Medi Ambient Projectes Un projecte europeu restaurarà hàbitats marins per recuperar la biodiversitat
Un projecte europeu restaurarà hàbitats marins per recuperar la biodiversitat
- Detalls
- Categoria: Projectes
-
29 Nov 2016
L'Institut de Ciències del Mar i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona participen en aquest projecte que implica a 16 països.
Les activitats humanes està alterant el funcionament dels ecosistemes. Oceans i costes no són excepció, i la degradació dels hàbitats marins amenaça la supervivència de moltes espècies. La restauració dels ecosistemes és una de les eines, en alguns casos l'única disponible, per mantenir la biodiversitat i el bon funcionament dels ecosistemes.
Això és el que es proposa en el projecte europeu MERCES (Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas). L'objectiu és posar a punt mètodes i protocols per restaurar hàbitats marins. El projecte, coordinat per la Universitat Politècnica de Marche (Itàlia), compta amb 28 socis de 16 països, i una inversió d'uns 6 milions d'euros. A Espanya, participen l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona.
Joaquim Garrabou, de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona, lidera una de les accions del projecte, la referida a la restauració d'hàbitats rocosos costaners. Aquest investigador explica: "treballarem per restaurar boscos de macroalgues, fons de corals i gorgònies, i fons de plataforma, aquests últims molt danyats per la pesca d'arrossegament".
Es tracta del primer projecte europeu en el marc d'Horitzó 2020 enfocat a desenvolupar eines i solucions per recuperar els ecosistemes marins degradats. El projecte està enfocat a regenerar hàbitats que són considerats com a punts calents "hot-spots" de biodiversitat marina, com les praderies marines, fons rocosos costaners i ecosistemes profunds de l'Atlàntic Nord, mar de Frisia, mar Bàltic i de la Mediterrània.
L'eficàcia de les accions de restauració s'avaluarà al laboratori i al camp aplicant un ampli ventall de metodologies i aproximacions que inclouen des de l' experimentació eco-fisiologica, passant per l'anàlisi de la conectivitat de poblacions mitjançant l'aplicació de la genètica de poblacions, la projecció dels resultats de les accions de restauració gràcies a la modelització dinàmica de poblacions o la utilització de robots submarins per al seguiment de les accions de restauració en zones profundes
Experiments de restauració
Actualment s'estan portant diversos experiments de restauració. Una d'elles és la que es desenvolupa a les Illes Medes. Allà, l'any 2011, els científics de l'ICM-CSIC i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona –l’equip dirigit per Cristina Linares- van trasplantar colònies de corall vermell procedent d'un decomís de pesca il·legal, i ara n'estan avaluant l'evolució. També es va comptar amb la col·laboració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Els resultats són molt positius i les colònies trasplantades mostren una elevada taxa de supervivència 5 anys després.
A més de la restauració de corall vermell a les Medes, estan en marxa altres experiments al Cap de Creus, a Menorca i a Còrsega
A més, estan en marxa altres experiments al Cap de Creus, a Menorca i a Còrsega. Els experiments del projecte es desenvolupen en reserves i parcs naturals, però l'objectiu final és donar uns protocols de com s'ha de fer la restauració, i també aplicar-los en zones que no estan protegides i que estan resultant molt danyades per la pesca, la contaminació i el canvi climàtic.
Aquest treball es pot comparar a la restauració de boscos terrestres, ja que les espècies seleccionades per a les accions de la restauració són totes espècies que estructuren els hàbitats marins i permeten que altres espècies es puguin desenvolupar, com passa amb els arbres en els ecosistemes terrestres. En concret, el marc del projecte es treballa amb diverses espècies de macroinvertebrats com esponges, coralls, mol·luscs, macròfits com la Posidonia oceanica i diverses espècies d'algues del gènere Cystoseira.
A més, aquesta iniciativa dedicarà un esforç important a comunicar els resultats a la societat, per tal de generar consciència i influenciar sobre les polítiques de gestió i legislació dels ecosistemes marins.
