Dic08172022

Darrera actualitzacióDil, 01 Ago 2022 12pm

Back Estàs aquí:Inicio Humanitats i ciències socials Projectes El CSIC digitalitza i publica més de 40 mil documents centenaris d'interès etnogràfic

El CSIC digitalitza i publica més de 40 mil documents centenaris d'interès etnogràfic

Tècnics del CSIC han digitalitzat al llarg del 2019 els 'Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya' (AEFC), del Fons Tomàs Carreras i Artau, que es conserva en la Institució Milà i Fontanals, el centre d'humanitats del CSIC a Catalunya. Són més de 40 mil documents, amb informació molt valuosa per a estudis etnogràfics, que estan disponibles per a la consulta a través del web.

Els Qüestionaris de l’AEFC són documents centenaris que recullen costums, refranys, músiques, balls, tradicions, receptes... Les enquestes socials s'utilitzaven a la fi de segle XIX i principis de l'XX com a eines per a la recol·lecció de materials etnogràfics de les poblacions rurals europees.

Eren redactades per antropòlegs especialitzats i enviades a diversos corresponsals, repartits pel territori, els quals recollien la informació dels usos, costums i tradicions de les comunitats, mitjançant el testimoni directe dels propis habitants.

A Catalunya, l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), vinculat primer a la UB i posteriorment al CSIC, va elaborar 22 qüestionaris sobre temàtica diversa. Des de particularitats lingüístiques o el dret consuetudinari, fins a la cançó popular, la medicina popular, i els mites i llegendes d'àrees geogràfiques de llengua catalana: Catalunya, Illes Balears, Sardenya, Perpinyà, Rosselló, València, Alacant....

Centenars de persones van respondre als Qüestionaris, que es van publicar entre 1915 i 1928 i es conserven actualment a la Institució Milà i Fontanals del CSIC.

Amb ells, ara es pot llegir que fa un segle hi havia la superstició que portar a sobre dos ninots de fil de diferents colors donava bona sort. Que la frase "trencar el cuc" significava la petita ingesta, tot just un mos, que feien els treballadors molt d'hora, abans de l'esmorzar, i que acompanyaven amb una mica de "barreja" de moscatell i aiguardent. O que es feien servir remeis dispars (per al tifus a força de emplastres de ceba en els peus; per als penellons, a base de fulles d'alzines ...) alguns dels quals potser han arribat fins als nostres dies.

Aquest any, tècnics del CSIC han digitalitzat els Qüestionaris. Són més de 40 mil documents, amb informació molt valuosa per a estudis etnogràfics, i que estan disponibles per a la consulta a través del web de Simurg i de la Xarxa de Biblioteques i Arxius del CSIC. El projecte s'ha realitzat gràcies a el suport de la Unitat de Recursos d'Informació Científica (URICI) del CSIC.

L'estructura actual de la sèrie ha seguit la línia proposada per Lluís Calvo, investigador del CSIC que lidera el projecte i director de la Institució Milà i Fontanals, d'agrupar les respostes dins de cada un dels 22 Qüestionaris. S'ha creat, per tant, una subsèrie per a cada qüestionari, tot agrupant les respostes corresponents que van donar els centenars de participants ara fa un segle. Tots aquests documents estan ara digitalitzats i disponibles per a la consulta, diu Carmen Losada, qui ha realitzat técnicament el procés de digitalització.

Amulet conservat dins el fons de l'AEFC.

La Xarxa de Biblioteques i Arxius del CSIC té encomanada la missió de difondre el patrimoni documental d'especial valor. Per això aplica el Pla de Digitalització, que estableix projectes anuals que s'integren en Simurg (fons digitalitzats del CSIC) que són després recol·lectats per Hispana i Europeana.

D'aquesta manera permet una consulta sense restriccions a qualsevol persona que estigui interessada en els documents, ja sigui amb finalitat d'investigació, formació o entreteniment. "En el cas dels fons arxivístics, donat el seu caràcter únic, aquesta difusió és especialment rellevant per a què es coneguin millor evitant que s’hagin de tocar o manipular els materials originals, de vegades molt fràgils", expliquen des de la Institució Milà i Fontanals.

També a la Península Ibèrica, l’any 1901 es va dur a terme un projecte de gran envergadura, promogut per la Secció de Ciències Morals i Polítiques de l'Ateneu de Madrid, que pretenia recollir informació en el camp dels costums populars relatius als tres fets més característics de la vida: el naixement, el matrimoni i la mort.