Dij03282024

Darrera actualitzacióDij, 29 febrer 2024 11am

Back Estàs aquí:Inicio Humanitats i ciències socials Projectes Existia la transhumància a l'Edat de Ferro?

Existia la transhumància a l'Edat de Ferro?

Ens ho expliquen les investigadores Silvia Valenzuela i Ariadna Nieto. Materials com ara ceràmiques fines, fíbules i àmfores van circular a Europa a través de rutes de centenars de quilòmetres durant l'Edat de Ferro, entre els segles VIII i I a.C. En canvi, segons suggereixen treballs recents, gran part de la ramaderia no va estar lligada a aquest circuit comercial, centrat en els béns de prestigi.

Fig 2. Ubicació del jaciment (estrella) i les localitzacions de mostreig de fulles d’arbres moderns i ossos arqueològics que s’utilitzen per a avaluar l’estronci biodisponible de les diferents formacions geològiques que envolten el jaciment.La nova organització política i social de l'Edat de Ferro va modificar les pràctiques ramaderes heretades del Neolític i l'Edat de l'Bronze, i va estar centrada en una producció més local i regional. Aquest és un dels descobriments de les doctores Silvia Valenzuela Lamas i Ariadna Nieto Espinet, arqueòlogues de la Institució Milà i Fontanals del CSIC (IMF-CSIC), que han analitzat les restes faunístiques procedents de diferents jaciments arqueològics. Les científiques utilitzen tècniques pioneres per estudiar els patrons de mobilitat de la ramaderia i la seva relació amb el sistema sociopolític del moment.

L'Edat de Ferro és una espècie de “primera edat feudal”, explica Valenzuela. Es passa d'un tipus de poblament dispers de cabanes durant l'Edat de l'Bronze, fetes amb material perible, a fortificacions emmurallades construïdes en pedra en l'Edat del Ferro. Aquest canvi en les poblacions suggereix una major territorialització, i conseqüentment una mobilitat més reduïda del bestiar. La menor densitat demogràfica durant el Neolític i el Bronze inicial va facilitar una major mobilitat pel territori; una mobilitat que no seria fàcil en el context de territoris fraccionats durant l'Edat de Ferro.

Segons explica Nieto Espinet, la transhumància requereix la presència d'infraestructures adequades i d’un dret de pas garantit per una autoritat (per exemple l’abat o el rei en l'Edat Mitjana), i implica un desgast energètic i uns riscos molt importants. Tal com la coneixem avui, continua Nieto Espinet, la transhumància no es documenta a la península itàlica fins a l'època romana imperial.

La tecnologia va jugar un paper fonamental en la ramaderia durant l'Edat de Ferro. Les arades de ferro van permetre roturar camps més durs, la qual cosa va facilitar l'expansió de les zones destinades a l'agricultura i la intensificació del cultiu de cereals. "Si pots produir més cereal, pots alimentar més gent", comenta Valenzuela, la qual cosa va afavorir un creixement demogràfic molt important. Aquests nous nuclis poblacionals començaran a gestionar el territori amb una major protecció dels seus recursos. En aquest context es va produir una reducció de la mida dels animals i una major especialització de la producció: vaques per la força de treball, i ovelles, cabres i porcs per a la producció de carn.

Els estudis de Valenzuela i Nieto Espinet formen part del projecte ERC "Zooarqueologia i Mobilitat a la Mediterrània Oest: canvis en la ramaderia des del Bronze Final fins a l'Antiguitat Tardana", un projecte amb un nou enfocament metodològic. "Mai abans s'havien creuat anàlisis isotòpiques amb ADN i amb arqueozoologia de la manera que ho estem fent", afirma Valenzuela, "i no s'havia treballat mai a una escala regional i temporal tan àmplia”. Mentre la pràctica habitual en arqueologia és l'especialització en un temps i una zona específica, els estudis de Valenzuela i Nieto Espinet incorporen diversos nivells d'anàlisi, micro i Macroespacial, per tal d'estudiar les tendències en diferents jaciments. “Encara que treballem en grans processos, coneixem molt bé cada jaciment”, assegura Nieto Espinet, qui també posa l'accent en la bona acollida d'aquests estudis de síntesi. Són treballs d'interès general que qualsevol arqueòleg pot utilitzar, explica la investigadora.

Existia la transhumància a l'Edat de Ferro? Imatge: Unsplash.La Dra. Silvia Valenzuela Lamas dirigeix el projecte, que inclou un equip d'investigació format per tres investigadores postdoctorals, entre elles, Ariadna Nieto Espinet. Aquesta presència femenina, explica Nieto Espinet, ajuda a visibilitzar les dones en la ciència i demostra que cada vegada estan millor representades, ocupant també llocs de direcció en la investigació. Per la seva banda, Valenzuela afirma que prendre una posició de direcció va ser tot un repte, però que forma part de la carrera investigadora. "La carrera investigadora et porta al moment en què, o comences a dirigir, o et quedes enrere, perquè ja no aconsegueixes la següent beca o el següent contracte". Així va ser com la investigadora va passar a coordinar altres tres investigadores de nacionalitats diferents, i a gestionar el treball en diferents jaciments.

Per a ambdues investigadores, al repte d'estudiar aquestes restes faunístiques en àrees territorials més extenses i en diferents períodes se li suma el repte de conciliar la vida laboral i la familiar. Nieto Espinet argumenta que les exigències professionals fan complicat plantejar-se la maternitat, una conciliació difícil en qualsevol sector professional exigent, segons les dues investigadores. "Encara que és possible", continua Nieto Espinet, qui té un referent en la directora del projecte, mare de dues filles. "És concentrar aquí el màxim i arribar a casa i també donar-ho tot", diu Valenzuela. "És exigent, però està sent una experiència grata", conclou.

Publicacions:

Valenzuela-Lamas, S., Orengo, H. A., Bosch, D., Pellegrini, M., Halstead, P., Nieto-Espinet, A., ... & Jornet-Niella, R. (2018). Shipping amphorae and shipping sheep? Livestock mobility in the north-east Iberian peninsula during the Iron Age based on strontium isotopic analyses of sheep and goat tooth enamel. PloS one, 13(10).

Nieto-Espinet, A., Valenzuela-Lamas, S., Bosch, D., & Gardeisen, A. (2020). Livestock production, politics and trade: A glimpse from Iron Age and Roman Languedoc. Journal of Archaeological Science: Reports, 30, 102077.

Paula Talero Álvarez i Sabela Rey Cao - Delegació del CSIC a Catalunya