estratègia serveixi per a múltiples infeccions bacterianes, López explica que falten assaigs per saber amb certesa a quines situacions concretes d'infecció es poden aplicar.

La troballa de les basses de lípids

"La confinació de processos cel•lulars per fer-los més eficients és una cosa molt freqüent en la naturalesa: ho veiem en les cèl•lules eucariotes, que organitzen tots els processos de l'ADN al nucli, els processos de respiració en la mitocòndria...", explica Daniel López.

Part de la novetat del treball és que demostra que organismes aparentment senzills com els bacteris també organitzen processos cel•lulars en compartiments. En aquest cas, els científics creuen que aquestes basses de lípids actuen com a plataformes d'oligomerització de proteïnes.

nvestigadors del CSIC en el laboratori del CNB-CSIC. Daniel López, a la dreta. / © Lucas Melcón-Comunicación CSIC."Als nois del laboratori que comencen la tesi els poso el mateix exemple: imagina que viatges a Nova York per conèixer a la dona de la teva vida, que saps com es diu però res més: ni aspecte, ni domicili, res ... les possibilitats que finalment la coneguis són molt limitades perquè la interacció no es donarà en una zona tan gran. Però imagina que confinem la interacció a una zona restringida, com una festa, on els dos sou convidats: ara les possibilitats que us conegueu (que dues proteïnes interaccionen) són més altes. I si a la festa hi ha una tercera persona que us coneix als dos, és molt probable que us presenti i que la interacció passi. Això és exactament el que passa a les basses lipídiques: hi ha una proteïna "chaperona" o "celestina", que es diu flotilina, i que facilita la interacció de les proteïnes perquè oligomericen ".

L'estratègia només serviria per als bacteris que produeixen els lípids de membrana concrets que són capaços de formar aquestes basses lipídiques.

"Encara que no totes les espècies són susceptibles de ser combatudes amb aquestes molècules, sí ho serien moltes de les que necessiten nous antibiòtics, com Streptococcus pneumoniae, Legionella pneumophila o Listeria monocytogenes. Així que som optimistes sobre l'aplicabilitat d'aquest tractament, creiem que hi ha força possibilitats que cal explorar ", conclou l'investigador.

Video: https://youtu.be/TgLmpz44VFk

Article de referència:

Esther García-Fernández, Gudrun Koch, Rabea M. Wagner, Agnes Fekete, Stephanie T. Stengel, Johannes Schneider, Benjamin Mielich-Suss, Sebastian Geibel, Sebastian M. Markert, Christian Stigloher y Daniel López. Membrane Microdomain Disassembly Inhibits MRSA Antibiotic Resistance. Cell. DOI: 10.1016/j.cell.2017.10.012