Dic09282022

Darrera actualitzacióDim, 27 Set 2022 11am

Back Estàs aquí:Inicio Humanitats i ciències socials Projectes Un poblat Neolític sota l’aigua

Un poblat Neolític sota l’aigua

Aquests dies, amb l’arribada dels mesos d’estiu, es reprenen els treballs del jaciment lacustre de la Draga (Banyoles), un dels tres únics del seu tipus a Europa. Descobert fa 25 anys, aquest jaciment és una finestra oberta a la vida dels primers poblats neolítics. La investigació es complementa amb un programa d'activitats divulgatives que permet a joves i majors conèixer aquest passat mil•lenari.

Arc neolític fet amb fusta de de teix, trobat a la Draga. La vara vermella i blanca serveix de referència de grandària.Des de l'any 2008, la Institució Milà i Fontanals del CSIC forma part de l'equip investigador que dirigeix les excavacions arqueològiques al poblat neolític de la Draga, situat a la vora del llac de Banyoles (Girona). Aquest jaciment constitueix un cas singular per a l'estudi de les primeres societats camperoles que es van establir a la Península ibèrica, fa uns 7.000 anys.
La singularitat d'aquest jaciment rau en la seva particular ubicació, a la vora de l'estany de Banyoles, que ha propiciat que els estrats arqueològics estiguin coberts permanentment pel nivell freàtic. Això ha fet possible la conservació de restes elaborats amb matèries orgàniques.

"Té un caràcter molt especial", explica Xavier Terradas, investigador de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. "S'ha conservat en els sediments coberts per l'aigua, en unes condicions anaeròbiques que han fet possible que arribin fins a nosaltres restes impossibles de trobar en altres condicions". És el cas de restes d'origen vegetal, especialment de les restes de fusta, com diferents estris, eines i armes, a més dels troncs dels arbres amb els que van construir les cabanes. Fins ara, només es coneixen dos jaciments amb característiques similars atribuïbles als moments inicials del neolític, el que dóna idea de la seva importància.

"Analitzem els anells de creixement dels arbres, el que ens permet saber quan van ser tallats aquests arbres, la seva edat i les condicions climatològiques d'aquells anys. La comparació d'uns troncs amb altres, així com la seva disposició, ens permeten saber com construïen les cases, com les reparaven...”, explica Terradas. Entre les troballes també es poden destacar restes de tres arcs elaborats amb fusta de teix (un d'ells sencer), que constitueixen el conjunt d'arcs neolítics més antics d'Europa.

El jaciment va ser trobat per causalitat fa uns 25 anys, en uns camps de cultiu adjacents al llac. Coordinat pel Museu Arqueològic de Banyoles, en el projecte d'investigació participen la Universitat Autònoma de Barcelona, la Institució Milà i Fontanals del CSIC, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica, a més d'investigadors vinculats a altres centres estrangers com el Museu de Neuchâtel (Suïssa), el Centre Nacional per a la Investigació Científica de França (CNRS), la Universitat de Basilea (Suïssa) i la Universitat de York (Regne Unit).

Els primers pagesos i ramaders

L'excavació del jaciment requereix de l'ús de bombes per extreure l'aigua i poder treballar en sec. A la imatge, arqueòlegs treballen sobre taulons de fusta, a la zona humida de la qual previament s'ha extret l'aigua.L'excavació del jaciment requereix de l'ús de bombes per extreure l'aigua i poder treballar en sec. Quan finalitza el treball, es deixa que les aigües tornin a cobrir tot, facilitant la seva conservació. Quan es va construir el poblat, les aigües del llac estaven entre un i dos metres més baixes que el nivell actual, estant actualment inundada part de la zona on antany es van situar les cabanes neolítiques, a l'antiga riba.

Els investigadors calculen que tot el poblat havia d'aconseguir una superfície propera als 8.000 metres quadrats, però l'excavació només cobreix diversos sectors que completen uns 600 metres quadrats. També s'ha excavat una zona submergida propera als 100 metres quadrats.

D'altra banda, les condicions particulars del jaciment permeten aplicar línies d'investigació noves, algunes d'elles inèdites en el panorama de l'arqueologia espanyola. És el cas de l'estudi dels àcids grassos preservats en recipients ceràmics, que permeten testificar la cocció de restes d'origen animal.

Aquestes anàlisis complementen els obtinguts a partir de l'estudi de les restes òssies, que confirmen la presència d'una cabana ramadera important, constituïda per ovelles, cabres, vaques i porcs. Els orígens més remots de la ramaderia s'han ubicat a l'Orient, fa 10.000 anys, i es creu que els habitants de la Draga, que van viure en aquest poblat fa una mica més de 7.000 anys, van ser un dels primers grups que van practicar l'agricultura i la ramaderia aquí.

Altres estudis nous són els que es desenvolupen amb els isòtops estables en ossos de mamífers, que permeten reconstruir la dieta dels animals i les seves pautes reproductores, així com l'estudi dels paràsits, que dóna peu a plantejar hipòtesis sobre la dieta dels antics pobladors, la seva salut, l'existència d'àrees amb funcionalitats específiques, etc.

De l'excavació a la societat

Aquest projecte té una vessant divulgativa molt important. La reconstrucció de dues cabanes i un graner al Parc neolític de la Draga, vinculat al Museu Arqueològic de Banyoles, permet als visitants conèixer com es va viure en aquell poblat. També es realitzen tallers per mostrar les tècniques ceramistes del neolític antic, la fabricació d'eines de pedra, etc. Aquests tallers van dirigits a públics de totes les edats, fins i tot nens petits, les explicacions es realitzen mitjançant titelles caracteritzats com nens que van viure al poblat durant el Neolític. Una altra mostra de l'interès que despertat aquest antic poblat és la novel•la històrica "El primer heroi”, de l'escriptor Martí Gironell, ambientada principalment a La Draga i gran èxit de vendes el 2014.