Dis07272024

Darrera actualitzacióDic, 03 Jul 2024 1pm

Back Estàs aquí:Inicio Humanitats i ciències socials Projectes Primera evidència de l'ús d'espècies fa quasi 7.000 anys

Primera evidència de l'ús d'espècies fa quasi 7.000 anys

L'herba d’all (Alliaria petiolata) s'usava com a espècia fa gairebé 7.000 anys. Així ho mostren arqueòlegs d'Anglaterra, Espanya, Dinamarca i Alemanya.
Els científics han analitzat els microfòssils de restes de menjar en fragments de ceràmiques de tres excavacions arqueològiques: Akonge i Steno, a Dinamarca, i Neustadt, a Alemanya.

Un dels contenidors de ceràmica on s'han fets les anàlisis de residus i s'han recuperat els fitòlits. Imatge: Stiftung Schleswig-Holsteinische Landesmuseen Schloss Gottorf.La troballa, que es va publicar recentment a la revista PLOS One, trenca amb la visió tradicional que es tenia de la cuina prehistòrica i confirma que l'ús de les espècies és molt més antic del que se suposava fins ara. És, a més, la primera evidència que les societats caçadores -recol·lectores usaven espècies.

L'herba de l'all és una planta de sabor fort i poc valor nutricional. Marc Madella, un dels autors del treball, i investigador ICREA a la Institució Milà i Fontanals del CSIC, explica que sempre s'ha pensat que aquestes societats, que encara eren caçadores-recol·lectores però estaven començant a practicar l'agricultura, tenien una cuina molt simple i seleccionaven els aliments per la seva aportació energètica i no pel seu sabor .

El fet d’haver trobat l'herba de l'all al costat de restes de carn i de peix, "ens dóna l'evidència que va ser incorporada per aportar el seu sabor picant" . I se sap que són restes cuinats perquè estan carbonitzats en olles de cuina. Estudis anteriors havien trobat restes de llavors de rosella i de coriandre en atuells prehistòriques, però al no estar al costat de restes de menjar no es pot assegurar que el seu ús fos culinari.

Noves metodologies per rellegir el passat

El que ha permès la troballa és l'anàlisi de fitòlits: restes de sílice opalina (com el vidre) que resisteixen molt bé el pas del temps. Els fitòlits són fòssils formats a partir de la precipitació de sílice a les cèl·lules del teixit vegetal. En formar, els fitòlits adopten la morfologia de les cèl·lules, de manera que es pot identificar el seu origen vegetal.
En els últims 10 anys aquesta metodologia ha tingut un fort desenvolupament. S'ha fet un gran esforç taxonòmic i s'ha avançat en el coneixement del procés de fossilització de les plantes i ara, afegeix Madella, "podem identificar, a través dels fitòlits, moltes plantes, cosa que abans era impossible".

El coneixement que es té de les societats prehistòriques està molt condicionat a les metodologies d'anàlisi disponibles. Fins fa poc, les gairebé úniques restes vegetals que es podien identificar eren les llavors carbonitzades. Però, alerta Madella, "tot el que s'utilitzava no ha pogut arribar fins als nostres dies. I és més probable que hagi arribat fins a nosaltres, carbonitzats, les llavors i aliments que eren més comuns. Els vegetals que es menjaven de forma ocasional o que no van estar en contacte amb el foc- les restes carbonitzades són més resistents al pas del temps- no és probable que hagin arribat fins a la nostra època". Excepte, afegeix Madella, en casos rars com assentaments que han quedat sota l'aigua o en llocs extremadament àrids.

L'anàlisi de fitòlits ajuda a rellegir el passat i recuperar informació que fins ara era indetectable.

En anteriors treballs, els científics analitzaven els midons que havien sobreviscut als recipients arqueològiques de cuina. Però en aquest estudi els investigadors han vist que l'anàlisi de fitòlits ofereix l'avantatge addicional d'identificar les fulles de les plantes usades, cosa que no era possible amb l'anàlisi de midons. "És com poder fer una fotografia dels ingredients de cuina, una fotografia que està molt propera al que era en realitat". L'anàlisi de fitòlits ajuda a rellegir el passat i recuperar informació que fins ara era indetectable.

Conèixer aquests aspectes del passat ajuda a entendre el comportament d'aquestes societats, dels seus moviments, el seu comerç... Pot semblar poca cosa conèixer un ingredient de la seva cuina però, diu Madella, "és com una peça del gran puzle del passat, que poc a poc anem descobrint."

La investigació, liderada per la Universitat de York, ha comptat també amb la participació de la Danish Agency for Culture (Dinamarca), l'Institute of Prehistoric and Protohistoric Archaeology de la Universitat de Kiel (Alemanya) i del Stiftung Schleswig - Holsteinische Landesmuseen (Alemanya).

Phytoliths in Pottery Reveal the Use of Spice in European Prehistoric Cuisine. Hayley Saul, Marco Madella, Anders Fischer, Aikaterini Glykou, önke Hartz, Oliver E. Craig http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0070583