Div03292024

Darrera actualitzacióDij, 29 febrer 2024 11am

Back Estàs aquí:Inicio Humanitats i ciències socials Projectes Simulació informàtica per reinterpretar la història

Simulació informàtica per reinterpretar la història

Si la interpretació de la història més recent no és senzilla i depèn de les dades disponibles per què ha de ser més senzilla la interpretació de la història més antiga? De fet, hi ha troballes que contradiuen les teories més esteses sobre la història de la humanitat. ¿Poden les noves tecnologies i les eines de simulació ajudar a reinterpretar la història? I a entendre el comportament de la societat, en el passat i ara? És el que persegueix Simulpast, un projecte Consolider.

 L'objectiu de Simulpast (acrònim de "Transicions socials i ambientals: simulant el passat per entendre el comportament humà", en anglès) és el desenvolupament d'una metodologia innovadora i interdisciplinària adreçada a modelitzar i simular les societats del passat, i la seva interacció amb el medi ambient.

El repte és consolidar una nova línia d'investigació en l'ús de models formals i de simulació per investigar el passat de les societats humanes, i en conseqüència, assolir una millor comprensió del present.

El projecte, amb una durada de cinc anys, està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació en el marc del programa Consolider-Ingenio 2010. Compta amb la participació de 11 grups de recerca de 7 institucions, amb més de 60 científics de diferents àmbits (arqueologia, antropologia, ciències de la computació, ciències ambientals, física, matemàtiques i sociologia). Està liderat per la Institució Milà i Fontanals del CSIC.

Concretament, el projecte se centrarà en la definició de les línies mestres de la simulació en humanitats. El que serà possible gràcies a la integració de diversos grups de recerca especialitzats en ciències socials, humanitats i ciències de la computació.

Els models computacionals i els sistemes de simulació complexos han dominat el debat científic durant l'última dècada, generant nous resultats en diverses branques de les ciències naturals, dels quals han nascut disciplines científiques totalment noves. com la bioinformàtica, la geo-informàtica o la informàtica de la salut.

En el camp de les humanitats, curiosament, les tecnologies de simulació segueixen sent un repte i només uns pocs equips a tot el món estan desenvolupant programes d'investigació en aquesta línia. En història, i més concretament en arqueologia, la creació d'una metodologia de simulació presenta una oportunitat única en el desenvolupament i validació de noves hipòtesis, tècniques i de nous enfocaments, no només amb la finalitat de millorar la recerca del passat, sinó també per aconseguir entendre millor el món actual.

En última instància, l'objectiu de l'arqueologia és entendre les formes d'organització i vida del passat que han desembocat en el nostre present actual. Per simular el passat s'utilitzarà la simulació informàtica, a manera de laboratori virtual en el qual s'aplicaran diferents tècniques per a la formalització i falsació de les diferents hipòtesis científiques postulades respecte a les transformacions socials.

Els diferents casos d'estudi que conformen l'empíria del projecte serviran per validar i perfeccionar el model. La combinació de dades arqueològiques, paleoambientals i climàtics, conjuntament amb la supercomputació, és l'aproximació metodològica més potent per al desenvolupament de la simulació social. L'element clau d'aquest enfocament és el feedback entre la constant actualització de les hipòtesis de partida i la conseqüent reformulació dels models.

Per al desenvolupament d'aquest feedback, sobre la base de models corroborables o falsables, s'han d'abordar casos d'estudi específics. Així, i partint d'una selecció de casos d'estudi, el projecte intentarà esbrinar com era la dinàmica socioeconòmica entre societats caçadores-recol·lectores, agrícoles i ramaderes al nord de Gujarat (Índia). O de quina manera i perquè les societats caçadores-recol·lectores de la Patagònia (Argentina) van evolucionar cap a estructures socioeconòmiques més complexes fa 6.000 anys. O quin va ser el paper social de l'agregació i la cooperació entre persones en la història de la societat Yámana, en Terra del Foc.

Més lluny en el temps, en excavacions a Síria, un altre equip estudiarà com es van transformar les últimes societats caçadores-recol·lectores en les primeres comunitats agrícoles i ramaderes, fa entre 14.000 i 8.000 anys.

Aquests casos d'estudi permetran validar, i si s'escau, consolidar el marc teòric i metodològic i redefinir els objectius de la modelització i de l'arqueologia. La definició d'aquests objectius, s'obtindrà mitjançant el treball arqueològic i paleoambiental, detallat tant a petita escala, en cada societat i cas d'estudi local, com mitjançant bases de dades empíriques a escala continental.

Els resultats finals esperats són:

1. La definició d'un conjunt de directrius per al desenvolupament tecnològic i la transferència de coneixement per a la simulació social.

2. La validació de nous paquets de programari per a la simulació social.

3. Una millor i més àmplia comprensió dels processos de transformació social.

4. La generació de nous grups de recerca innovadors i transdisciplinàries.

Per què una investigació d'aquest tipus? Tal com explica Ivan Briz, investigador ICREA a la Institució Milà i Fontanals del CSIC, responsable d'un dels equips participants, "algunes de les nostres interpretacions de la història són hipòtesis, i volem explorar si són potents o no. Posar-les a prova en la simulació, a més de, posteriorment, amb els materials i contextos arqueològics. "Es tracta, afegeix, de" comprovar si allò que pensem que feia la societat era factible o no, i de veure si les nostres explicacions sobre com era la societat les podem posar a prova mitjançant eines de simulació ".