Dij12092021

Darrera actualitzacióDij, 02 Des 2021 2pm

Back Estàs aquí:Inicio Humanitats i ciències socials Projectes Creen una col·lecció de referència d'excrements de bestiar per a estudis arqueològics a Menorca

Creen una col·lecció de referència d'excrements de bestiar per a estudis arqueològics a Menorca

Un estudi dut a terme per arqueòlegs a l'illa de Menorca, culmina en la creació d'una col·lecció de referència d'excrements de bestiar boví, oví i i porcí. Serveix de referència moderna amb la qual poder contrastar i estudiar les restes de femta de les excavacions arqueològiques.

Entre les variades restes orgàniques i inorgàniques  que els arqueòlegs poden trobar en les excavacions estan els excrements fossilitzats d'animals i altres indicadors microscòpics, que poden aportar informació sobre la vida en un lloc determinat en el passat, així com dades sobre els orígens de la ramaderia i els processos de domesticació. Aquestes restes poden donar resposta, per exemple, a preguntes com què menjaven aquests animals, a quines espècies de plantes o parts de les plantes pertanyen les restes vegetals trobats en la femta, o si patien alguna malaltia, així com a aspectes sobre la diversitat de pràctiques agrícoles i ramaderes, i el seu impacte ecològic.

No obstant això, els excrements dipositats en llocs arqueològics generalment no són identificats i el seu estudi requereix material de referència amb el qual poder-los comparar. A omplir aquest buit contribueix un projecte liderat per Marta Portillo, actualment investigadora distingida de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF-CSIC).

Portillo, que va realitzar la part analítica del projecte des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) juntament amb la palinóloga Yolanda Llergo, va presentar els primers resultats científics de l'estudi a la Universitat de Reading (Regne Unit) el 2020, quan ja estava incorporada a la plantilla de l'IMF-CSIC.

Ella i el seu equip han preparat, entre 2018 i 2019, un nou material referencial modern de femta de bestiar boví, oví i porcí procedents de tres finques agràries de Maó, Menorca (Illes Balears). Les novetats del projecte són, d'una banda, la recollida de mostres fecals durant diferents estacions de l'any per a l'anàlisi microscòpic dels seus continguts i, de l'altra, la introducció del porc, que no havia estat possible estudiar en els seus projectes anteriors a Tunísia, Síria i Kurdistan iraquià (projecte finançat per la UE Microarchaeodung).

Els bioarqueòlegs parteixen sempre de col·leccions referencials del material estudiat, de manera que aquest projecte sorgeix per oferir una referència moderna amb la qual poder contrastar i estudiar les restes de femta de les excavacions arqueològiques.

Mostrejar, analitzar, comparar i contrastar

Marta Portillo compte que "el mostreig de fems modern el portem a terme durant diferents èpoques de l'any per entendre els canvis en la gestió ramadera i la dieta dels animals, mitjançant l'estudi de microrestes vegetals i fecals, sobretot de pol·len i altres micropartícules com les espores de fongs ". La investigadora afegeix: "vam estudiar els fitòlits dipositats en la femta (microfòssils que reprodueixen l'estructura cel·lular de les plantes), així com els esferolits fecals, microrestes calcítiques que es produeixen en l'aparell digestiu dels animals, especialment en els herbívors".

Tot i que les mostres són totes d'excrements actuals, s'han trobat indicadors fecals amb antiguitats d'entre 3000 i 2000 anys a la Menorca talaiòtica, candidata a Patrimoni cultural de la UNESCO. Entre ells, per exemple, microrestes fecals trobats en cendres que podrien suggerir que els excrements van ser utilitzades com a combustible. De fet, aquest ús també està documentat en altres cultures contemporànies de la Mediterrània i és una pràctica que encara avui s'observa entre les poblacions rurals.

Els resultats del treball de camp serveixen per comparar les restes fecals actuals amb els d'èpoques passades, tot evitant sempre les analogies directes amb societats i cultures actuals. La investigació també permetrà dilucidar com es duia a terme la gestió ramadera en el passat, a més de donar informació sobre el tipus d'alimentació, l'estacionalitat (gràcies a indicadors com els grans de pol·len i altres microrestes) i els diferents usos que s’han donat als excrements. A més d'abonament per al camp o l'hort, en algunes societats actuals aquest material és fonamental com a font d'energia.

Les informacions obtingudes a través de l'estudi microscòpic de la femta de la ramaderia són també, per tant, valuoses en matèria de medi ambient i sostenibilitat energètica.

Enclavament especial a Menorca

Amb un ric patrimoni i paisatge rural, Menorca va ser declarada com a reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1993. Les tres finques agràries de Maó escollides per a l'estudi (Algendaret Nou, Talatí de Dalt i Es Capell de Ferro) estan en una localització ideal, explica la investigadora, compten amb importants assentaments talaiòtics i estan pròximes a l'estació meteorològica, que ajuda a controlar fàcilment les condicions de precipitació a la zona d'estudi, i en què els cultius propis es destinen a farratge.

L'elecció d'aquests enclavaments també es deu al tipus de bestiar que allà es troba: vaques, cabres, ovelles i porcs, animals tots ells que des de la seva domesticació han estat molt importants a la Mediterrània. S'espera que els resultats puguin ser, per tant, útils per a l'estudi d'altres ecosistemes de la flora mediterrània i altres períodes històrics.

A més, l'entorn de les finques, explica la investigadora, "donava la interessant possibilitat d'observar aquests animals en règim de semi-llibertat, la qual cosa permet reconèixer indicadors d'estacionalitat en la seva dieta".

Portillo destaca la importància que per a aquest estudi ha tingut treballar al costat dels propietaris de les finques i les seves famílies, dels que han après molt, i que han obert les seves llars per ensenyar-los el funcionament de les seves explotacions i els mètodes tradicionals que segueixen utilitzant avui.

El finançament d'aquest projecte ha estat a càrrec del Consell Insular de Menorca, que té com a un dels seus objectius la salvaguarda i difusió del patrimoni històric. Aquest projecte, en concret, es troba dins dels ajuts de Consell Insular a investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic.

Els resultats de "La microarqueologia de fems a través de l'arqueologia experimental" van ser presentats per Marta Portillo en una conferència convidada al Museu de Menorca, i van comptar amb l'assistència d'alguns dels productors locals, demostrant el seu interès i compromís social per les investigacions arqueològiques i el seu ric patrimoni ecològic i rural. Els resultats científics seran publicats en breu i el seu equip es troba en el procés d'obtenció d'altres projectes a la mateixa zona d'estudi.

Juntament amb Marta Portillo com a investigadora principal, en el projecte han participat Damià Ramis i Montserrat Anglada, tots dos del Museu de Menorca, així com Yolanda Llergo, a través d'un contracte a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També han col·laborat Antoni Ferrer, de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) i Kate Dudgeon, del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Reading.

 

Lydia Gallego Barco / Divulgació i Comunicació DICAT-CSIC