Div03292024

Darrera actualitzacióDij, 29 febrer 2024 11am

Back Estàs aquí:Inicio Serie 'Horizontes' Una producció ramadera sostenible passa per un bestiar estable a mida

Una producció ramadera sostenible passa per un bestiar estable a mida

Una investigació arqueològica estudia els canvis en la ramaderia entre el bronze final i l'antiguitat tardana (segles VIII aC - IX dC), a través de l'anàlisi comparada de tres zones geogràfiques del sud-oest europeu. El projecte aporta idees per procurar que la producció ramadera actual sigui més sostenible.

L'estudi, liderat per l’arqueòloga Silvia Valenzuela (Institución Milá y Fontanals, IMF-CSIC), s'ha centrat en la cabana ramadera (vaques, ovelles, cabres i porcs) de les zones del centre-nord italià, el nord-est peninsular (Catalunya) i el sud-oest peninsular (Extremadura i sud de Portugal). L'elecció d'aquestes zones es deu a la seva proximitat geogràfica i ecològica, i al fet que van viure processos històrics i de canvis socioeconòmics similars.

Ariadna Nieto (esq.) i Silvia Valenzuela (dre.) a l'Institució Milà i FontanalsL'estudi s'ha dut a terme mitjançant la combinació de tècniques innovadores, com l'estudi de l'ADN antic i dels isòtops de mobilitat, amb les metodologies de l'arqueozoologia tradicional, estudi del canvi en la composició de les espècies de la cabana ramadera i de la mida dels animals al llarg de la història. A més, s'endinsa en un terreny poc treballat per l'arqueologia, ja que, fins ara, no se sabia de quina manera canviava la grandària dels animals al llarg del temps en aquestes zones.

"A partir d'un os o una dent arqueològica podem extreure molta informació. A partir d'una dent podem saber l'edat de mort de l'animal, analitzar el seu ADN, determinar la seva mobilitat en vida o estudiar la morfologia a través de la biometria", explica Ariadna Nieto, una de les investigadores post-doctorals del projecte, en una entrevista.

Fa més de 2.000 anys el bestiar d'aquestes zones s'alimentava en un sistema de pastura lliure i en extensiu. Aquests amplis espais es contraposen amb l'actual sistema de ramaderia intensiu (on els animals no surten a pasturar i resten confinats), que cerca una major productivitat per cap de bestiar i redueix la biodiversitat de la terra. En conseqüència, el bestiar actual és més gran i més corpulent que el de l'edat del ferro, l'última de les etapes de la Prehistòria.

"La mida dels animals és important perquè està relacionada amb els quilograms de carn que pots obtenir. Com més gran és un animal, més rendiment per cap", aclareix Valenzuela, preguntada sobre la rellevància i necessitat d'estudiar les diferències i canvis en el format del bestiar al llarg de la història.

A Catalunya es produeix més farratge per a alimentació animal que cereal per a alimentació humana

Per garantir una major producció, els animals més grans necessiten un major consum d'aigua i menjar que els de menor grandària. Les conseqüències econòmiques del sistema intensiu es noten en la producció (animals més grans) i una major dependència del comerç a llarga distància. Per a poder mantenir aquest ritme productiu, Europa importa anualment 80 milions de tones de farratge de tot el món destinat al consum animal. "S'està produint més farratge per a alimentació animal que cereal per a alimentació humana", afegeix Nieto.

En aquest sentit, s'ha observat que la producció actual guarda algunes semblances amb la que es va donar durant l'època romana imperial –després de l'edat del ferro–, a partir del segle I aC, quan la ramaderia es va intensificar per obtenir una major productivitat. Valenzuela afegeix que tots dos períodes són "sistemes i economies a gran escala i fortament interconnectades", fet que permet que el pes de l'animal vagi augmentant.

"Et fas dependent del comerç a llarga distància i, si això cau, cau tot", esgrimeix. L'arqueòloga explica que aquests nivells de producció obliguen a dependre del comerç transnacional, la qual cosa comporta moltes implicacions a nivell socioeconòmic.

El projecte ZooMWest pot aportar nous elements que ajudin a prendre consciència sobre les limitacions i problemes ambientals del sistema ramader actual, ja que revela que la ramaderia extensiva – encara que menys productiva – és més sostenible al llarg del temps.

En els propers mesos les investigadores se centraran en la zona del sud-oest peninsular, la menys treballada del projecte fins al moment, que és la que presenta una cabana ramadera més estable al llarg del temps.

La publicació completa d’aquest estudi:

Valenzuela-Lamas, S., & Albarella, U. (2017). Animal husbandry across the Western Roman Empire: changes and continuities. European Journal of Archaeology, 20(3), 402-415.

Nieto-Espinet, A. Trentacoste, A., Valenzuela-Lamas, S., (in press) Continuïtats i canvis en la ramaderia a Catalunya del primer mil·leni aC a la tardoantiguitat. Adaptació ecològica o canvis socio-polítics?, Tribuna d'Arqueologia.

Paula Talero Álvarez i Sabela Rey Cao / Delegació del CSIC a Catalunya