Dij03282024

Darrera actualitzacióDij, 29 febrer 2024 11am

Back Estàs aquí:Inicio Humanitats i ciències socials Projectes Desigualtat econòmica, guerra i pau

Desigualtat econòmica, guerra i pau

La desigualtat econòmica genera conflicte social? Es poden mesurar els factors que condueixen al conflicte? Es poden desenvolupar eines per evitar-los o minimitzar-los? Investigadors de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC treballen per analitzar els factors socials que augmenten la probabilitat i la gravetat dels conflictes socials.

Video sobre polarización, etnicidad y conflicto. Analitzar els factors socials que augmenten la probabilitat i la gravetat dels conflictes socials és la línea que desenvolupa des de fa anys l'equip actualment liderat per Laura Mayoral i abans per Joan Esteban, investigadors del CSIC a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE).

"Tradicionalment s'ha pensat que la distribució de la renda té un paper important en la generació de conflictes. Però no hi ha evidència empírica que la desigualtat econòmica condueixi per si sola a un conflicte”, manifesta Laura Mayoral. Si s'analitzen els casos històrics de guerres civils des de la segona Guerra Mundial , segueix aquesta experta, aquestes es poden explicar en la seva majoria com "guerres ètniques. Les dades no avalen una relació directa entre desigualtat econòmica i conflicte".

Buscant un nou model teòric

Una possible explicació a aquesta paradoxa pot estar en l'absència d'un model adequat apunta Joan Esteban: "Una hipòtesi és que tots aquests intents anteriors d'explicació s'han fet sense un model teòric adequat, un model que indiqui què és el que fas i com ho consideres. Així, un dels nostres objectius és fer aquest model". Una hipòtesi amb la qual treballen és que potser no s'hagin fet servir els índexs adequats de desigualtat econòmica, apunta Laura Mayoral.

Encara falta molt per aconseguir aquest model, confessa Esteban. Però sí que s'han fet avenços importants. Un és la conceptualització de la noció de polarització i l'obtenció d'un índex per mesurar-la, treball publicat a mitjans dels 90 pel mateix Joan Esteban costat de Debraj Ray, de la New York University .

La polarització és la suma d'antagonismes interpersonals , que resulta de la interrelació entre el sentit d'identificació a un grup i el sentit d'alineació respecte als membres d'altres grups. Els científics han vist que la polarització explica millor els conflictes socials, molt millor que el concepte de "dispersió" usat anteriorment. L'índex de polarització de grups ben definits i oposats és una bona eina per predir "com de greu és la divisió social i la probabilitat de conflicte" .

The polarization measure developed by Joan Esteban and Debraj Ray.

Així, entre els anys 2004 i 2007 , un consorci de 8 centres de recerca, liderats per Joan Esteban, van desenvolupar el projecte "Polarització i Conflicte", finançat per la UE. Un dels resultats d'aquest projecte va ser un model teòric per predir la probabilitat de conflicte. Publicat a la revista Science (Ethnicity and Conflict: Theory and Facts. Science. Vol 336.) , els autors del treball, Joan Esteban, Laura Mayoral i Debraj Ray, mostraven com la diversitat i la polarització ètnica, l'existència de recursos econòmics fàcilment apropiables i la manca de llibertats eren factors claus en la generació d'un conflicte. Després de contrastar aquest model teòric amb dades de conflictes de 138 països entre 1960 i 2008, els científics van evidenciar que, segons les dades empíriques, una forta polarització ètnica augmentava fins al 70% la probabilitat de conflicte .

"La diversitat ètnica és un concepte molt diferent del de polarització. Un país dividit en dos grups ètnics de la mateixa mida està molt polaritzat, però posseeix poca diversitat. Quan és la diversitat i quan és la polarització la característica decisiva per la conflictivitat depèn de la naturalesa del conflicte, és a dir, del tipus de guanys que s'esperen obtenir del mateix", comentaven llavors els científics.

La diversitat ètnica, revelava el seu treball, estava més relacionada amb conflictes que tenien com a resultat beneficis econòmics que es reparteixen els guanyadors, mentre que la polarització ètnica era el factor rellevant en conflictes dels quals s'esperava obtenir beneficis no materials per a la totalitat del grup, com per exemple, imposar-se a nivell polític.

“La confrontació ètnica no és quelcom ancestral sinó instrumental”

En qualsevol dels casos, destaquen Esteban i Mayoral , "la confrontació ètnica no és quelcom ancestral sinó instrumental".
També destaquen que "quan parlem de divisions ètniques , ens referim a divisions socials per motius no econòmics , i aquests poden ser ètnics però també religiosos o de nacionalitats".

El model proposat, adverteixen, no serveix per predir si es desencadenarà o no un conflicte, sinó per predir la probabilitat i la seva intensitat, en el cas que esclati. En l'àmbit de la prevenció, els governs podrien usar-lo per evitar conflictes si modifiquen les circumstàncies que poden augmentar la probabilitat de confrontacions.

Nova hipòtesis per al paper de la desigualtat econòmica

¿On queda la desigualtat econòmica ? En aquell treball de Science, explica Laura Mayoral, no es té en compte com la distribució de la renda en una societat pot afectar la probabilitat de conflicte. Sobre aquest tema estan treballant ara. I parteixen d'una hipòtesi: "creiem que el que és rellevant per al conflicte és la desigualtat econòmica dins del mateix grup".

En el cas d'una societat amb una variada composició ètnica ( o religiosa o de nacionalitats, etc.) es pot treballar amb dos possibles índexs de desigualtat econòmica: un d'ells, que mesura la desigualtat dins de cada grup ètnic i el segon, que mesura la desigualtat de la renda entre els grups.

Com més dispersió de la renda dins del mateix grup, major serà la diferència entre rics i pobres dins del grup. I, per tant, "més fàcil serà mobilitzar els més desfavorits, ja que acceptaran un salari menor, i més recursos estaran en mans dels poderosos per poder sufragar els costos del conflicte". Si la desigualtat és petita, serà més difícil aportar els recursos necessaris per mobilitzar la població. Però, adverteixen els científics, no és més que una hipòtesi que cal demostrar sobre dades reals.

Actualment , els investigadors de l'IAE treballen en el projecte "Social Polarization and Conflict: Models, Estimation, Evidence", finançat per l'anterior Ministeri de Ciència i Innovació

Més:

Institut d'Análisi Económica (IAE-CSIC) http://www.iae.csic.es

Polarization, fractionalization and conflict, Joan Esteban and Debraj Ray.  Instituto de Estudios Fiscales Polarhttp://www.ief.es/documentos/recursos/publicaciones/papeles_trabajo/2007_07.pdf

Joan Esteban, Laura Mayoral, Debraj Ray. Ethnicity and Conflict: Theory and Facts. Science. Vol. 336.http://www.sciencemag.org/content/336/6083/858.abstract