El CSIC ha desenvolupat un pèptid capaç d'inhibir la senyalització de la interleuquina 13 mediada pel receptor alfa IL13Rα2, una de les vies que afavoreixen la metàstasi segons estudis recents. El pèptid sintètic, sol o encapsulat, és un possible candidat per a utilitzar-se en el control de la metàstasi de càncer de còlon i altres tumors com glioblastoma, així com en patologies com asma, dermatitis atòpica o fibrosi, relacionades amb el mateix receptor, tot i que encara es necessiten més assajos clínics per confirmar la seva eficàcia en humans.
Un treball del CSIC i del CREAF destaca que les plantes silvestres són més fèrtils i resistents a les plagues que les varietats de cultius tradicionals gràcies a que les seves arrels alliberen substàncies que les ajuden a captar més nutrients i defensar-se de bacteris i fongs patògens de terra. Si es traspassessin aquestes propietats naturals a les varietats que es conreen, es podria millorar el rendiment agrícola i reduir els impactes ecològics de pesticides i fertilitzants industrials.
El Centre d'Investigacions Biològiques (CIB) del CSIC treballa per trobar el diagnòstic genètic de malalties rares associades a desordres vasculars i a tumors, així com possibles tractaments. Les seves investigacions s'han centrat fonamentalment en les malalties Telangiectasia hemorràgica hereditària (HHT sigles en anglès) i von-Hippel-Lindau (VHL), i han aconseguit 3 molècules orfes per al tractament de HHT i una per al tractament de VHL.
Investigadors de l’ICN2 i l’ICMM-CSIC han desenvolupat un nou material capaç de refredar-ne un altre mitjançant l’emissió de radiació infraroja. S’espera que els resultats, publicats a Small, s’utilitzin en dispositius on un augment de temperatura té efectes dràstics en el seu rendiment, com panells solars i sistemes informàtics entre d’altres aplicacions.
Intel·ligència artificial aplicada al diagnòstic de malalties rares relacionades amb el col·lagen VI
Investigadors de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona han desenvolupat un sistema d'ajuda al diagnòstic de malalties rares relacionades amb deficiències en l'estructura del col·lagen VI.
Els estudis d'arqueologia han considerat a les societats caçadores-recol·lectores com a paradigma de la igualtat davant d’altres sistemes socials. Després de l’aparició de l’agricultura, les societats prehistòriques es consideren igualitàries front als nous tipus socials que s'hi desenvolupen. Débora Zurro, de la Institució Milà i Fontanals, és una de les arqueòlogues que posa en dubte la creació de coneixement que s'ha produït sobre aquestes comunitats.
El Grup de Millora Genètica de Fruiters del Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura del CSIC desenvolupa programes de millora d'espècies del gènere Prunus per augmentar la productivitat, millorar l'adaptació a les condicions climàtiques o la resistència al virus de la sharka, entre d'altres.
El grup de Nanoscopia Electrònica Avançada de l’ICN2 està expandint la seva col·laboració amb la xarxa global de laboratoris Microsoft Quantum Lab. L’empresa persegueix el desenvolupament dels ordinadors quàntics escalables. L’ICN2 aportarà mesuraments a escala atòmica, anàlisi i modelització de nous materials.
El projecte europeu LiNaBioFluid ha estudiat les microestructures que confereixen qualitats a animals i plantes, i que es poden imitar mitjançant processat per làser per superar problemes tecnològics. Part dels resultats s'aplicaran en un altre projecte, BioProMarL, que imitarà les propietats de plantes per protegir superfícies de pedra natural.